Arxius mensuals: Març de 2020

Godó -industrials-

(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )

Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.

El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX) Paraire. Fou el pare de:

Ramon Godó i Mas (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813) Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:

Antoni Godó i Domingo (Igualada, Anoia, 1777 – 1830) Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:

Leopold Godó i Llucià (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX) Diputat a les corts per Igualada.

Godlana

1 Resposta

(Catalunya, segle IX – segle X)

Dama. Era casada amb Benció, fill del comte Sunyer II d’Empúries.

El 915 el seu marit i el germà d’aquest, Gausbert, heretaren el comtat d’Empúries i el governaren associats. Benció morí en tot cas l’any següent i restà Gausbert de comte únic, ja que no quedaven fills mascles del matrimoni de Godlana.

Aquesta, segons Rovira i Virgili, podia ser una filla del comte Miró I de Rosselló, el germà de Guifré I el Pilós.

Gòdia i Sales, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 21 març 1921 – 28 novembre 1990)

Pilot automobilista i col·leccionista d’art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1.

Afeccionat a l’art, va reunir una important col·lecció a l’edifici del segle XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994 (Fundació Francesc Gòdia).

Godes i Terrats, Pasqual

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1898 – 19 agost 1944)

Compositor i director d’orquestra.

Fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, director d’orquestra de diversos teatres de Barcelona.

Autor de comèdies musicals, com L’Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d’altres.

Goded Llopis, Manuel

2 Respostes

(San Juan, Puerto Rico, 15 octubre 1882 – Barcelona, 12 agost 1936)

Militar. Pel febrer de 1936 fou designat comandant militar de les Balears. Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí (i convencé Mola) encarregar-se de Barcelona.

El matí del 19 de juliol de 1936 proclama l’estat de guerra a Mallorca; després, sense esperar el seu substitut (el general Bosch, de Menorca) i sense saber quina era la situació a Barcelona, s’hi dirigí amb un hidroavió.

Hi arribà prop de la una de la tarda, i des de capitania general (on detingué el general Llano de la Encomienda) intentà, sense èxit, d’obtenir la col·laboració de la guàrdia civil (general Aranguren). A la tarda, les forces republicanes i populars penetraren a l’edifici i fou detingut personalment pel comandant Pérez i Farràs.

Després, Lluís Companys aconseguí que parlés per ràdio induint a la rendició els militars revoltats.

Traslladat al vaixell Uruguay, l’11 d’agost fou sotmès a un consell de guerra; fou afusellat a Montjuïc l’endemà.

Goday i Casals, Josep

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 6 setembre 1881 – Barcelona, 15 maig 1936)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1905.

Arribà al càrrec d’arquitecte en cap de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; en aquesta ciutat construí els grups escolars Baixeres, Milà i Fontanals, Pere Vila i Ramon Llull, creats per fer tangible el pla cultural del municipi.

En col·laboració amb Jaume Torres, dirigí la construcció de l’edifici central de Correus de Barcelona, projectat el 1914 i no executat fins al 1927, i, amb Adolf Florensa, el del Foment del Treball Nacional, també a Barcelona.

També restaurà edificis antics, especialment la Casa de l’Ardiaca, i amplià la Maternitat (1924).

Alguns dels seus edificis exhibeixen un predomini de la línia historicista, però d’altres, com els grups escolars, són representatius de la plenitud de l’estil neocentista.

Redacta, amb J. Puig i Cadafalch i amb A. de Falguera, L’arquitectura romànica de Catalunya (1909-19).

Goday, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Dirigent destacat del Corpus de Sang, que havien de desfermar la guerra de Separació.

Havia estat a la presó, condemnat a mort per causes desconegudes, i n’escapà durant els avalots del 22 de maig de 1640.

Era considerat el cap dels grups rebels del Prat de Llobregat. Sembla haver estat el principal organitzador de l’esmentada revolta del dia de Corpus (7 juny 1640).

Dirigí la crema de les cases d’alguns jutges, que precisament havien intervingut a la seva condemna precedent.