Arxiu d'etiquetes: viles

Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 27,63 km2, 198 m alt, 9.717 hab (2016)

0valles_oriental

(ant: la Pobla de Llinars)  Situat a l’alta vall del Mogent, afluent del Congost, des dels vessants del Montseny fins a la Serralada Litoral, al nord-est de Granollers.

Agricultura de secà (cereals) i de regadiu (blat de moro, llegums i farratges), i ramaderia (bestiar boví i granges avícoles). L’expansió de l’industria, amb la construcció de diversos polígons, provoca la regressió de l’agricultura. Tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. El creixement demogràfic ha estat constant durant tot el segle XX.

A la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida al segle XVIII sobre la primitiva església romànica, i palau renaixentista del Castellnou de Llinars.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Joan Sanata, Sant Esteve del Coll i Sant Sadurní de Collsabadell, amb esglésies d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Ginebró

Llers (Alt Empordà)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,28 km2, 142 m alt, 1.210 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes.

Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d’olivera), complementada per l’avicultura i activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres de calcàries. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és al vessant d’un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l’antic castell de Llers; l’església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels segles XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers.

El terme també comprèn els ravals del Poblenou de Llers, Llagostera, Masvidal i la caseria dels Hostalets de Llers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llardecans (Segrià)

8 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,04 km2, 397 m alt, 476 hab (2016)

0segriaSituat al peu del Penjat, al sud de Lleida, a la zona de contacte amb les Garrigues. Relleu suaument accidentat, amb algunes hectàrees d’alzinars, rouredes, matollars, prats i erms.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els principals conreus són l’olivera, els cereals, l’ametller i la vinya; el petit regadiu produeix pereres, pomeres i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i porcina, si bé l’avicultura destaca molt especialment sobre la resta. També tenen importància les activitats industrials i la indústria alimentària (cooperativa agrícola i molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. La població, en descens des del començament del segle XX, s’ha estabilitzat.

La vila fou emmurallada al voltant del castell de Llardecans; església parroquial de Santa Maria, barroca del segle XVIII. Prop de la vila hi ha el santuari de Loreto.

Dins el terme hi ha el despoblat d’Adar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llançà (Alt Empordà)

16 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 27,98 km2, 4 m alt, 4.934 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a la Costa Brava, al nord de la península del cap de Creus (serra de l’Albera), al nord-est de Figueres, entre les serres de Rodes i de la Balmeta.

L’agricultura és de secà, principalment vinyes, i petites explotacions dedicades al conreu de productes d’horta. Una de les activitats econòmiques principals és la pesca. Explotació de les pedreres de pegmatites que contenen feldspats. L’afluència del turisme ha impulsat la indústria de la construcció i l’hotelera; altres sectors com el comercial o de serveis també se n’han vist beneficiats. A partir del 1960 la població ha crescut notablement. Les urbanitzacions uneixen la vila al barri pescador (Port de Llançà) i actual centre turístic del port de Llançà. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a la dreta de la riera de la Valleta; església parroquial de Sant Vicenç (segle XVIII), de portada barroca. Santuari de la Mare de Déu del Port (segle XVII).

El municipi comprèn, a més, els llocs de la Valleta, Setcases i Madres.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Llagostera (Gironès)

25 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 76,38 km2, 160 m alt, 8.266 hab (2016)

0girones

A l’extrem sud de la comarca, accidentat per la serra de Sant Grau i pels últims contraforts de les Gavarres, al sud-est de Girona. Suredes i pinedes.

L’agricultura és de secà: blat de moro i lleguminoses. Hi té especial importància la ramaderia de bestiar boví i la cria d’aviram. Indústria molt diversificada (alimentària, fusta, química, tèxtil, construcció, etc) i encara té una certa importància la tapera. Àrea comercial de Girona. La població creix des del 1960.

La vila, d’origen romà, és al cim d’un puig, a la dreta de la riera de Gotarra, bastida al costat de l’antic castell de Llagostera, desaparegut, que fou centre de la baronia de Llagostera, és dominada per l’església parroquial de Sant Feliu (segle XVI), sobre una de romànica. Església del Roser (segle XVI); casino, noucentista. El 1920 hi fou fundada la cobla La Principal de Llagostera. Restes ibèriques.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Llorenç, Fonolleres (o Pocafarina), Llobatera, Ganix, Penedes, Mata, Gaià, els Estanys, Bruguera, la Creu de Serra i Cantallops i les cases de Ridaura.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Ràdio – elpollTV

Llacuna, la (Anoia)

26 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 52,23 km2, 615 m alt, 872 hab (2016)

0anoia

Situat a la vall de la Llacuna, a la dreta de la riera de Carme, al sud-oest de la comarca, accidentat per la serra de la Llacuna, de Puigverd i d’Ancosa, al sud d’Igualada i al límit amb l’Alt Penedès. Boscos.

Agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya), centre d’estiueig i indústria tèxtil (gèneres de punt). Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila es formà entorn del priorat de la Llacuna, al centre de la vall, on s’alçava el castell de Vilademàger. Plaça Major, porticada; església gòtica de Sant Pere de Màger, i parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

Dins el terme hi ha els pobles de Torrebusqueta i Rofes, les caseries i veïnats de la Serra, Pollina, les Barraques, les Vilates i Baltà i les antigues granges de Santes Creus del mas de les Solanes i d’Ancosa (on hi havia hagut el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Linyola (Pla d’Urgell)

7 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 28,66 km2, 248 m alt, 2.650 hab (2016)

0pla_urgellAl límit amb la Noguera, regat pel canal d’Urgell i travessat pel riu Corb, al vell mig de la plana d’Urgell. Llacunes endorreiques.

Agricultura, bàsicament de regadiu, gràcies al canal auxiliar d’Urgell, que rega el terme; s’hi conreen cereals (blat, blat de moro), farratge (alfalfs) i arbres fruiters (pomeres i pereres). Ramaderia (porcí, oví, aviram i conills). Hi ha una cooperativa agrícola que ha impulsat la mecanització del camp i també la comercialització dels productes. Petites indústries de materials per a la construcció i de confecció tèxtil. Àrea comercial de Lleida.

La vila és al sector més elevat del terme, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; durant l’època musulmana fou un nucli més important del pla d’Urgell o plana de Mascança; també fou el centre de la baronia de Linyola.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Golifàs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Les (Vall d’Aran)

6 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 23,45 km2, 634 m alt, 958 hab (2016)

0vall_aranSituat en una cubeta, a la part baixa de la vall, a la conca de la Garona. Abundància d’abets i pastures.

El seu emplaçament afavoreix l’establiment dels conreus, encara que poc importants, donada la limitació de les terres conreades: blat de moro, patates i conreus d’horta (pomes, peres); el regadiu està subordinat a la ramaderia bovina, principal riquesa juntament amb el turisme i l’explotació forestal. Central hidroelèctrica (Es Cledes). Àrea comercial de Viella.

La vila es troba a banda i banda de la Garona, al nucli antic a la dreta. A la vila destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista del final del segle XVIII i principi del XIX, bastida sobre l’antic temple del segle XVII. D’antiga funció balneària, compta amb una deu d’aigües sulfuroses (32 ºC), els anomenat Banys de Lés, edifici del segle XIX. Restes romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Jonquera, la (Alt Empordà)

39 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 56,93 km2, 110 m alt, 3.231 hab (2016)

0alt_emporda

Al límit amb el Vallespir, a la frontera franco-espanyola, accidentat al nord per la serra de l’Albera, a l’esquerra del Llobregat d’Empordà, entre el coll de Portell, a l’oest, i el ras de la Manta, a l’est, al nord de Figueres. Una bona part del terme és ocupat per bosc (alzines).

L’agricultura és de secà: oliveres, cereals i vinya. Malgrat la supresió de la duana (1995) conserva les activitats derivades de la situació fronterera (complex turístic de La Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert, i el barri dels Límits), amb funcions de servei, gràcies a la xarxa de comunicacions (autopista, carretera) que travessen el terme municipal. Àrea comercial de Figueres.

La vila és situada al peu del massís de l’Albera, a la dreta del Llobregat; església de Santa Maria, d’origen gòtic, i Ca n’Armet, d’interès arquitectònic.

Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l’antic castell de Rocabertí i els antics termes de Canadal, els Torts, Panissars, Sant Miquel de Solans, Requesens i Mirapols i el barri dels Límits.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu de l’Exili – Institut

Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell)

13 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 24,32 km2, 265 m alt, 1.578 hab (2016)

0pla_urgell

Situat al límit amb la Noguera i l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al nord-oest de Tàrrega.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters (hi ha una important cooperativa agrícola) i la qual és possible gràcies a les sèquies derivades del canal d’Urgell, la ramaderia (porcina i aviram), el comerç i algunes petites indústries (de la confecció, embotits, de la construcció, etc). Àrea comercial de Lleida.

La vila és a la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Andreu; no queda cap vestigi de l’antic castell d’Ivars.

Dins el terme hi ha el poble de Vallverd, al nord de l’estany avui dessecat d’Ivars, el despoblat de Montsuar, el santuari de la Mare de Déu de l’Horta i les caseries de la Cendrosa i Montalé.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques