Arxiu d'etiquetes: viles

Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

31 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 23,47 km2, 36 m alt, 35.063 hab (2017)

0valles_occidental

Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l’economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l’important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l’evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s’ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, el Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències d’estiueig, que foren utilitzades per la burgesia barcelonina del segle XIX. L’església parroquial és dedicada a santa Engràcia. Hi ha diverses associacions culturals, socials i esportives. El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada és del 1023. Fou el lloc d’origen del famós llinatge dels Montcada i centre de la baronia de Montcada.

Dins el terme hi ha la fàbrica de ciment Asland, el poble de Reixac i l’antiga quadra de Vallençana.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Montbrió del Camp (Baix Camp)

4 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,70 km2, 132 m alt, 2.806 hab (2017)

0baix_camp(o de Tarragona)  Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Reus i al nord de Cambrils, a la plana quaternària, drenat per la riera de Riudecols.

Pràcticament tot el terreny és pla i conreat; hi predomina el secà (vinya, oliveres, ametllers, avellaners i garrofers), que ocupen més del 75% del total conreat. Cooperativa agrícola. L’avicultura i la indústria, principalment tèxtil, de la fusta i metal·lúrgica, completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Reus. La població s’ha mantingut gairebé estable durant el segle XX, amb tendència regressiva.

La vila és al centre de la plana, dominada per l’església parroquial de Sant Pere. Formà part del terme de Cambrils fins que el 1622 rebé el títol de vila i s’independitzà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montblanc (Conca de Barberà)

113 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Conca de Barberà (Catalunya): 91,07 km2, 350 m alt, 7.307 hab (2017)

0concaEstès per la vall del Francolí. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i la serra de Miramar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, la indústria, força diversificada, i el comerç (Fires de Sant Maties i la Setmana Medieval).

El nucli antic de la vila, que conserva bona part de les muralles, és de gran interès. S’hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, notable edifici gòtic amb portada renaixentista, el Palau Reial, d’origen gòtic, la casa Alenyà, gòtica, el palau Castlà, la casa Josa, avui Museu-Arxiu Comarcal, la casa Desclergue i l’església de Sant Miquel, romànica.

pobl_montblancExtramurs hi ha l’església gòtica de Sant Francesc, el santuari de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila, l’església i hospital de Santa Magdalena, seu de l’Arxiu Històric Comarcal, i el pont sobre el Francolí, medieval.

El terme comprèn, a més, els pobles de Rojals, Lilla, la Guàrdia dels Prats i Prenafeta, entre altres nuclis.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Setmana Medieval – Ràdio

Monistrol de Montserrat (Bages)

18 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 11,77 km2, 161 m alt, 2.935 hab (2017)

0bagesSituat a l’extrem sud de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al vessant nord-est del massís de Montserrat i a banda i banda del Llobregat.

L’agricultura és de secà, si bé ocupa una mínima part del terme a causa de la topografia montserratina que n’impedeix treure grans rendiments agrícoles. La vida econòmica local es basa en la indústria, notable des de mitjan segle XIX; la tradicional indústria tèxtil, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó ha donat pas a altres sectors industrials, com ara el metal·lúrgic, de la confecció, químics (tints) i del material elèctric. L’existència dins el terme del santuari de Montserrat ha impulsat, a més, la indústria hotelera i de serveis. Àrea comercial de Manresa.

La vila es troba al peu de la muntanya montserratina, a la dreta del riu.

Dins el terme hi ha també l’ermita de Sant Jeroni, l’antic hostal de la Creu, la colònia Gomis i l’enclavament rural de Vilamarics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mollet del Vallès (Vallès Oriental)

18 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,77 km2, 65 m alt, 51.128 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta del Besòs i regat per la riera de Gallecs.

L’agricultura de secà (vinya) i de regadiu és en recessió a causa de l’expansió de la indústria (tèxtil, metal·lúrgica, adoberies, alimentària, química i de la fusta), i de la urbanització a gran escala del sòl. Àrea comercial de Barcelona.

L’augment demogràfic, iniciat a mitjan segle XIX, ha estat espectacular els darrers decennis a causa de l’emigració, i ha augmentat un 2.000 % des de l’any 1900. El fet d’ésser un important nus de comunicacions, tant pel que fa a la xarxa de carreteres i autopistes com als ferrocarrils, així com la seva proximitat amb Barcelona, expliquen el seu creixement i la seva funció de centre d’influència dels municipis veïns.

La vila, situada a la dreta del Besós, creix seguint les principals vies de comunicació que la travessen; al nucli primitiu hi ha diversos edificis modernistes i noucentistes; l’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.

El terme comprèn, a més, el poble de Gallecs, al voltant del qual hom havia previst la construcció de la nova ciutat de Santa Maria de Gallecs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Atlètic – Ràdio

Molins de Rei (Baix Llobregat)

42 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 15,94 km2, 37 m alt, 25.492 hab (2017)

0baix_llobregat

Situat entre la riba esquerra del Llobregat i els primers contraforts de la serra de Collserola, on hi ha extenses pinedes.

L’agricultura de regadiu, si bé fou molt important gràcies a les sèquies derivades del Llobregat, es reduí considerablement a causa del fort creixement industrial i urbanístic del nucli. La indústria és dominada actualment pel sector metal·lúrgic, seguida pel químic, del de la fusta, les arts gràfiques i de la construcció. L’augment demogràfic ha estat notable durant tot el segle XX a causa de la immigració. Aquest creixement va dur a una major urbanització del terme i a un rejoveniment de la població. Àrea comercial de Barcelona.

A la vila, situada entre el riu i el raiguer de la serra, hi ha restes de les antigues muralles i alguns edificis notables; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Hi ha també un museu d’arqueologia local i diverses entitats culturals i esportives. A inicis del segle XV esdevingué centre de la baronia de Molins de Rei.

Fora vila hi ha el barri del Torrent de l’Hospital, la urbanització de Vallpineda, el poble de Sant Bartomeu de la Quadra, el veïnat de la Rierada, les ruïnes de la fortalessa de Castellciuró, la torre i antigua quadra de Torre Abadal i la capella romànica de Sant Pere de Romaní. El parc natural de Collserola afecta una part del terme.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Informació – Club Natació – Matossers (castells)

Moià (Moianès)

49 Respostes

Municipi i capital comarcal del Moianès (Catalunya): 75,31 km2, 717 m alt, 6.065 hab (2017)

Situat a l’extrem oriental de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al nord-est de Manresa. El terme és més accidentat al nord, i drenat per diverses rieres, entre les quals hi ha la de les Graus, la d’An i la de Riusec, que forma el límit occidental del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals; a més, produeix llegums i farratge. Ramaderia porcina i ovina. L’activitat industrial més important és la tèxtil (cotonera). També és un lloc tradicional d’estiueig. A partir del 1900 la població començà a créixer de forma lenta però constant.

La vila s’estén des del peu dels puigs Salgot i de la Creu pel pendent suau que drena la riera de Castellnou; és dominada per l’església parroquial de Santa Maria, gran temple barroc (1646-1724); s’hi destaquen, a més, l’antic convent dels Escolapis, amb església també barroca i el museu paleontològic i arqueològic local (que recull bona part de les troballes de les coves del Toll i de les Teixoneres), i la casa natal de Rafael de Casanova, on hi ha el Museu-Arxiu Comarcal. Fou el centre de la sots-vegueria del Moianès.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Rodors i Ferrerons, els antics castells de Clarà i de Castellnou, i notables masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Esportiu

Miravet (Ribera d’Ebre)

17 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 32,33 km2, 43 m alt, 726 hab (2017)

Situat al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a la dreta de l’Ebre, que constitueix el seu límit oriental. El relleu és accidentat, al nord-oest, per la serra de Cavalls.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, la qual, gràcies a les aigües derivades de l’Ebre, fan possible el regatge d’una part dels conreus, destinats preferentment a fruiters; al secà es conrea vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí, granges de conills i aviram. Hi és important la indústria de terrisseria. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.

La vila es troba al peu d’un turó on s’alça el notable castell de Miravet, d’origen templer (seu de l’orde fins al 1308) i dels Hospitalers (des d’aquella data fins al 1833), força ben conservat el seu recinte, principalment medieval, on cal destacar la seva església romànica, la sala capitular, els dormitori, les places de la Sang i d’Armes i la presó del Príncep de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El nucli antic de la vila (Vila Vella) ha estat molt restaurat. L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és barroca. Al nord-est del nucli hi ha el barri de les Ferreries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Castell

Mieres (Garrotxa)

12 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 26,29 km2, 286 m alt, 317 hab (2016)

Situat al límit amb el Pla de l’Estany, a la vall del riu Tort. El terme és boscat i accidentat al sud per les serres de Finestres i Rocacorba.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà que produeix farratges i, sobretot, cereals (blat, blat de moro i mill), complementada per la ramaderia de bestiar boví (producció de llet). Àrea comercial de Banyoles. La població ha minvat notablement des de la fi del segle XIX, sobretot en el període 1960-80.

La vila es troba entre la riera de Mieres, afluent del Ser, i el riu Tort, i hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca.

Dins el terme hi ha el barri de la Cellera (amb l’església de Santa Maria de Romeria), el poble del Freixe, els veïnats del Samuntà i Burgueroles i els antics pobles de Ruïtlles i Pinçac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Menàrguens (Noguera)

14 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 20,25 km2, 205 m alt, 847 hab (2016)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i a la dreta del Segre, aigües avall després de rebre el Farfanya, a l’extrem meridional de la comarca.

L’economia local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals i oliveres); el regadiu (dedicat al conreu de cereals -blat- i farratge -alfals-, hi ha també fruiters -pera llimonera-) s’estén a la vora del Segre i aprofita aigua d’aquest riu a través de la sèquia de Menàrguens. Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia (bestiar porcí i oví), granges d’aviram i algunes petites indústries (tèxtil, metal·lúrgica i d’adobs) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

La vila, damunt el riu, dominada per l’església parroquial de Sant Vicenç; es formà al voltant de l’antic castell de Menàrguens. Del segle XV al XVIII pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques