Arxiu d'etiquetes: viles

Rialp (Pallars Sobirà)

21 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 63,30 km2, 725 m alt, 666 hab (2017)

0pallars_sobira(o Rialb de Noguera)  Situat a la rodalia de Sort, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la seva confluència amb el riu de Berasti. El terme és molt accidentat.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates) i farratges, que ocupen gran part de la superfície agrícola. Ramaderia de bestiar boví. Explotació forestal, que permet una indústria de la fusta (serradores). Hi ha una central hidroelèctrica. Indústria hotelera i turística, beneficiades per la proximitat de les estacions d’esports d’hivern de Llessui i Portainé. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Experimentà un creixement demogràfic d’ençà del 1981, quan arribà al seu mínim del segle XX (375 h).

La vila es troba sota el turó on hi ha les restes de l’antic castell de Rialp, a la dreta de la Noguera Pallaresa; el seu carrer major és porticat; l’església parroquial és dedicada a santa Maria de Valldeflors. El quarter de Rialp fou el centre de la baronia de Rialb.

El terme comprèn, també, els pobles de Beraní i de Roní i l’antic castell de Malavella. L’any 1969 li fou annexat l’antic terme de Surp, amb el santuari de la Muntanya i les restes de l’antic monestir d’Oveix.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Puiggròs (Garrigues)

4 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 9,90 km2, 334 m alt, 280 hab (2017)

0garriguesSituat a l’extrem nord de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell i prop del canal d’Urgell.

Conreus mediterranis de secà (ametllers i oliveres), però hi prepondera el regadiu (blat de moro, alfals, blat i arbres fruiters -pomeres, pereres i presseguers-) gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell. Bestiar porcí estabulat. Avicultura. Indústria de productes metàl·lics. Àrea comercial de Lleida.

La vila, que estigué emmurallada, està situada al peu de les restes del castell de Puiggròs, bastit el segle XV, molt probablement sobre un d’anterior, i del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria (romànica refeta el segle XVIII), amb un robust campanar de torre quadrada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

142 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors  alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.

pobl_puigcerdaLa vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.

Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna

Premià de Mar (Maresme)

10 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,11 km2, 8 m alt, 28.049 hab (2017)

0maresme(o Premià de Baix)  Situat a la costa, el petit terme municipal s’estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar.

Els conreus tradicionals d’hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preeminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950.

A la vila s’han trobat importants restes d’una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià (segles XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l’estampació tèxtil) i Can Batlle.

Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Prats de Rei, els (Anoia)

13 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 26,06 km2, 608 m alt, 535 hab (2017)

0anoia(ant: els Prats de Segarra)  Situat al sud-est de Calaf, al límit amb el Bages, a l’alta conca de l’Anoia, al nord-oest de la comarca.

Agricultura de secà; s’hi conreen cereals i patates. Ramaderia de bestiar porcí i oví. La principal activitat industrial és la tèxtil cotonera, seguida de l’alimentària i la de la fusta. Àrea comercial de Manresa.

Vila d’origen romà; església parroquial de Santa Maria, anomenada ja el 945 i bastida de nou el segle XVIII. Museu Arqueològic. La vila era murada i es conserven cases gòtiques i pòrtics que li donen un aire medieval. Centre de la sots-vegueria dels Prats de Rei. El 1465 s’hi lliurà, durant la guerra contra Joan II, la batalla de Calaf.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Solanelles, Seguers de Sant Pere i Puigdemàger, les antigues quadres d’Albereda de Montserrat i de Galí, l’antic monestir dels Prats de Rei i la torre romànica de la Manresana dels Prats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Prats de Lluçanès (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,78 km2, 707 m alt, 2.533 hab (2017)

0osonaSituat a la subcomarca del Lluçanès, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Berguedà. El terme és drenat per la riera de Lluçanès, afluent de la riera Gavarresa.

L’agricultura és de secà (cereals); l’alta pluviositat permet el conreu de moresc sense regar. Ramaderia (bovins, porcins, aviram). Entre les activitats industrials sobresurt principalment la indústria tèxtil (cotonera), seguida dels materials per a la construcció, l’alimentària i les de la fusta. Àrea comercial de Manresa.

La vila ha esdevingut el principal nucli de població del Lluçanès i el seu centre subcomarcal. Hi ha mercat cada diumenge i tres fires l’any. Església parroquial de Sant Vicenç (segle XVII) i santuari de la Bona-sort, entre altres edificis religiosos d’interès.

El municipi comprèn, a més, l’església i caseria de Sant Marçal, la masia i molí de Galobardes i el santuari de Lurda de Prats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Ciclista – Escola

Prades (Baix Camp)

32 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 32,58 km2, 950 m alt, 599 hab (2017)

0baix_campSituat a l’extrem nord-oest de la comarca, accidentat per les muntanyes de Prades, al límit amb la Conca de Barberà i el Priorat.

L’agricultura és de secà: cereals, avellaners. Ramaderia de bestiar porcí, avicultura i apicultura. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Reus. Regressió demogràfica: el 1900 tenia 911 h.

L’anomenada vila vermella, conserva restes de la muralla; església parroquial de Santa Maria, de base romànico-gòtica i conserva una portalada lateral romànica. Al centre hi ha una gran plaça porxada amb una font de bella arquitectura.

El municipi comprèn, a més, el santuari de l’Abellera. S’han fet troballes del període eneolític i romà i sembla que en època islàmica hi hagué una fortalesa que depenia de la de Siurana. Fou el centre del comtat de Prades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Porrera (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 28,83 km2, 316 m alt, 441 hab (2017)

0prioratSituat al sector oriental de la comarca, limita amb el Baix Camp; el terme és accidentat per les serres de Pradell i el Tossal, i és drenat pel Cortiella, afluent del Siurana. El 60 % del terme no és conreat, i es dedica a pasturatges, garriga o bosc.

L’agricultura és de secà (vinya, avellaners, ametllers). Important producció vinícola. Fonts d’aigua ferruginosa i jaciments de plom sense explotar. Pertany a l’àrea comercial de Reus. Disminució de la població durant el segle XX (1.203 h el 1900), encara que darrerament s’està invertint la tendència.

La vila és a la dreta del riu de Cortiella. L’església parroquial (neoclàssica) és dedicada a sant Joan Evangelista, destaca el sòlid i alt campanar quadrat.

El municipi comprèn també el despoblat de la Garranxa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ponts (Noguera)

42 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 30,52 km2, 363 m alt, 2.622 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall mitjana del Segre, entre aquest riu i el Llobregós, els quals reguen el terme, juntament amb la ribera de Ponts, al sector nord-oriental de la comarca.

Agricultura amb conreus de secà: cereals, vinya i olivera; i també de regadiu: farratges, hortalisses, gira-sols, patates, etc, els quals es localitzen vora el Segre. Ramaderia de bestiar boví, oví i, sobretot, porcí; granges avícoles. Té importància l’activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil (gèneres de punt, confecció) i cal esmentar també les indústries derivades de la fusta, de l’agricultura, de la construcció i de material elèctric. Funcions comercials, indústria hotelera i és centre d’una àrea comercial que comprèn l’extrem més nord-oriental de la comarca.

La vila és dominada pel tossal on s’aixeca l’antic castell de Ponts, enrunat, que fou el centre de la baronia i marquesat de Ponts, amb l’església romànica del monestir de Ponts. Església parroquial de Santa Maria, neogòtica. Pels volts de Corpus se celebra la festa del Roser de Ponts.

Dins el terme també hi ha el poble del Tossal i el Terme de Ponts (dins el municipi d’Oliola).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Escola

Pont de Suert, el (Alta Ribagorça)

73 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 148,14 km2, 838 m alt, 2.265 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a l’esquerra de la vall de la Noguera Ribagorçana, comprèn la vall baixa de la Noguera de Tor i la vall de Llevata. El territori és molt accidentat i en gran part improductiu.

La superfície conreada es distribueix entre els prats, el farratge, els cereals i les patates. Ramaderia de bestiar boví i oví. La tradicional indústria alimentària i tèxtil ha desaparegut pràcticament substituïda per la hidroelèctrica, amb la central del Pont de Suert i la d’Escales, i hi estan relacionades la indústria de la construcció, l’extracció de pedra i de plom, la de la fusta, materials per a la construcció i la metal·lúrgica. La proximitat als Pirineus ha beneficiat el sector turístic i del comerç.

pobl_pontsuertLa vila és a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Moderna església parroquial de Santa Maria (1955).

El terme comprèn, a més, els pobles i antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata, entre altres, i també, els despoblats de Suert i Ventolà, el monestir de Lavaix i l’enclavament de Cellers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut