Arxiu d'etiquetes: viles

Roda de Ter (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 2,23 km2, 443 m alt, 6.125 hab (2017)

0osonaSituat al mig de la plana de Vic, a la riba esquerra del Ter, en contacte amb les Guilleries, al nord-est de Vic.

Conreus de moresc, farratge i cereals d’hivern, sense regar. El sector industrial és força diversificat i compta amb una certa tradició tèxtil, iniciada vers el 1840, en aprofitar les aigües del Ter; també hi ha indústria de la construcció, de la fusta i química. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

La vila és a banda i banda del Ter, sobre el qual hi ha un pont medieval. Església parroquial de Sant Pere. Museu Municipal d’Arqueologia.

El municipi comprèn, a més, el barri i santuari del Sòl del Pont i la caseria del Carrer dels Pèlics. El 1836 li fou segregat el terme de les Masies de Roda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Roca del Vallès, la (Vallès Oriental)

13 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 36,90 km2, 123 m alt, 10.536 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Maresme, a la vall del Mogent; el terme és accidentat pels darrers contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

L’agricultura, que hi és en regressió, es dedica als conreus de secà (cereals, farratges, fruiters) i en menor extensió als de regadiu (productes d’horta, farratges, etc). Hi ha granges de bestiar boví, porcí i aviram. D’ençà que en el decenni del 1960 es començaren a instal·lar un bon nombre de fàbriques, l’activitat industrial ha estat la principal font d’ingressos del municipi; indústries tèxtils, químiques, metal·lúrgiques, de la construcció, etc. Pren cada cop més importància el sector serveis, amb la instal·lació de superfícies comercials, que aprofiten la proximitat i l’excel·lent xarxa de comunicacions amb Granollers i la ciutat de Barcelona.

pobl_roca_vallesDes del punt de vista demogràfic, el nombre d’habitants gairebé s’ha quadruplicat des del 1900 (llavors 1.769 hab).

La vila és a l’esquerra del Mogent, dominat pel castell de la Roca del Vallès (del segle XV, reconstruït el 1952 per Antoni Rivière); església parroquial de Sant Sadurní.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Agnès de Malanyanes, amb església romànica, el santuari de Santa Maria de Malanyanes, l’antic monestir de Sant Pere del Bosc, l’antic castell de Bell-lloc i les antigues quadres de Valldarió, Vilalba i Sant Lleïr.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Gegants – Escola Mogent

Riudoms (Baix Camp)

25 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 32,43 km2, 125 m alt, 6.515 hab (2017)

0baix_campSituat vora la riera de Riudoms, estès al vessant oriental de la Serralada Pre-litoral Catalana, al pla del Camp de Tarragona.

La construcció de l’embassament de Riudecanyes afavorí el desenvolupament dels conreus de regadiu enfront dels de secà (temps enrere més estesos); avellaners i productes d’horta; de secà, domini de l’olivera i una mica de vinya. Cria de porcs i granges avícoles. Indústria alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Reus.

La vila és situada mig km a l’oest de la riera de Maspujols. Església parroquial de Sant Jaume (1610-17), barroco-renaixentista, on s’hi venera el cos incorrupte del beat Gran (Bonaventura de Barcelona). L’ermita de Sant Antoni és tocant al poble. Hi ha restes de vil·les romanes a les Planes i a la Timba.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Riudecols (Baix Camp)

13 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 19,46 km2, 299 m alt, 1.165 hab (2017)

0baix_campSituat a l’oest de la comarca, als margues de la riera de Riudecols, a l’oest de Reus. El terme és força accidentat.

Vora el riu hi ha una part de conreus d’horta, però hi prepondera l’agricultura de secà, amb predomini d’avellaners; altres conreus són els de vinya i els d’ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura i cria de porcs. Indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Reus.

La vila és a l’esquerra de la riera de les Irles, en un pendís. Església parroquial de Sant Pere (1872).

El municipi comprèn a més les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu i de la torre dels Moros, els llocs de les Voltes i les Irles i l’antic lloc dels Banys; comparteix amb Alforja el santuari de Puigcerver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudecanyes (Baix Camp)

18 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 17,10 km2, 195 m alt, 1.101 hab (2017)

0baix_campSituat al centre de la comarca, a la vall de la riera de Riudecanyes, que rega el terme, i on s’ha construït l’embassament de Riudecanyes, i accidentat per la serra de l’Argentera i pels contraforts orientals de la serra de Pradell.

L’agricultura és de secà, i es conrea gran part del terme; més d’una quarta part dels conreus són destinats a avellaners, seguits d’oliveres, vinya i ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. Estiueig. Àrea comercial de Reus.

La vila és a la dreta de la riera, sota la presa del pantà. Església parroquial de Sant Mateu, de la segona meitat del segle XVI.

El castell-monestir d’Escornalbou és dins el terme. A la partida del Gort fou excavat un poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudarenes (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 47,60 km2, 84 m alt, 2.145 hab (2017)

0selvaSituat a la depressió selvatana, a les vores de la riera de Santa Coloma, afluent de la Tordera, al centre de la comarca, al sud-est de Santa Coloma de Farners i accidentat per les Guilleries.

Hi ha conreus de regadiu (hortalisses i farratges), però hi preponderen els de secà: produeix cereals d’hivern i farratges. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Explotació forestal: hi ha arbres de ribera, pinedes i sureres. Sobresurt la indústria alimentària (farines, pinsos, etc). Àrea comercial de Girona.

La vila és a l’esquerra de la riera de Santa Coloma. L’església parroquial de Sant Martí fou incendiada i saquejada els primers dies de maig de 1640 pels terços castellans, i fou un dels fets que motivaren la guerra dels Segadors.

El municipi comprèn també el poble de l’Esparra, el santuari i antic castell d’Argimon, el santuari de Montcorb, l’hostal de Rupit i part del veïnat de les Mallorquines.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ripollet (Vallès Occidental)

5 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 4,33 km2, 79 m alt, 37.899 hab (2017)

0valles_occidental(ant: Ripollet del Vallès)  Situat a l’esquerra del Ripoll, al sud-est de Sabadell.

El terme, molt petit, és en gran part urbanitzat, i les terres de conreu queden limitades a petits horts vora el riu. La principal activitat és la indústria: papereres, de la construcció, tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i alimentàries. Àrea comercial de Barcelona.

Espectacular augment demogràfic en el període 1960-80, degut principalment a la proximitat de Barcelona.

La vila, a l’esquerra del Ripoll, s’ha desenvolupat al llarg dels principals eixos de comunicació: les carreteres nacionals de Barcelona a Puigcerdà per Ripoll, i de Barcelona a Terrassa per Sabadell; i forma una conurbació amb d’altres municipis localitzats a la vall del Besòs, com ara Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès. El nucli antic és centrat per la plaça de Can Clos, amb la casa de la vila, l’església parroquial de Sant Esteve, de base romànica i amb un campanar modernista, i pel popular carrer del Sol.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Revista – Ràdio – Centre Excursionista – Unió Atlètica

Ripoll (Ripollès)

126 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Ripollès (Catalunya): 73,71 km2, 691 m alt, 10.611 hab (2017)

0ripolles

Situat a la confluència del Ter amb el Freser; el seu terme fou de molt poca extensió fins que li fou annexionada la Parròquia de Ripoll el 1976. El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Sant Amanç, mentre que el de ponent ho és pel puig del Catllar.

L’agricultura s’hi troba en franca regressió davant la pressió urbanística i industrial; s’hi conreen sense regar, cereals d’hivern i moresc, a més hi són abundants els prats per al bestiar. Ramaderia de bestiar boví (aprofitament de la llet) i oví. És una població d’antiga tradició industrial, gràcies a l’explotació del carbó, del ferro i de la fusta, així com a l’energia hidràulica, esdevingué, al segle XIX, un important centre metal·lúrgic; ja havia assolit importància durant els segles XVI-XVIII amb la indústria d’armes i de claus. Aquesta tradició industrial, malgrat el tancament de nombroses empreses, continua representada en l’actualitat amb fàbriques del sector tèxtil i metal·lúrgic. Constitueix un destacat nucli comercial i turístic, gràcies en part a la seva localització dins la ruta del romànic català i dels Pirineus.

La vila és a la mateixa confluència del Ter i el Freser, centrada a l’entorn del famós monestir de Ripoll; fou seu d’un important mercat, i destacà també per la manufactura d’armes (fou un dels centres més importants d’Europa). La decadència d’aquesta indústria a partir del 1794 (quan el centre de producció passà a Astúries) motivà també la decadència de la vila.

Ocupada pels francesos durant la guerra dels Segadors i la guerra del Francès. Durant la primera guerra Carlina un destacament de la Milícia Nacional Voluntària del general Manuel de Llauder assaltà i cremà el monestir. Els carlins tornaren a ocupar la vila el 1839, i la destruïren gairebé per complet. La recuperació posterior vingué afavorida per la industrialització i l’arribada del ferrocarril. Al segle XIV la vila havia esdevingut cap de la vegueria de Ripoll, incorporada aviat a la de Camprodon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista – Museu Etnogràfic

Ribes de Freser (Ripollès)

27 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 41,87 km2, 912 m alt, 1.783 hab (2017)

0ripollesSituat al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència dels rius Rigard, Segadell i Freser, el qual s’engorja en entrar al congost de les Coves, a l’esquerra del qual s’obren les coves de Ribes. El terme és molt accidentat, pel Taga i pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Sant Amanç al sud. Els extensos pasturatges i els boscs de pins i roures (baga de Ribes) ocupen gran part del territori.

La superfície dedicada a l’agricultura és molt minsa; conreus de cereals i productes d’horta. Ramaderia de bestiar boví i oví. Explotació de pedreres i d’aigües minerals. El sector industrial és força diversificat; sobresurten el tèxtil (la colònia Rocolons), la paperera, la metal·lúrgica i l’alimentària. La millora i l’increment de les vies de comunicació han afavorit la funció de centre d’estiueig i estació balneària (els banys de Ribes i els antics establiments balnearis de la Corba i de can Perramon), que ha fet desenvolupar una important indústria hotelera i dels serveis.

La vila és a la confluència dels tres rius; la Vila de Dalt s’alça sota les restes de l’antic castell de Ribes o de Sant Pere; la Vila de Baix és a la dreta del Freser, és on hi ha l’església parroquial moderna de Santa Maria. Fou cap de la sots-vegueria de Ribes.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Ventolà i Bruguera, els veïnats de Roquesblanques, Ribesaltes, la Maçana, Armàncies de Ribes i el santuari de Sant Antoni de Ribes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca Terra Baixa

Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre)

6 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 99,14 km2, 76 m alt, 1.116 hab (2017)

0ribera_ebreSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Segrià, vora l’Ebre, a l’extrem llevantí de l’embassament de Riba-roja. El terme s’estén a banda i banda del riu.

S’hi conrea gran part del territori, i es dediquen a l’agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) més de les tres quartes parts del total conreat. Els regatges, derivats de l’Ebre, fan possibles els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters). La indústria es limita a la derivada de l’agricultura. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví, granges d’aviram. Central elèctrica a l’embassament de Riba-roja. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La població que a la primeta meitat del segle XX experimentà una forta davallada, es duplicà a partir del 1950 a conseqüència de la construcció del pantà, però des del 1965 ha tornat a davallar fortament.

La vila és a la riba dreta de l’Ebre; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica. Església romànica de Santa Magdalena, salvada de les aigües del pantà.

Després de la reconquesta va pertànyer als templers (el castell de Riba-roja és esmentat el 1169), dins la comanda d’Ascó. Durant la guerra civil fou ocupada pels republicans a l’inici de la batalla de l’Ebre (25 juliol 1938) i fou la darrera posició que abandonaren (17 novembre).

El municipi comprenia, a més, el poble de Berrús (negat pel pantà).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola