(Vic, Osona, 8 febrer 1849 – 11 juny 1917)
Advocat, publicista i literat. Germà de Joaquim.
Participà activament en la vida social vigatana, especialment en el foment de la cultura, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana i del Museu Arqueològic de Vic.
Publicà un recull de poemes (1912) i féu notables traduccions al català d’obres de Tasso, Camöes i la Divina Comèdia, de Dant.
(Vic, Osona, segle XII – segle XV)
Família burgesa. Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania, potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082. El 1219 era cap de la família Pere Espanyol.
A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs lluites contra els Armadans el darrer terç del segle XV, les quals culminaren el 1499 amb la brega sostinguda a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, segle XIV – Vic, Osona, 1434)
Eclesiàstic. Canonge d’Elna i de Vic des del 1383.
Contractà (1420) amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic (acabat el 1427).
Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que féu construir a la seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre.
(Vic, Osona, 30 gener 1914 – 12 abril 1992)
Pintor. De formació gairebé autodidacta. Destacà com a paisatgista.
Ha exposat a Barcelona i a Madrid, amb bon èxit, i obtingut nombrosos premis. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, així com a bones col·leccions catalanes i americanes.
(Gombrèn, Ripollès, 18 maig 1812 – Vic, Osona, 2 abril 1875)
Eclesiàstic. Frare dominicà.
El 1856 fundà, a Vic, les dominicanes de l’Anunciata, un orde femení que assolí gran importància pel que fa a l’ensenyament religiós, així com per la seva cura d’hospitals i altres establiments benèfics.
(Vic, Osona, 22 novembre 1785 – 11 març 1852)
Bisbe de Vic (1848-52). Ordenat sacerdot (1809), fou canonge de la catedral (1815), secretari del capítol i exercí de vicari capitular (1837-48), malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja.
Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització.
Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes. Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret.
(Vic, Osona, 25 juny 1943 – 21 desembre 2023)
Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana.
Inicià la seva poesia amb un llenguatge popular i una preocupació social (Poemes, 1970, i Tribu, 1973), formalment més rigorosa en els reculls posteriors (Volum inevitable, 1975; Les gestes essencials, 1979, i Nívia, 1981).
Rapsode dels seus versos, ha enregistrat alguns discs, com Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmida (1974).
(Folgueroles, Osona, 1811 – Vic, Osona, 12 març 1868)
Metge. Col·laborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i a la seva comarca.
Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
(Vic, Osona, 1832 – 1908)
Jurista. Doctor en dret, representà el col·legi d’advocats de Vic en el primer congrés de jurisconsults catalans del 1881.
És autor de Lo nou còdic civil (1881), en el qual defensa el dret català. Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos, inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista “El Eco de la Montaña” (1862-68).
(Vic, Osona, 1854 – 1928)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou imatger notable i bon restaurador. Realitzà figures de pessebre artístic d’una remarcable qualitat.
Dades dels Països Catalans 