Arxiu d'etiquetes: vescomtat Cabrera

Foix-Castellbó, Margarida de

1 Resposta

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.

En 1350 es casà amb Bernat III, des d’aleshores vescomte de Cabrera, fill del famós almirall i conseller Bernat II i de Timbor de Fenollet. El seu marit rebé com a mercè del rei Pere III el Cerimoniós el comtat d’Osona (1355), on s’integrava la part de la ciutat de Vic que Margarida havia dut de dot.

A partir de 1364, executat el seu sogre i perseguit el seu marit, Margarida es veié desposseïda per poc temps de tots els seus béns. El seu germà Roger Bernat III de Castellbó la protegí. Vengué la seva part de Vic al seu nebot Mateu de Foix.

Fills seus foren Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, Ponç, que morí jove, Constança, abadessa de Valldonzella, i Joana, que es casà amb Pere de Prades.

Fernández de Castro, Eilo

Deixa un comentari

(Lleó, Castella, segle XII – Catalunya, segle XIII)

Dama. Casada (vers 1205) amb el vescomte Guerau IV de Cabrera. Pertanyia a la família lleonesa dels Cabrera.

Era vídua en primeres núpcies de Martí Sánchez, comte de Trastàmara i fill bastard del rei Sanç II de Portugal.

El seu germà Àlvar es casà amb la comtessa Aurembiaix d’Urgell. Aquesta, un cop vídua, recuperà, gràcies a Jaume I, el comtat que li retenia injustament Guerau IV (1228).

Cecília d’Urgell -s. XV/1460-

4 Respostes

(Catalunya, segle XV – Bellesguard, Barcelona, 1460)

Comtessa de Mòdica i vescomtessa de Cabrera. Filla del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat i germana, doncs, de Jaume II el Dissortat.

Fou una de les candidates (1409) en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya, que preferí, però, Margarida de Prades.

Fracassat l’intent del seu germà (1413) de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elionor.

Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau. Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns.

Rebutjat per la seva mare el matrimoni amb Joan Ramon Folc II de Cardona, fill del comte Joan Ramon Folc I, que havia estat el seu primer promès, perquè els Cardona havien abandonat la causa urgellista, es casà finalment (v1416) amb el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, del qual no tingué fills.

Cabrera, Ponç IV de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1349)

Vescomte de Cabrera. Fill de Bernat II de Cabrera i de Timbor de Fenollet. El 1342, el seu pare es retirà al convent de Sant Salvador de Breda, vella fundació familiar, i li cedí el vescomtat. Es casà amb Beatriu de Cardona, una de les filles del difunt Hug VI d’Empúries, comte d’Empúries i vescomte de Cardona.

El 1344 rebé davant la seva vila d’Hostalric el rei Pere III el Cerimoniós, que anava de marxa per emprendre la segona i decisiva campanya contra Jaume III de Mallorca per incorporar-se el Rosselló. Després d’estatjar el rei a casa seva, l’acompanyà a la guerra. El mateix any participà a la presa d’Algesires amb les forces catalanes que hi anaren per ajudar a les castellanes.

El 1347 prengué part a la primera campanya defensiva del Rosselló, per rebutjar la invasió de Jaume III que volia recuperar el territori.

Morí sense successió. Es vescomtat revertí al seu pare, que aleshores ja havia abandonat el seu recés i s’havia convertit en gran conseller de Pere III.

Cabrera, Ponç III de

11 Respostes

(Catalunya, vers 1152 – 23 gener 1199)

Vescomte de Cabrera i d’Àger (vers 1165-vers 1198). Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII d’Urgell.

Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya. El rei, però, concertà després dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç. El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent.

Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable.

Cabrera, Marquesa de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1328)

Pubilla de Guerau VI. Als pocs anys, fou posada sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d’Anglès i de Brunyola.

Fou l’única hereva del vescomtat de Cabrera, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries.

Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.

Cabrera, Guerau VI de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1278)

Noble. Vescomte de Cabrera (1242-78). Fou successor del seu pare Guerau V a la mort d’aquest (vers 1242). Es casà amb Sança de Santa Eugènia, senyora de Torroella de Montgrí.

Ajudà Àlvar I d’Urgell, comte del casal de Cabrera, a les lluites per mantenir l’accidentat matrimoni d’aquest amb Cecília de Foix. Fou un dels signants de la declaració de Jaume I el Conqueridor que fixava el riu Cinca la frontera entre Catalunya i Aragó. El 1269 permutà amb els Rocabertí el castell de Torroella pel de Vilademuls.

La seva filla Marquesa de Cabrera, de pocs anys, fou posada sota la tutela del seu germà Ramon de Cabrera. Marquesa de Cabrera, única hereva del vescomtat, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries. Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat I de Cabrera, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.

Cabrera, Guerau III de

4 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1158/65)

Noble i trobador. Vescomte de Girona i d’Àger (1144-v1145), primer vescomte de Cabrera (vers 1145) (Guerau III de Cabrera). Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera.

El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona i del comte Ermengol VI d’Urgell. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer.

Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen (Ensenyament) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabre per tal d’instruir-lo. Consta de 216 versos i constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.

Cabrera, Guerau I de

4 Respostes

(Girona ?, segle XI – 1050)

Fill d’Amat, vescomte de Girona. Es casà amb Ermessenda, filla de Gausfred. Cap la possibilitat que Ermessenda fos filla d’Amat i Guerau fill de Gausfred. En tot cas, Guerau I fou el primer que usà el nom de Cabrera, vinculant-lo al títol vescomtal que li venia per Girona.

Ell i la seva muller reuniren un vast patrimoni, nucli inicial de la prosperitat dels vescomtes de Cabrera. El castell pairal de Cabrera dominava l’actual subcomarca del Cabrerès, encavallada entre la Garrotxa i Osona.

Les seves possessions, unides a les del vescomtat gironí, abraçaven totes les Guilleries, algunes terres pròximes a la plana de Vic i de la Selva, i altres lots en aquesta darrera comarca, amb el castell d’Argimon.

D’aquestes possessions selvatanes, la més important era la vila de Blanes, plataforma marinera de la futura vocació mediterrània d’aquest casal. També pertanyia als Cabrera el castell o força vescomtal de la ciutat de Girona.

Guerau I governà aquests territoris des de la mort dels vescomte Amat (vers 1035), fins al seu traspàs.

Ell i Ermessenda fundaren (1038) el monestir de Sant Salvador de Breda, que tres segles més tard seria recés del més brillant dels seus descendents.

Fou succeït pel seu fill Ponç I de Cabrera.

Cabrera, Bernat V de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1400 – 1466)

(o Bernat Joan de Cabrera)  Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Militar. Casat amb Violant de Prades.

Intervingué en la campanya d’Alfons IV el Magnànim d’Itàlia (1437-38) i presidí el braç militar en el Parlament de Barcelona en 1438-39. El 1450 fou un dels dirigents de les classes propietàries que s’oposà a la corona en la qüestió agrària.

Membre del Consell del Principat, fou elegit generalíssim de l’exèrcit creat per alliberar el príncep de Viana, presoner a Lleida.

En esclatar la guerra civil passà al bàndol reialista i fou conestable de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Isabel de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Fou la segona muller de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades i de Cardona. Entre 1466 i 1471, el seu marit ocupà les rendes del patrimoni dels Cabrera, per rescabalar-se del dot incobrat d’Isabel.