Arxiu d'etiquetes: tractats

Caltabellotta, pau de -1302-

20 Respostes

(Caltabellotta, Sicília, Itàlia, 31 agost 1302)

Tractat signat entre Carles II de Nàpols, Carles de Valois i Frederic II de Sicília, per la possessió del regne de Sicília. Signada després de vint anys de lluites (1283) entre el papat, els angevins i la dinastia catalana.

Fou el primer pas decisiu per a la possessió catalana de Sicília. Segons els termes del tractat, Frederic II restavà senyor de l’illa amb el títol de rei de Trinàcria, però només en règim vitalici; a la seva mort, l’illa havia de passar als angevins.

Vint anys després, però, Frederic II féu jurar als sicilians el seu fill Pere com a successor (1322), amb la qual cosa restà completat el domini de la dinastia catalana a Sicília.

Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizanti a les ordres de Roger de Flor.

Brignoles, tractat de -1291-

10 Respostes

(Brinhòlas, Provença, França, 19 febrer 1291)

(o de Tarasco)  Acord signat entre Alfons II de Catalunya, Carles de Salern i el papa Nicolau IV, sobre la possessió de Sicília.

Segons les seves clàusules, Alfons II deixaria d’ajudar el seu germà Jaume II, rei de Sicília, i aniria en croada a Terra Santa. D’altra banda, el papa aixecaria l’excomunió d’Alfons i revocaria la investidura dels regnes catalano-aragonesos a favor de Carles de Valois.

La mort del rei Alfons II (18 juny 1291) deixà sense efecte les clàusules d’aquest tractat, base del d’Anagni (1295).

Si bé tradicionalment s’ha cregut que l’acord va ser signat a Tarascó (Jerónimo Zurita, Ramon Muntaner), Ferran Soldevila va demostrar que ho va ser a Brignoles.

Blois, tractat de -1509-

1 Resposta

(Blois, França, 12 desembre 1509)

Tractat entre Ferran II de Catalunya i Maximilià d’Àustria.

Ferran II concedí ajuda econòmica i militar marítima a Maximilià per tal que pogués dur a terme l’acord estipulat per la lliga de Cambrai (1508) contra el territori venecià i, en canvi, Maximilià reconeixia Ferran II com a regent de Castella.

Blois, tractat de -1505-

1 Resposta

(Blois, França, 12 octubre 1505)

Acord entre Ferran II de Catalunya i Lluís XII de França.

El rei Ferran pactà el seu matrimoni amb Germana de Foix, neboda del rei francès, el qual renuncià en ella els drets que tenia sobre el tron de Nàpols si tenia descendència d’aquest matrimoni, i en cas contrari els drets havien de tornar a França.

També es comprometé el rei català a pagar 500.000 ducats en deu anys en concepte de despeses fetes pels francesos a la guerra de Nàpols, i a restituir els béns confiscats als barons napolitans del partit angeví.

Ferran II no complí les estipulacions polítiques del tractat, i el papa Juli II el dispensà del compromís en ésser constituïda la lliga de Cambrai (1508).

Barcelona, tractat de -1493-

4 Respostes

(Barcelona, 19 gener 1493)

Tractat d’aliança entre Ferran II de Catalunya, Isabel I de Castella i Carles VIII de França (que el signà a Tours el 18 gener 1493).

Segons el qual el rei francès tornà a Ferran el Catòlic el Rosselló i la Cerdanya, sense que li pagués les 200.000 dobles que li devia la corona d’Aragó des de temps de Joan II el Sense Fe.

A canvi d’això s’assegurava la seva neutralitat davant les operacions que preparava a Itàlia, llevat del cas que el papa fos atacat.

Aquesta darrera clàusula permeté posteriorment la intervenció espanyola.

Barcelona, pau de -1529-

2 Respostes

(Barcelona, 29 juny 1529)

Tractat de reconciliació entre Carles I i el papa Climent VII, signat a la catedral de Barcelona.

Les clàusules del conveni foren redactades a Barcelona pel nunci  papal Girolamo Bencucci, conjuntament amb Mercurino Gattinara, De Praet i el cardenal Granvelle, en representació de Carles I.

L’emperador es comprometia a restituir Ravenna, Cervio, Mòdica, Reggio i Rubiera al papa, i aquest reconeixia a Carles I la investidura del regne de Nàpols, li prometia de coronar-lo emperador del Sacre Imperi i el comprometia a convocar un concili ecumènic per tal de posar fi al cisme; ambdós signataris es comprometien a una aliança militar contra els turcs i els luterans. Restava pendent la qüestió de Milà.

La pau de Barcelona inaugurà un període de col·laboració entre Carles I i Climent VII, que havia de traduir-se en la solemne coronació de Carles I a Bolonya, aspiració del cercle erasmista del gran canceller imperial Mercurino Gattinara, del qual Miquel May formava part.

Baiona, tractat de -1462-

6 Respostes

(Baiona, França, 9 maig 1462)

Acord signat per Joan II el Sense Fe a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny en plena guerra civil catalana. Complementava el de Salvatierra, signat el 3 de maig pels mateixos reis.

La clàusula de l’obligació general, segons la qual les rendes dels comtats de Rosselló i de Cerdanya restaven obligades al pagament de 200.000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els mencionats comtats, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure.

Baiona, sentència arbitral de -1463-

2 Respostes

(Baiona, França, 23 abril 1463)

Resolució donada per Lluís XI de França, que actuava de jutge, amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.

En virtut de la sentència, Enric IV havia de retornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat.

Per la seva banda, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre’s a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II.

La sentència que fou admesa a Castella (29 d’abril) i a Aragó (4 de maig), no aconseguí amb tot de posar fi a la guerra civil catalana, que era, en definitiva, la causa que l’havia feta necessària.

Pirineus, tractat dels -1659-

34 Respostes

(illa de Faisans, País Basc, 7 novembre 1659)

Acord de pau entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. Pel qual fou acordat el final de la guerra que tots dos països sostenien des del 1635.

El tractat consagrà la superioritat militar francesa i la decadència espanyola en assegurar a França les seves conquestes (comtat de Rosselló, part del de Cerdanya, Artois i diverses places de Flandes, Hainaut i Luxemburg), i estipulà el matrimoni de Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV.

Catalunya no acceptà mai aquest tractat que amputà del seu territori els esmentats comtats, anomenats popularment la Catalunya Nord.

França aviat incomplí les garanties estipulades i ja el 1660 començà a abolir les institucions de la Catalunya Nord, mentre desencadenava una política assimilista seguida d’una ocupació militar que es perllongà durant mig segle.

Anagni, pau d’ -1295-

27 Respostes

(Anagni, Itàlia, 24 juny 1295)

Tractat de pau entre el papa Bonifaci VIII, els ambaixadors de Jaume II de Catalunya, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols.

Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya.

Les clàusules essencials foren: matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II; devolució de Sicília a la Santa Seu; aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals; renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó; restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya; arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran; retorn de les conquestes fetes a Itàlia a Carles II, així com dels ostatges mutus.

Sembla que en el tractat no fou plantejada la cessió de Còrsega i Sardenya a Jaume II.