(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)
Geòleg. Deixà treballs remarcables, com la Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants (198), Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares (1922), Tectónica de Montserrat (sd), etc.
També deixà algun estudi històric: La noche de San Bartolomé (1904).
Alfons Comas (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.
Bernat Comas (Catalunya, segle XVIII) Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.
Vicent Comas (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894) Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.
(Terrassa, Vallès Occidental, 21 febrer 1861 – 20 desembre 1894)
Escriptor. Col·laborà amb treballs humorístics en diverses publicacions.
Escriví per al teatre algunes obres còmiques: Remei de gelosia (1881), Els amors d’un guerrero (1882), Qüestió de faldilles (1883), etc.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 9 desembre 1918)
Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a “El Correo Catalán” i “El Correo Español”, del qual fou redactor en cap.
Publicà La República en 191… (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd).
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Montserrat, Bages, 1819)
Monjo benedictí. Entre les seus escrits hi ha composicions de música sacra.
Era violoncel·lista.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XV – Catalunya, segle XV)
Capitost remença. Participà en el darrer alçament remença (1483-84) i fou nomenat síndic remença a la sentència arbitral de Guadalupe (1486).
Ferran II de Catalunya va absoldre’l després d’haver estat condemnat a mort.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – Barcelona, 2004)
Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 desembre 1915 – Barcelona, 27 octubre 2014)
Decorador, ebenista i dissenyador. Fill de Daniel Blanxart i Pedrals.
El seu art es caracteritza per una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani.
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 juny 1902 – 23 agost 1949)
Dibuixant. Seguí el mestratge de Joan Junceda i d’Apel·les Mestres.
Excel·lí com a il·lustrador de goigs i ex-libris i, sobretot, pels seus dibuixos i gravats d’antics edificis desapareguts de Terrassa.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1918)
Escultor. Alumne de Francesc d’Assís Galí a Barcelona.
La seva producció, principalment estatuetes de terra cuita i bronze, està influïda per Josep Llimona i el francès Bernard.
Dades dels Països Catalans 