(Terrassa, Vallès Occidental, 3 maig 1912 – 27 setembre 2001)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge.
Armengol i Armengol, Domènec
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Terrassa (nascuts a)
Llongueras i Galí, Josep Jordi
(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)
Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.
Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.
Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.
Era germà de Bartomeu i de:
Joan Llongueras i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX) Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.
Llongueras i Galí, Bartomeu
(Terrassa, Vallès Occidental, 22 octubre 1906 – Barcelona, 2 octubre 1994)
Arquitecte. Fill de Joan Llongueras i Badia i germà de Joan i de Josep Jordi.
Titulat el 1940, realitzà diverses obres a Barcelona, entre les quals cal esmentar la casa de Repòs de Sant Camil i el xalet del xamfrà Madolell-Ravella.
A més, és autor de la capella de Nostra Dona de la Pietat d’Arbúcies (1953) i de la residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca (1974).
Jover i Marquet, Eusebi
(Terrassa, Vallès Occidental, 1839 – Barcelona, 1919)
Polític republicà. Fou regidor i alcalde accidental de Barcelona (1869-70) i diputat provincial (1872-73). A l’època de la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya.
Afavorí l’entrada de Lerroux a Barcelona (1901).
S’adherí a Solidaritat Catalana, de la qual fou senador per Lleida (1907).
Graells i Andreu, Guillem-Jordi
(Terrassa, Vallès Occidental, 22 maig 1950 – )
Autor i director teatral. Llicenciat en lletres i arts dramàtiques, es va iniciar com a crític teatral i director escènic. El 1977 entrà a formar part del Teatre Lliure.
S’ha destacat com a traductor i adaptador de diferents dramatúrgies, clàssiques i modernes.
Com a autor ha estrenat Damunt l’herba i Titànic-92.
Gorina i Gabarró, Pau
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 juliol 1888 – 4 juny 1983)
Arqueòleg i escriptor. Ha participat a diversos congressos d’estudis arqueològics.
És autor de Las Iglesias de San Pedro de Terrassa (1954) i de diverses monografies esparses sobre temes històrico-arqueològics de Terrassa i d’altres poblacions del Vallès.
Gibert i Queraltó, Joan
(Terrassa, Vallès Occidental, 29 desembre 1907 – Banyoles, Pla de l’Estany, 21 octubre 1998)
Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar.
El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l’Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952).
El 1955 creà els “Archivos Españoles de Medicina Interna” i, a partir del 1959, fou director de la “Colección Española de Monografías Médicas”.
Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Gabriel i Carreras, Pere
(Terrassa, Vallès Occidental, 1836 – Puerto Rico, segle XIX)
Músic. Estudià amb Josep Marraco i Joan Tolosa.
El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l’Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico.
Escriví unes cinc-centes composicions.
Falguera i Gatell, Josep
(Terrassa, Vallès Occidental, 1778 – Balmonte, Castella, 1824)
Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l’any 1794 ingressà a l’orde dels jerònims a l’Escorial.
Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII de Borbó (1821).
Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat.
Espinal i Armengol, Marià Antoni
(Terrassa, Vallès Occidental, 30 octubre 1897 – Cunit, Baix Penedès, 15 agost 1974)
Pintor i col·leccionista. Estudià a l’acadèmia de Tomàs Moragas i a la de Francesc Galí.
Exposà per primera vegada el 1917, i després es traslladà a París, on es familiaritzà amb els corrents postimpressionistes.
De tornada a Barcelona, ingressà a l’Agrupació Courbet (1918), que s’acabava de fundar.
Dades dels Països Catalans 