Arxiu d'etiquetes: serres

Bertí, cingles de

24 Respostes

(Vallès Oriental / Osona / Moianès)

Llarga cinglera entre les dues comarques. Conjunt de relleus situats en l’angle NE de la Serralada Pre-litoral Catalana, a la banda de transició del Vallès-Moianès a la plana de Vic; s’estenen al llarg de 9 km des del Figaró fins al pla de la Garga (Centelles), entre els rius Congost (que aïlla del Montseny els cingles) i Tenes.

La seva altura oscil·la entre els 600 i els 800 m, però passà de 900 a puig Oriol (972 m) i puig Fred (952 m).

Formats per estrats alternants de calcàries eocèniques i margues, la diferent resistència d’ambdós materials ha provocat l’aparició d’un relleu en el qual se succeeixen les parets verticals i els petits replans, formant cingleres que són coronades per una superfície estructural.

Bellmunt, serra de

20 Respostes

(Osona / Ripollès)

Serra entre les dues comarques, al nord de la plana de Vic, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.

Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent.

Les precipitacions són abundants i de règim regular. Els alzinars i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides i les fagedes, les obagues. L’explotació forestal, important en altres èpoques, es redueix actualment al boix per a la indústria de torneria de Sant Pere de Torelló.

Té 1.246 m alt el seu cim, on hi ha el santuari de Bellmunt.

Begur, massís de

13 Respostes

(Baix Empordà)

Massís muntanyós, constitueix el límit sud-est de la plana de l’Empordà i la terminació septentrional de la Serralada Litoral Catalana, situat entre la vall d’Aubi i la mar i entre les platges de Palamós i Pals.

Els relleus, granítics principalment, ultrapassen els 300 m alt (Puig de Son Ric, 325 m) i estan tallats per línies tectòniques, com la fossa de Palafrugell. Aquests materials devònics, intensament erosionats (els més característics de la Costa Brava), ofereixen cingleres i cales tant típiques com Sa Tuna, Aiguablava i Llafranc, i caps com el de Sant Sebastià.

Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs espessos d’alzines i de pins.

El litoral del massís té un clima particularment privilegiat i gaudeix dels hiverns més suaus de la Costa Brava.

Batet de la Serra

8 Respostes

(Olot, Garrotxa)

Poble (658 m alt) i antic municipi, a la serra de Batet, a l’est de la plana d’Olot.

La presència del grup d’antics volcans (el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol) contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta.

El poble és totalment disseminat; n’és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria (esmentada ja el 977 en l’acta de Batet).

Bastiments, puig de

12 Respostes

(Ripollès / Conflent)

(o pic del Gegant)  Massís muntanyós (2.883 m alt) del Pirineu axial, entre les dues comarques, situat a l’extrem septentrional del massís de Balandrau, a la capçalera del Ripollès.

És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector.

Bassiero, pics de

7 Respostes

(Vall d’Aran)

Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya.

Situat a la partió de les valls d’Espot i d’Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero.

Baqueira

8 Respostes

(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)

Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Baqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l’est la vall d’Àrreu, i per l’oest les valls dels rius de Ruda i Malo.

Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Baqueira, damunt Tredòs, hi ha l’estació hivernal de Baqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, teleesquís i bones pistes, que s’estenen fins al pla de Beret (l’estació s’anomena també de Baqueira i Beret), per on s’hi accedeix per pista; l’accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s’efectua en telesella.

Enllaç web:  Estació de Baqueira-Beret 

Bandolers, serra de -Vall d’Aran-

Deixa un comentari

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Serra de la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d’Orla (2.618 m alt) i va baixant fins prop de Montgarri.

Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa.

Bancal dels Sacs, el

3 Respostes

(Pinell de Solsonès, Solsonès)

(o dels Arcs, o de l’Arç)  Antic hostal (590 m alt), dins la parròquia de Madrona, situat en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera.

Hom hi celebrava (el 19 de setembre i el 21 de gener) dues fires de bestiar a l’aire lliure (que han estat traslladades a Solsona); a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre.

Baltarga

7 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.080 m alt), al vessant meridional del serrat de Baltarga (que forma, pel vessant oposat, l’estret d’Isòvol), a un quilòmetre i a l’oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver.

L’església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó; la primitiva església fou fundada l’any 890.