Arxiu d'etiquetes: serres

Bonrepòs -Pallars Jussà-

4 Respostes

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols.

El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l’hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat.

El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig.

L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.

Boix, serra del

12 Respostes

(Baix Ebre)

Serra de la comarca que forma part dels últims contraforts meridionals de la Serralada Pre-litoral Catalana.

Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció nord-sud i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa.

Es constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries. Té poca altitud (767 m al puig de Marimanya).

La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa.

Biure de Berguedà

3 Respostes

(Sagàs, Berguedà)

Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs.

L’antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l’actual església, romànica, fou consagrada el 1044.

Bestracà

12 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

(pop: Mestracà)  Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà.

L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d’Oix a Beget.

Besiberri, el

11 Respostes

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).

Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).

Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.

La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.

Beseit, ports de

63 Respostes

(Baix Ebre / Baix Maestrat / Montsià / Matarranya)

(o ports de Tortosa)  Conjunt orogràfic de la Serralada Pre-litoral Catalana.

Format per la serra d’Espina (1.162 m), el Caro (1.447 m), la serra d’Encanader (1.396 m) i el pic de Cervera (1.347 m), que s’eleven de forma brusca sobre la depressió de l’Ebre, entre la depressió d’Ulldecona i la vall de Tortosa.

La constitució calcària en determina l’aridesa de la regió. Els nuclis de poblacio, tradicionalment agrícoles, se situen en els vessants de les muntanyes. Al tossal del Rei s’uneixen les terres de Catalunya, el País Valencià i Aragó.

L’any 2001 fou declarat Parc Natural dels Ports per la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web:  Parc Natural dels Ports de Beseit

Bertí, cingles de

25 Respostes

(Vallès Oriental / Osona / Moianès)

Llarga cinglera entre les dues comarques. Conjunt de relleus situats en l’angle NE de la Serralada Pre-litoral Catalana, a la banda de transició del Vallès-Moianès a la plana de Vic; s’estenen al llarg de 9 km des del Figaró fins al pla de la Garga (Centelles), entre els rius Congost (que aïlla del Montseny els cingles) i Tenes.

La seva altura oscil·la entre els 600 i els 800 m, però passà de 900 a puig Oriol (972 m) i puig Fred (952 m).

Formats per estrats alternants de calcàries eocèniques i margues, la diferent resistència d’ambdós materials ha provocat l’aparició d’un relleu en el qual se succeeixen les parets verticals i els petits replans, formant cingleres que són coronades per una superfície estructural.

Bellmunt, serra de

21 Respostes

(Osona / Ripollès)

Serra entre les dues comarques, al nord de la plana de Vic, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.

Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent.

Les precipitacions són abundants i de règim regular. Els alzinars i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides i les fagedes, les obagues. L’explotació forestal, important en altres èpoques, es redueix actualment al boix per a la indústria de torneria de Sant Pere de Torelló.

Té 1.246 m alt el seu cim, on hi ha el santuari de Bellmunt.

Begur, massís de

13 Respostes

(Baix Empordà)

Massís muntanyós, constitueix el límit sud-est de la plana de l’Empordà i la terminació septentrional de la Serralada Litoral Catalana, situat entre la vall d’Aubi i la mar i entre les platges de Palamós i Pals.

Els relleus, granítics principalment, ultrapassen els 300 m alt (Puig de Son Ric, 325 m) i estan tallats per línies tectòniques, com la fossa de Palafrugell. Aquests materials devònics, intensament erosionats (els més característics de la Costa Brava), ofereixen cingleres i cales tant típiques com Sa Tuna, Aiguablava i Llafranc, i caps com el de Sant Sebastià.

Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs espessos d’alzines i de pins.

El litoral del massís té un clima particularment privilegiat i gaudeix dels hiverns més suaus de la Costa Brava.

Batet de la Serra

8 Respostes

(Olot, Garrotxa)

Poble (658 m alt) i antic municipi, a la serra de Batet, a l’est de la plana d’Olot.

La presència del grup d’antics volcans (el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol) contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta.

El poble és totalment disseminat; n’és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria (esmentada ja el 977 en l’acta de Batet).