Serra del massís de Cardó, al sud de la Creu de Santos, amb la qual s’uneix a través de la roca Foradada.
El barranc de la Capcida, que hi neix, desguassa a l’Ebre, per l’esquerra, prop de Tivenys.
Capcida, serra de la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: serres
Cantallops, serra de -Conca de Barberà/Segarra-
Elevació muntanyosa (889 m alt), al límit dels altiplans de les dues comarques, entre els torrents de Saladern i de Forès.
Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l’Abadiat.
Canalda
Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.
L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.
Camporan, serra de
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Sector (1.701 m alt) de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el sud i constitueix la divisòria d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
Cambres, serra de les
Alineació muntanyosa (957 m alt) de la Serralada Transversal, a l’est del turó de Castelltallat, entre les valls de Santa Llúcia de Puigmal, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), i de Sant Ponç d’Aulina, del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).
Calbinyà
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.013 m alt), de l’antic municipi d’Anserall, al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1.048 m alt), a 2 km de la Seu d’Urgell, ciutat que en detenia la senyoria. L’església parroquial (Sant Tomàs) és esmentada ja el 839.
Dins l’antic terme hi ha el llogaret de Sant Andreu de Calbinyà.
Cadí-Moixeró, parc natural del
(Berguedà / Alt Urgell / Baixa Cerdanya)
Zona que comprèn part de les serres de Cadí, del Moixeró i de Mogrony, al Pre-pirineu oriental.
L’espai, protegit des del 1983, té una superfície de 41.342 ha, la qual cosa el converteix en el més extens de Catalunya.
La seva importància natural se centra principalment en la vegetació d’alta muntanya, on destaca la presència d’un conjunt de plantes calcícoles molt rares a la resta dels Pirineus. També són destacables les extensions forestals (restes de roureda de roure martinenc, secundàriament substituïda per pineda de pi roig i altres comunitats; boscos de pi negre; etc), i els diferents tipus de prat alpí.
Alhora, aquesta vegetació conforma l’hàbitat de nombroses espècies de fauna pirinenca, que han trobat en l’espai un bon refugi: l’isard (molt escàs abans de la creació del parc), el pardal d’ala blanca, el picot negre, el gall fer, nombroses aus passeriformes o diversos petits mamífers com el talpó, la marta i la musaranya.
Enllaç: Parc Natural del Cadí-Moixeró
Cabrera, serra de
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m alt), al límit de les dues comarques.
És separada del pla d’Aiats d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram. Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic.
Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera, pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera; el seu terme jurisdiccional rebé el nom de Cabrerès. Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28 i desaparegué.
La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el 1611 (i encara el 1731 i el 1775) i esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cabrera (imatge d’alabastre perduda el 1936), dependent de la parròquia de Sant Julià de Cabrera.
Busa
Llogaret, que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centre del pla de Busa, superfície quasi tabular. Vers al sud hi ha la serra de Busa, situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada pels cingles de Busa.
A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar; el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos (el Capolatell).
Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis.
Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.
Brufaganya, serra de
(o de la Brufaganya) Massís muntanyós (922 m alt), a l’est de l’estret del Gaià, en gran part dins el municipi, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana. Separa la conca de l’alt Gaià (Conca de Barberà) de la vall de Miralles (Anoia).
La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població (Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora de Sant Magí) i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya.
