Arxiu d'etiquetes: serres

Cadí-Moixeró, parc natural del

3 Respostes

(Berguedà / Alt Urgell / Baixa Cerdanya)

Zona que comprèn part de les serres de Cadí, del Moixeró i de Mogrony, al Pre-pirineu oriental.

L’espai, protegit des del 1983, té una superfície de 41.342 ha, la qual cosa el converteix en el més extens de Catalunya.

La seva importància natural se centra principalment en la vegetació d’alta muntanya, on destaca la presència d’un conjunt de plantes calcícoles molt rares a la resta dels Pirineus. També són destacables les extensions forestals (restes de roureda de roure martinenc, secundàriament substituïda per pineda de pi roig i altres comunitats; boscos de pi negre; etc), i els diferents tipus de prat alpí.

Alhora, aquesta vegetació conforma l’hàbitat de nombroses espècies de fauna pirinenca, que han trobat en l’espai un bon refugi: l’isard (molt escàs abans de la creació del parc), el pardal d’ala blanca, el picot negre, el gall fer, nombroses aus passeriformes o diversos petits mamífers com el talpó, la marta i la musaranya.

Enllaç:  Parc Natural del Cadí-Moixeró

Cabrera, serra de

7 Respostes

(Garrotxa / Osona)

Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m alt), al límit de les dues comarques.

És separada del pla d’Aiats d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram. Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic.

Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera, pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera; el seu terme jurisdiccional rebé el nom de Cabrerès. Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28 i desaparegué.

La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el 1611 (i encara el 1731 i el 1775) i esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cabrera (imatge d’alabastre perduda el 1936), dependent de la parròquia de Sant Julià de Cabrera.

Busa

29 Respostes

(Navès, Solsonès)

Llogaret, que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.

L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centre del pla de Busa, superfície quasi tabular. Vers al sud hi ha la serra de Busa, situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada pels cingles de Busa.

A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar; el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos (el Capolatell).

Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis.

Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.

Brufaganya, serra de

10 Respostes

(Pontils, Conca de Barberà)

(o de la Brufaganya)  Massís muntanyós (922 m alt), a l’est de l’estret del Gaià, en gran part dins el municipi, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana. Separa la conca de l’alt Gaià (Conca de Barberà) de la vall de Miralles (Anoia).

La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població (Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora de Sant Magí) i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya.

Bonrepòs -Pallars Jussà-

3 Respostes

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols.

El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l’hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat.

El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig.

L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.

Boix, serra del

11 Respostes

(Baix Ebre)

Serra de la comarca que forma part dels últims contraforts meridionals de la Serralada Pre-litoral Catalana.

Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció nord-sud i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa.

Es constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries. Té poca altitud (767 m al puig de Marimanya).

La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa.

Biure de Berguedà

3 Respostes

(Sagàs, Berguedà)

Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs.

L’antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l’actual església, romànica, fou consagrada el 1044.

Bestracà

12 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

(pop: Mestracà)  Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà.

L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d’Oix a Beget.

Besiberri, el

9 Respostes

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).

Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).

Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.

La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.

Beseit, ports de

62 Respostes

(Baix Ebre / Baix Maestrat / Montsià / Matarranya)

(o ports de Tortosa)  Conjunt orogràfic de la Serralada Pre-litoral Catalana.

Format per la serra d’Espina (1.162 m), el Caro (1.447 m), la serra d’Encanader (1.396 m) i el pic de Cervera (1.347 m), que s’eleven de forma brusca sobre la depressió de l’Ebre, entre la depressió d’Ulldecona i la vall de Tortosa.

La constitució calcària en determina l’aridesa de la regió. Els nuclis de poblacio, tradicionalment agrícoles, se situen en els vessants de les muntanyes. Al tossal del Rei s’uneixen les terres de Catalunya, el País Valencià i Aragó.

L’any 2001 fou declarat Parc Natural dels Ports per la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web:  Parc Natural dels Ports de Beseit