Arxiu d'etiquetes: serres

Babís, els

(Santa Maria de Besora, Osona)

Veïnat, format per les masies del Babí Gros i del Babí Xic, a la capçalera del torrent dels Babís, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebiè.

Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles dels Babís (853 m alt).

Aubenç

(Peramola, Alt Urgell)

Masia (1.460 m alt), situada prop dels antics termes de Montanissell i Gavarra, al vessant septentrional de la serra d’Aubenç, prop del seu cim, al Coscollet (1.610 m alt); els contraforts d’aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.

Aquesta zona és, en part, coberta de bosc (selva d’Aubenç) i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant.

Arròs -Vall d’Aran-

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (956 m alt), de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa.

L’església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar.

Del pont d’Arròs (Et Pont d’Arròs), damunt el riu de Varradòs (l’antiga vall d’Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.

Ares

(Cabó, Alt Urgell)

Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d’Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.

Prop del llogaret, que presideix l’església, es troben les bordes d’Ares. Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbó.

Arenyo, serra d’

(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)

Serra (2.522 m alt) que separa els antics termes de Bagergue, Gessa i Vilac.

Areny, cingle de l’ -Solsonès-

(Navès, Solsonès)

Gran espadat, que domina la vall del Cardener, límit occidental de l’altiplà de Busa.

El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny.

Aran, moletes d’

(Beseit, Matarranya / la Sénia, Montsià / Tortosa, Baix Ebre)

Serra (1.236 m alt) dels ports de Beseit, a la dreta del Matarranya, l’extrem oriental de la qual és termenal dels tres municipis.

Ancosa, serra d’

(Alt Camp / Alt Penedès / Anoia)

Serra principal entre les tres comarques, a la llarga línia de relleu que, des del Montagut (962 m alt) i el puig de Formigosa (995 m alt), arriba fins a la serra de Puigfred (728 m alt), amb una orientació general de nord-est a sud-oest, als límits entre les tres comarques.

A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat: per Anoia, la serra de Feixes i, pel Penedès, la serra de Font-rubí.

El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud.

Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès.

Altars, serra d’ -el Pallars-

(Pallars Sobirà / Pallars Jussà)

Massís muntanyós entre l’antic municipi de Llessui i el de la Torre de Cabdella, a la carena que separa la conca de la Noguera Pallaresa i la del Flamicell, entre la vall d’Àssua i la vall Fosca.

La màxima elevació és el bony d’Altars (2.460 m alt).

Almenara, serra d’

(Urgell)

Bombament de la Depressió Central Catalana Orientat, en direcció oest-est i continuat, a la Noguera, per la serra de Bellmunt i, a la dreta del Segre, per la serra Llarga.

És un anticlinal d’origen diapíric que sobresurt de 100 a 150 m sobre la plana d’Urgell, la qual la separa de la ribera del Sió.

Culmina al Pilar d’Almenara (459 m).