(o pic del Gegant) Massís muntanyós (2.883 m alt) del Pirineu axial, entre les dues comarques, situat a l’extrem septentrional del massís de Balandrau, a la capçalera del Ripollès.
És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector.
Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya.
Situat a la partió de les valls d’Espot i d’Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Baqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l’est la vall d’Àrreu, i per l’oest les valls dels rius de Ruda i Malo.
Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Baqueira, damunt Tredòs, hi ha l’estació hivernal de Baqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, teleesquís i bones pistes, que s’estenen fins al pla de Beret (l’estació s’anomena també de Baqueira i Beret), per on s’hi accedeix per pista; l’accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s’efectua en telesella.
Enllaç web: Estació de Baqueira-Beret
Serra de la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d’Orla (2.618 m alt) i va baixant fins prop de Montgarri.
Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
(o dels Arcs, o de l’Arç) Antic hostal (590 m alt), dins la parròquia de Madrona, situat en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera.
Hom hi celebrava (el 19 de setembre i el 21 de gener) dues fires de bestiar a l’aire lliure (que han estat traslladades a Solsona); a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.080 m alt), al vessant meridional del serrat de Baltarga (que forma, pel vessant oposat, l’estret d’Isòvol), a un quilòmetre i a l’oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó; la primitiva església fou fundada l’any 890.
(Santa Maria de Besora, Osona)
Veïnat, format per les masies del Babí Gros i del Babí Xic, a la capçalera del torrent dels Babís, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebiè.
Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles dels Babís (853 m alt).
Masia (1.460 m alt), situada prop dels antics termes de Montanissell i Gavarra, al vessant septentrional de la serra d’Aubenç, prop del seu cim, al Coscollet (1.610 m alt); els contraforts d’aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
Aquesta zona és, en part, coberta de bosc (selva d’Aubenç) i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant.
Poble (956 m alt), de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa.
L’església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar.
Del pont d’Arròs (Et Pont d’Arròs), damunt el riu de Varradòs (l’antiga vall d’Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.
Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d’Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.
Prop del llogaret, que presideix l’església, es troben les bordes d’Ares. Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbó.
