(Algemesí, Ribera Alta, segle XVIII – ? , segle XVIII)
Compositor i teòric de la música. Fou organista de la Real Capilla de la Almudena a Madrid.
Publicà, entre d’altres, les obres següents: Preludios o formaciones de tonos fuertes para salterio (1781) i Documentos para instrucción de músicos (1786).
(València, 2ª meitat del segle XVII – segle XVIII)
Institució. Era rival de l’Acadèmia de l’Alcàsser. Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà.
En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant.
(Barcelona, segle XVIII)
Cirurgia militar. Fou amic d’Andreu Piquer i Arrufat. Fou un dels primers a estudiar les malalties mentals.
Deixà inèdites una Opera médica (1772-79) i unes Conclusions médicas.
(Vic, Osona, s XVIII)
Prohom. Fou regidor i procurador general de Vic.
Per la seva destacada actuació cívica li fou conferit, el 1792, títol de segon grau de nobles catalans.
Bartomeu Giralt (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Té obres documentades del 1706 al 1727. El seu taller continuà treballant dirigit per la seva vídua i els seus successors.
Joan Giralt (Barcelona, 1772 – segle XIX) Pintor. Era gendre de Pere Pau Muntanya. Fou professor de l’Escola de Nobles Arts. S’inspirà sovint en temes històrics.
Enric Gibert (Barcelona, 1824 – segle XIX) Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.
Guillem Gibert (Barcelona, segle XV) Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.
Jaume Gibert (Catalunya, segle XVI) Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.
Jeroni Gibert (País Valencià, 1674 – València, 1705) Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.
Joan Gibert (Palma de Mallorca, 1931 – ? ) Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.
Pau Gibert (Catalunya, segle XVIII) Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.
Vicenç Gibert (Catalunya, segle XVIII) Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).
Generes (Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII) Família de tallistes, iniciada per:
Joan Generes (Manresa, Bages, segle XVII – 1684) Tallista. És documentat des del 1620, any en què contractà el retaule de Sant Agustí (1621) i el de Sant Bartomeu (1629), ambdós per a la seu manresana. Fills seus foren Lluís Generes i:
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Escriptor. Escriví en català unes Memòries sobre la Guerra de Successió (editades el 1960), que recullen, a més de les dades històriques, notícies sobre el temps, les collites, festes religioses, etc.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Gravador. És autor d’obres molt notables. Després visqué a Madrid.
Es dedicà a estudis heràldics. Publicà l’estudi Baraja nueva (1714).
Atanasi Garcia (València, 1574 – 1627) Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.
Eliseu Garcia (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719) Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.
Ferran Garcia (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877) Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.
Francesc Garcia (València, 1728 – Itàlia, 1774) Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.
Gabriel Garcia (Tarragona, segle XV) Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.
Ignasi Garcia (País Valencià, segle XIX) Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.
Jeroni Garcia (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589) Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.
Joan Anton Garcia (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.
Josep Garcia (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII) Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.
Josep Lluís Garcia (Catalunya, 1935 – ) Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.
Lluís Garcia (València, segle XV – abans 1515) Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.
Manuel Garcia (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII) Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.
Martí Garcia (País Valencià ?, segle XV) Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.
Miquel Garcia (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII) Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.
Pere Garcia (Catalunya, segle XV) Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.
Sebastià Garcia (Alacant, segle XVI – 1633) Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.
Vicent Garcia (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650) Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).
Dades dels Països Catalans 