(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i autor de diversos escrits professionals.
Bosser, Gabriel Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Borràs, Joan
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII)
Botànic i herbolari. Col·laborà a la Flora Balear de Bonaventura Serra, especialment per a establir el nomenclàtor grec de les plantes estudiades.
Bordoy, Antoni
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Gravador. És autor de treballs remarcables.
Blanquer, Lluís
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Polític filipista. Fou perseguit pels maulets per la seva posició favorable a Felip V de Borbó. Malgrat això, fou empresonat a Pamplona quan defensà la reintegració dels furs del regne de València com a jurat de València (1707).
Escriví una relació de la rendició d’Alacant a Felip V.
Blanquer, Joan
(Illes Balears, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a Palma on excel·lí com a lul·lista.
Formà una gran col·lecció d’obres de Ramon Llull, considerada com la millor del seu temps, i les estudià del punt de vista crític amb notable fruit.
Blanes, Joan Baptista
(País Valencià, segle XVIII)
Matemàtic. És autor de diversos escrits de la seva especialitat.
Es traslladà a Mèxic per dirigir-hi unes explotacions mineres.
Bertran de Lis -família-
(València, segle XVIII – segle XIX)
Família de comerciants i polítics, establerts a València. A la darreria del segle XVIII crearen una xarxa comercial que s’escampà per Europa.
Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el Païs Valencià. Coneguts, a vegades, amb el nom de Beltran de Lis.
L’origen d’aquest llinatge fou Vicent Bertran de Lis i Thomas.
Berga -varis bio-
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
Beneyto i Rios, Josep
(País Valencià, segle XVIII – València, segle XVIII)
Relligador. Fou l’inventor de la denominada pasta valenciana, que ha estat molt utilitzada posteriorment en l’art del relligat.
Beltran -varis bio-
Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova (inquisidor valencià, 1704-83).
Josep Maria Beltran (València, 1827 – segle XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).
Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc (religiós i sant valencià, 1526-81).
Miquel Beltran (Illes Balears, segle XVIII) Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.
Pere Beltran (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.
Dades dels Països Catalans 