(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Serví amb les armes a Sardenya. Pel setembre de 1409 el capità general de l’illa, el famós Pere de Torrelles, li confià la custòdia del barri de Vilanova, a Càller, dins el programa de defensa adoptat pels catalans.
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
(Catalunya, segle XV)
Escultor. Fou un dels qui construïren la gran rosassa de Santa Maria del Mar (1459), que substituïa l’antiga, destruïda el 1425 per un terratrèmol.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Escultor. Treballà a l’obrador del seu pare Jordi Joan, amb aquest i el seu germà, el famós Pere.
Apareix documentat a Tarragona el 1404 i 1406. En aquesta data atorgà testament. Morí segurament molt jove.
Joan (Catalunya, segle X – Saint-Benoît-sur-Loire, França, vers 1024) Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (vers 1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d’un breu poema en honor d’Oliba, bisbe de Vic.
Joan (Catalunya, segle XIII) Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria.
Joan (Catalunya, segle XIV) Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d’alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona.
Joan (Catalunya, segle XV) Metge. És autor d’un Llibre de receptes que començà el 1466.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller errant. Fou un dels catalans que lluitaren l’any 1434 a l’anomenat “Paso Honroso”, establert al pont d’Orbigo, entre Lleó i Astorga.
(Illes Balears, segle XIV – Bugia, Marroc, segle XV)
Astrònom jueu. Desenvolupà la seva activitat sota la protecció dels reis Pere III el Cerimoniós i Joan I el Caçador des del 1359.
Perseguit el 1391 per l’onada antisemíta, hagué de batejar-se i fugir al nord d’Àfrica, on continuà els seus estudis científics.
(Catalunya, segle XV)
Frare agustí. Era prior del convent de Santa Maria de Roca-rossa.
Devers el 1450 escriví una història d’aquell establiment religiós.
(Rosselló, segle XV)
Dama noble. Filla de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germana de Pere. Es casà amb Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Mori, partidari del rei Joan II el Sense Fe i capità de Girona en les lluites civils del país.
Per la seva caritat envers un cavaller lorenès ferit de mort a Girona (1467), obtingué de l’enemic de poder treure (1468) de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns.
Participà heroicament en la defensa de Canet de Rosselló contra les tropes franceses (1474).
(Aragó, segle XIV – segle XV)
Dama. Era filla de Pere Ferrandis d’Híxar.
Es casà amb el vescomte Jofre VI de Rocabertí. S’hi prometé el 1395. Restà vídua el 1403. Fills seus foren el vescomte Dalmau VIII i Jofre de Rocabertí.
Dades dels Països Catalans 