Arxiu d'etiquetes: segle XV

Híxar, Pere Ferrandis d’ -s. XIV/XV-

(Aragó, segle XIV – segle XV)

Fill de Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó, quart baró d’Híxar. Fou comanador de Montalbà.

El 1397, tot just arribat al país Martí I l’Humà, fou un dels qui el visitaren a Badalona formant part de la delegació aragonesa. El 1404, per procurador, era representat a les corts generals de Maella. El 1410 era partidari d’Antonio de Luna.

Assistí l’any següent al Parlament d’Alcanyís, durant l’Interregne, i també a les corts de Saragossa de 1412, les primeres de les presidides pel nou rei Ferran I d’Antequera.

Halle

(Nord d’Europa, segle XV – Barcelona ?, segle XV)

Tallista d’origen nòrdic, actiu a Catalunya. Treballà als cadirats del cor del monestir de Poblet i de la cartoixa d’Escaladei (1443).

Guimerà -varis bio-

Guerau de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Senyor de Ciutadilla. Formà al bàndol reialista en esclatar la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

Jaspert de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller dels Guimerà de Ciutadilla. Fou defensor de la Força de Girona el 1462, contra l’exèrcit de la Generalitat que comandava el comte de Pallars. Fou declarat enemic de la terra.

Manuel de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Caigué presoner junt amb Alfons IV el Magnànim a la batalla naval de Ponça (1435).

Guimerà, Bernat de -varis-

Bernat de Guimerà  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Prestà grans serveis a Sardenya. En 1337, compromès amb la sarda Violant d’Òria, fou designat governador del districte de Logudor. Ja hi havia manat les guarnicions durant la campanya reial de 1354-55, empresa per Pere III el Cerimoniós contra els rebels Arborea.

Bernat de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué partit per la Generalitat a la guerra contra Joan II, en oposició als Guimerà de Ciutadilla. Fou veguer de Barcelona. En 1462 era un dels qui juraren la sobirania reconeguda al rei de Castella, que aquest no voldria assumir.

Guillem III de Narbona

(França, segle XV)

Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge d’Arborea (1417-27). Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat.

Signà amb Alfons IV el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix.

Guerau, Joan

(Catalunya ?, segle XV)

Escriptor. La seva personalitat és desconeguda.

N’ha restat un poema religiós titulat Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per Ausiàs Marc.

Guàrdia -varis bio-

Arnau de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

Berenguer de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

Bernat Guàrdia  (Girona, segle XIV – segle XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

Bernat de Guàrdia  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

Pere Jaume de Guàrdia  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.

Ramon Berenguer de Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Gualbes -varis bio-

Baltasar de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.

Bernat de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.

Ferrer Nicolau de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.

Joan de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV)  Conseller de Barcelona.

Joan Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat, cavaller i donzell.

Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.

Miquel de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.

Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV)  Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.

Grimau, Pere

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Ciutadà. El 1396 fou membre de l’ambaixada que anà a Sicília per sol·licitar la vinguda immediata a Catalunya del rei Martí I l’Humà, després de la mort de Joan I el Caçador.

Com a síndic de Perpinyà, tingué una actuació destacada al parlament català de l’Interregne (1412). Fou un dels sis parlamentaris elegits per auxiliar el governador de Catalunya a prendre mesures de defensa per a Tortosa, ciutat on era reunit el parlament.

També resultà elegit entre els vint-i-quatre components de la junta executiva de l’assemblea. Fou designat per a la comissió que havia d’assistir a la proclamació de la sentència de Casp en representació del parlament català.

Gralla -varis bio-

Bernat Gralla  (Lleida, segle XV – Barcelona, 1467)  Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (desembre 1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II.

Francesc Martí Gralla  (Catalunya, segle XVI – Lleida, segle XVI)  Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.

Nicolau Gralla  (Lleida, segle XIV – segle XV)  Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d’Antequera (1412).