(Rosselló, segle XV)
Noble. Pel seu matrimoni amb Maria d’Oms i de Sarriera, baronessa de Corbera, aquest feu passà als Llupià, i llurs descendents -barons de Corbera, senyors de Vilanova de Raó, de Villerac i del Vilar de Caselles (de Cerdanya)- empraren també com a primer cognom el d’Oms.
La línia restà extingida amb llurs néts, i l’herència passà als Sacirera, senyors de Sant Guim de la Plana, que també es cognomenaren de Llupià o d’Oms.
(Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI) Pare de:
Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI) Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XI – després 1139) Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XII – després 1193) Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:
Bernat Llull (Barcelona, segle XIV – 1348) Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.
Guillem Llull (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.
Joan Lluís Llull (Barcelona, segle XVI – després 1574) Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.
Pere Llull (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.
Ramon Llull (Catalunya, segle XIII) Marit d’Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248.
Joan Llull (Catalunya, segle XIV – 1388/89) Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel novembre de 1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l’efímera sobirania oferta al rei de Castella.
Joan Llull (Barcelona, segle XV – segle XVI) Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.
(Catalunya, segle XIV – Mallorca, segle XV)
Prelat. Era fill del comte Joan de Prades i de Sança Eiximenis d’Arenós.
Fou bisbe de Mallorca.
(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí I el Jove.
El 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l’illa.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Li ha estat atribuïda, amb incertesa, la versió catalana de les Antiquitats judaiques, de Flavi Josef, editada a Barcelona en 1482.
Llobet (Catalunya, segle XI) Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.
Bernat Josep Llobet (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.
Joan Llobet (País Valencià, segle XIV – València, 1435) Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.
Joan Llobet (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460) Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.
Martí Llobet (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.
Silvi Llobet (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095) Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.
(Barcelona, segle XV)
Família de mercaders. Participaren en poderoses companyies comercials i ocuparen càrrecs administratius i polítics a Barcelona.
Fou iniciada per Joan de Llobera.
(Catalunya, segle XV)
Obra poètica religiosa d’autor anònim, escrita en codolades a la darreria del segle.
És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià.
N’hi ha edicions del segle XVII.
Dades dels Països Catalans 