Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Berga -varis bio-

2 Respostes

Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).

Guillem de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.

Guillem Ramon de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.

Joaquim Berga  (Catalunya, segle XVIII)  Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.

Josep Berga  (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)  Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.

Nicolau de Berga  * Veure> Nicolau de Berga  (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).

Teresa Berga  (Catalunya, 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.

Berga, Pere de -varis-

Deixa un comentari

Pere de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.

Pere de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyó Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l’infant Ferran. La qüestió seria resolta l’any següent, amb la pau d’Alcalà.

Benavent, Bernat de

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XII – segle XIII)

Noble. Serví Pere I el Catòlic, del qual en fou conseller.

El 1205 acompanyà el monarca a entrevistar-se, a Jaca, amb el rei d’Anglaterra.

Bell-lloc -varis bio-

1 Resposta

Bernat de Bell-lloc  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València (1238). Hi rebé cases per donació reial.

Bertran de Bell-lloc  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic.

Pere de Bell-lloc  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Com altres de la seva família serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. En recompensa als seus esforços li fou concedida la propietat d’un forn a la ciutat de Xàtiva (1249).

Batlle, Ramon

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285.

El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig d’Orfila, que havia pres la mateixa actitud.

Bas, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou un dels catorze primers que vestiren l’hàbit de l’orde de la Mercè en ser fundat, l’any 1218, per sant Pere Nolasc i el rei Jaume I el Conqueridor, d’acord amb la versió que resta d’aquell fet.

Bas, Hug Ponç de

4 Respostes

(Sardenya, Itàlia, 1178 – 1221)

Vescomte de Bas. Fill d’Hug de Bas i d’una dama sarda. A la mort del seu pare (1185) heretà el vescomtat de Bas, mentre estava sota la tutela dels seu oncle Ramon de Torroja. En morir la seva tia Agalbursa, el deixà hereu dels territoris que tenia a Arbòrea, tot i els esforços de Pere d’Arbòrea per recuperar-los, però Ramon de Torroja els conservà per a Hug Ponç.

El 1192, pel conveni d’Oristany, li fou reconeguda la meitat del principat d’Arbòrea, sota la condició de casar-se amb Preciosa de Lacon, dama sarda de la família materna de Pere d’Arbòrea.

Visqué sempre a l’illa, titulant-se príncep d’Arbòrea i, a vegades, príncep de Sardenya, mentre el vescomtat de Bas era regit pel seu oncle Ponç, el qual morí sense fills el 1195. Aleshores la lloctinència del vescomtat passà a Hug de Torroja, fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí germà, per tant, seu.

A la mort d’Hug Ponç deixà hereu el seu fill:

Pere de Bas  (Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII)  Vescomte nominal de Bas. Heretà del seu pare les possessió d’Arbòrea i també, encara que sense efecte pràctic, el vescomtat de Bas, del qual n’era lloctinent Hug de Torroja, cosí germà del seu pare, els descendents del qual es proclamaren vescomtes per absència dels titulars.

Bariols, Hug de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Religiós. Fèlix Torres i Amat li atribueix una versió catalana del Salm LXX de la Bíblia.

Barberà -varis bio-

Deixa un comentari

Dalmau de Barberà  (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)  Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.

Evarist Barberà  (València ?, segle XVII)  Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.

Mateu Barberà  (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566)  Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Pere Arnau de Barberà  (Rosselló, segle XIII)  Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.

Barberà, Jaspert de

Deixa un comentari

(les Corberes, Rosselló, segle XIII – França ?, segle XIII)

Militar i noble. Col·laborador de Nunyó Sanç, comte del Rosselló, l’ajudà en la defensa de Perpinyà contra els Montcada (1223), i l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1229). Professà el catarisme i fou condemnat per la Inquisició.

Lloctinent del vescomte Pere de Fenollet, en morir aquest (1243), exercí la sobirania de fet en el vescomtat. Mantingué l’últim reducte càtar contra l’ofensiva francesa, el castell de Querbús, fins que fou empresonat (1255); per tal de recuperar la llibertat, cedí la plaça als francesos.