Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Costa, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII)

Jutge reial de València, almenys entre el novembre de 1278 i l’abril de 1284. En aquest darrer any, i en companyia del bisbe de València Jaspert de Botonac, fou ambaixador de Pere II el Gran a París, tractant de disminuir la tensió amb França. Acomplí amb gran dignitat la seva missió, que resultà ben ingrata per haver-se negat Felip III l’Ardit a rebre l’ambaixada.

Les seves missions diplomàtiques prosseguiren. El 1286, amb Gilabert (IV) de Cruïlles i Ramon de Reus, anà a Roma per veure-hi el papa en nom del nou rei Alfons II el Franc. El 1289 tornà encara a Roma, amb Cruïlles, i foren detinguts i empresonats a Narbona, d’on pogué alliberar-se amb una audaç fugida, i tornà a Catalunya.

Correger, Galiè

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII)

Escriptor. És autor de la versió catalana, feta probablement durant el regnat de Jaume I de Catalunya, del tractat de Chirurgia de Teodorico Borgognoni.

Corella -llinatge-

6 Respostes

(Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XV)

Família noble d’origen navarrès establerta al País Valencià, on generalment es cognomenaren Roís de Corella i també Peris de Corella.

El membre més antic és Roderic de Corella  (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l’alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants del País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina.

Altres membres destacats d’aquest llinatge foren:

Guillem Ramon de Corella  (País Valencià, segle XV)  Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d’abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477).

Joan Roís de Corella  (País Valencià, segle XIV – València, 1348)  Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l’amenaça d’una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348.

Joan Roís de Corella  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Frare dominicà. Consta que Joan I el Caçador li concedí una beca d’estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d’un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina.

Colldecanas, Guillem

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Monjo benedictí. Fou prior del monestir del Coll de Panissars.

Escriví el tractat Vitae solitariae.

Claramunt, Pere de

Deixa un comentari

(Rosselló ?, segle XIII)

Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses.

La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d’assassinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès.

Cavalleria -varis bio-

1 Resposta

Bernat Cavalleria  (Manlleu, Osona, segle IX)  Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu.

Pere Cavalleria  (Tarragona, segle XVI)  Eclesiàstic. És autor d’un tractat apologètic publicat el 1592.

Salomó de Cavalleria  (País Valencià, segle XIII)  Hebreu notable. Fill de Jafuda de Cavalleria. Jaume I el Conqueridor el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis.

Castellrosselló, Robert de

Deixa un comentari

(Castellrosselló, Rosselló, segle XII – segle XIII)

Noble. Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunyó Sanç I de Rosselló, a la conquesta de Mallorca (1229).

Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l’heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis. Per influència de Jaume I de Catalunya, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l’absolgués a canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València.

El bisbe d’Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d’aquest perdó, però Gregori IX el mantingué, fet que permeté que salvés la vida i conserves els seus dominis.

Castellrosselló, Ramon de

2 Respostes

(Rosselló, segle XII – segle XIII)

Noble. Senyor de Castellrosselló. Acceptà els principis de l’heretgia càtara, com la majoria dels nobles rossellonesos del seu temps. El 1198, davant l’amenaça d’una croada contra els càtars, el rei Pere I el Catòlic publicà algunes mesures de contenció de l’heretgia i disposà una sèrie de precaucions, entre les quals figura l’autorització a Ramon de Castellrosselló perquè aquest emprengués obres de fortificació extraordinàries als seus dominis.

Aquest és possiblement l’homònim que, en 1223-24, combaté a les ordres del comte Nunyó Sanç I de Rosselló, a les lluites civils entre aquest i els Montcada, sota el regnat de Jaume I el Conqueridor.

Un Ramon de Castellrosselló apareix lligat a la tràgica fi, probablement llegendària, del trobador Guillem de Cabestany.

Carròs -llinatge-

6 Respostes

(Alemanya, segle XIII – País Valencià, segle XV)

Llinatge de probable origen germànic. El seu fundador, el noble Carròs, sembla procedent d’Itàlia (a la darreria del segle XV hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família).

Carcassona, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XII – segle XIII)

Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser constituït aquest orde.