Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Alcalatén, tinença d’

(País Valencià, segle XIII – )

Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit.

El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l’Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I el Conqueridor junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles II i de Carles III de Catalunya, la senyoria d’Alcalatén passà a la casa ducal d’Híxar.

Alavanya, Albert d’

(País Valencià, segle XIII)

Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I el Conqueridor (1268), primer comentarista dels Furs de València i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà.

Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits.

Al’abdarí

(València, segle XIII)

Escriptor àrab. Fou poeta i historiador.

Açagra, Elfa Alvares d’

(Aragó, segle XIII – ?, segle XIII)

Muller de Jaume (I) de Xèrica, primer baró de Xèrica. Era filla d’Àlvar Peris d’Açagra, senyor d’Albarrasí.

El seu marit era fill natural de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.

Abenvenist, Vidal

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Metge hebreu. Figurà, juntament amb Vidal Benvenist Saporta, com a traductor de les obres mèdiques estrangeres recomanades pel nou Estudi General de Lleida, fundat el 1300 pel rei Jaume II el Just.

Abella -varis bio-

Bertran d’Abella  (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Francesc d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.

Joan d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.

Joaquim Abella  (Catalunya, segle XIX)  Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Lluís d’Abella  (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.

Pere Abella  (Catalunya, ? – ? )  Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.

Ramon d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.

Abella, Ferrer d’ -varis bio-

Ferrer d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Militar. Documentat a la segona meitat del segle XIV. Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria I. El rei Martí I l’Humà el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic.

Ferrer d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels testimonis que signaren el testament atorgat pel rei Pere II el Gran a port Fangós (boques de l’Ebre) el 3 de juny de 1282, ja a punt d’emprendre el monarca la gran expedició a Barbaria i a Sicília.

Mont-roig -varis bio-

Arnau de Mont-roig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1228 participà a la conquesta de Mallorca. En compensació dels seus serveis rebé 12 jovades de terra a Inca i un molí prop de la capital.

Berenguer de Mont-roig  (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Lluità a Sicília contra els angevins. Roger de Flor el posà de cap de la companyia de cavalleria que formà a expenses seves i deixà a disposició de Frederic II de Sicília abans de partir per a un creuer corsari per la Mediterrània occidental.

Felip de Mont-roig  (Catalunya, segle XIV)  Jurista. Col·laborà amb Arnau d’Erill i Andreu Samorera a preparar el famós procés contra Jaume III de Mallorca, que tindria per resultat la despossessió d’aquest monarca a benefici de Pere III el Cerimoniós.

Moisès, Rubèn

(Girona, segle XIII)

Filòsof hebreu. Sostingué debats teològics a Jerusalem.

Algunes obres seves foren publicades a Venècia.

Moisès, Jacob ben

(Barcelona, segle XIII)

Escriptor jueu. Fou rabí de la comunitat hebrea de Barcelona.

Traductor a l’hebreu del comentari de Maimònides a la Missa.