Arxiu d'etiquetes: segle XII

Borrell -varis bio-

1 Resposta

Camil Borrell  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Jurista. És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia, publicat a Milà el 1611 i Additiones ad speculum principium de Belluga, glossant l’obra dels jurisconsult citat.

Guillem Borrell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Jutge de Vic (1079-1111), es creu que va participar en la redacció dels primers Usatges de Barcelona, en època del comte Ramon Berenguer I el Vell.

Jaume Borrell  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Arquitecte i escultor. Del 1517 al 1519 féu la major part de l’hospital de Santa Maria de Lleida, incloent la galeria del pati i la imatge de la Mare de Déu esculpida en relleu.

Boixadors, Berenguer de -varis-

10 Respostes

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Germà de Ramon de Boixadors. Un dels membres documentats més antics de la família. Participà en la conquesta de Lleida (1149) i fou jutge en un plet entre el rei Alfons I el Cast i Pere de Lluçà (1180).

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – abans 1311)  Senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages. El 1297 fou nomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que ostentà també el seu fill i hereu Guillem.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Germà de l’almirall Bernat de Boixadors. Pare de Beatriu, iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la branca dels senyors de Savallà. Es casà amb Francesca de Timor, senyora de Savallà, Guialmons, les Piles (Conca de Barberà), Rubió (Anoia) i Montlleó (Segarra), la qual s’uní en segones núpcies amb Gombau d’Anglesola. Fou el pare de Bernat.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Germà de Ramon Berenguer de Boixadors. Comprà Solivella (Conca de Barberà) a Ramon d’Abella (1394), però hagué de revendre-la a la corona el 1424; participà en l’expedició a Sardenya del 1409. En morir ambdós germans sense successió, la senyoria de Boixadors passà a llur germana Beatriu.

Boïl -llinatge-

8 Respostes

(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XVII)

Família de militars i cavallers que s’establí a València el segle XIII.

Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els segles XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics.

Una branca d’aquesta família s’establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443).

L’estirp dels Boïl fou Garcia Asnares de Boïl (Aragó, segle XII – vers 1143)  Senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Felip Boïl  (Aragó, segle XII)  Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Garcia Boïl  (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Benet Boïl  (Aragó, segle XII – segle XIII)  i de Pere Boïl  (Aragó, segle XII – País Valencià, segle XIII)  Ambdós germans prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl i fou el pare de:

Guerau Boïl i Foces (País Valencià, segle XIII)  Fou el pare de Pere Boïl i d’Aragó.

Bernat de Berga -bisbe Barcelona, 1172/88-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Bisbe de Barcelona (1172-88). Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble. El 1179 assistí al concili Laterà III.

Fomentà la vida canònica de la catedral, de la qual augmentà considerablement el patrimoni. Protegí la ciència eclesiàstica.

Bellvís -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Bellvís  (Catalunya, segle XVI)  Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.

Bartomeu de Bellvís  (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV)  Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.

Jaume de Bellvís  (Catalunya, segle XIII)  Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.

Pere de Bellvís  (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.

Bellera -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Bellera  (Barcelona, segle XVII)  Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.

Arnau Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XV)  Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L’any següent reduí a l’obediència del rei la Seu d’Urgell i les terres del comtat de Pallars.

Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XII)  Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.

Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialp de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.

Ramon Arnau de Bellera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l’ofensiva de Pere el Cruel.

Bellera -antic pagus-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle IX – segle XII)

Antic pagus del comtat de Pallars, esmentat ja el segle IX, format per la vall de Bellera.

El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera.

Banyeres, Ramon Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. En començar el govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona tingué alguna intervenció al consell del comte.

Litigà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès per la possessió del castell de Calders.

Anglesola -varis/es bio-

24 Respostes

Beatriu d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.

Berenguer Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XI)  Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.

Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.

Cecília d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.

Constança d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.

Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – vers 1362)  Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).

Magdalena d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.

Ramon Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.

Sibil·la d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – 1393)  Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.

Anglesola, Guillem d’ -varis-

3 Respostes

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Senyor de Bellpuig. Es distingí a la defensa del comtat de Barcelona en 1114, contra la gran invasió dels sarraïns de Saragossa, que serien derrotats completament. En aquella ocasió Ramon Berenguer III es trobava en expedició a Mallorca, i Guillem d’Anglesola havia restat com un dels lloctinents responsables. Era pare de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida, i de Ramon, el fundador del monestir de Vallbona.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II d’Anglesola. Continuà la línia de Bellpuig.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d’Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pel setembre de 1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d’Urgell i Pere I d’Urgell, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç I. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó d’acceptar la darrera decisió d’heretatge anunciada pel monarca. En 1258 ajudà Jaume I el Conqueridor a la campanya que aquest hagué d’emprendre a València per reprimir la revolta del capitost sarraí al-Azraq.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d’aquest monarca.