(Catalunya, segle XII)
Brodadora. El seu nom figura en l’obra brodada en colors damunt un teixit de lli, anomenat Estendard de Sant Ot, procedent de la catedral de la Seu d’Urgell i avui al Museu d’Art de Catalunya.
(Catalunya, segle XII)
Filla del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger. Es casà amb Ramon Folc III de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc.
Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona.
(Catalunya, segle XI – segle XII)
Filla d’Ermengol IV d’Urgell. Fou la tercera muller del comte Guillem I de Cerdanya.
Guillem Durfort (Llenguadoc, França, segle XII – Catalunya ?, segle XII) Cavaller. Fou cortesà influent en temps d’Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.
Guillem Durfort (Illes Balears, segle XIV) Militar al servei de Jaume III de Mallorca. El 1343 era un dels castellans de Montuïri. Envaïda Mallorca per Pere III el Cerimoniós, reté la fortalesa al delegat del rei Felip Boïl i de La Scala. Prestà homenatge a Pere III.
Ramon Durfort (Catalunya, segle XII) Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV de Barcelona en ocasió de l’expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.
Ramon Durfort (Barcelona, segle XIV) Frare dominicà. Sembla haver estat l’inquisidor més antic de Mallorca.
Romeu Durfort (Barcelona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l’acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l’Urgell i sobre Mallorca.
(Provença, França, segle XII)
Filla de Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Ricliza, neboda de l’emperador Barba-roja. Fou promesa a Ramon, fill de Ramon V de Tolosa. A la mort del seu pare (1166) tenia quatre anys o menys.
Tolosa tractà d’emparar-se de Provença, però ho impedí Alfons I de Catalunya, cosí del seu pare, que ocupà el comtat titulant-se’n duc, per no interferir-se amb el títol de Dolça. Aquesta fou confiada a la custòdia del bisbe de Magalona.
Morí jove. La seva mare tornà a casar-se amb Ramon V de Tolosa i Alfons I el Cast fou sobirà de Provença.
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
(Catalunya, segle XII)
Vescomte de Peralada. Fill de Berenguer d’Empúries i nét del comte Ponç I d’Empúries.
Sembla que era fill seu el Berenguer Renard que ocupà després el vescomtat de Peralada.
Berenguer de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1332 constava la seva possessió de terres a Sardenya, dins el pla d’establiment de diverses famílies catalanes.
Bernat de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. Havia viscut molt de temps a Itàlia. Fou un dels qui s’oferiren per a la campanya reial de Sardenya de 1354. Sembla que tanmateix no hi anà, per ser home d’edat. Aquest és probablement el que posseïa a l’illa els feus de Barrala i Semassi.
Blanca de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Dama. Pertanyent als Cruïlles de Llagostera. Fou la segona muller del vescomte Dalmau V de Rocabertí. Fill seus foren Jofre VI, vescomte, Martí Joan, futur senyor de Vinçà i de Verges, i Dalmau Climent, abat de Bellcaire. Morí abans que el seu marit, el qual es tornà a casar.
Dalmau de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1339 anà a servir a l’estret de Gibraltar amb les dotze galeres catalanes de l’almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, que ajudaven l’esquadra castellana. Morí a la batalla que tingué lloc quan aquesta fou desfeta davant de Ceuta, per l’abril de 1340, i s’hi perderen tres de les quatre galeres catalanes.
Dalmau de Cruïlles (País Valencià, segle XIV) Noble. Durant el període d’actuació de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós (1347-48) fou l’enllaç d’aquella coalició amb els ordes de caràcter militar. Pertanyia, doncs, a la branca dels Cruïlles establerta a terres valencianes.
Gastó de Cruïlles (Catalunya, segle XII – 1229) Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Galceran, junt amb el qual serviren els reis Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Gilabert (III) de Cruïlles.
Guerau de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Noble. Potser pare d’Humbert de Cruïlles.
Gueraua de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Dama. Muller del comte Hug Roger I de Pallars. De l’enllaç nasqué, devers el 1351, el futur comte Arnau Roger III. Un altre fill seu fou Hug Roger II, que també seria comte després de l’anterior. Restà vídua el 1366.
Humbert de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Senyor de Cruïlles (1136). Potser fou fill de Guerau (1125). Fou el primer individu amb aquest nom de la línia troncal del llinatge. Fou fill seu Gilabert (II) de Cruïlles.
Humbert de Cruïlles (País Valencià, segle XIV) Noble. Participà a la lluita de la Unió de València contra Pere III el Cerimoniós, en companyia d’altres parents seus (1347-48).
Joan Bernat de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – vers 1437) Oncle de Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes. Senyor de la baronia de Llagostera, que obtingué en morir el seu sogre Roger de Montcada.
Martí Guerau de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1564) Baró de Llagostera. Darrer membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà. Mort sense fills, la baronia passà successivament, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i, finalment (1595), als Cruïlles de Castellfollit.
Miquel de Cruïlles (Rosselló, segle XVI – segle XVII) Noble. El 1597-98 es destacà a la defensa del Rosselló contra la invasió francesa.
Pere de Cruïlles (Rosselló, segle XVI) Noble. Destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa del 1543.
Violant de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – vers 1580) Filla de Blanca de Cruïlles i Bret, i de Bernat de Vilarig (òlim de Vilarig i de Cruïlles). Heretà de la seva mare la baronia de Cruïlles. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill (i del seu marit, Joan de Rajadell) Francesc de Cruïlles de Peratallada (òlim de Rajadell i de Cruïlles).
Jofre (I) de Cruïlles (Catalunya, segle XI) (o Gausfre) Noble. Fill de Gilabert (I) de Cruïlles. Vivia entre el 1035 i el 1062.
Jofre (II) de Cruïlles (Empordà, segle XII) Noble. Acompanyà el comte Ramon Berenguer III de Barcelona a l’expedició a Mallorca (1114).
Jofre de Cruïlles (Catalunya, s XIV – Esglésies ?, Sardenya, s XIV) Noble. Fill de Jofre Gilabert de Cruïlles. El 1339, com a recompensa que li venia dels grans serveis del seu pare, fou nomenat capità del castell d’Esglésies.
Gilabert (I) de Cruïlles (Catalunya, segle XI – 1035) Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles.
Gilabert (II) de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Fill d’Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l’expedició d’Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles.
Gilabert (III) de Cruïlles (Catalunya, segle XII – segle XIII) Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada.
Gilabert de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – Girona, 12 juny 1335) Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d’orfebreria de l’altar major de la seu.
Gilabert de Cruïlles (Catalunya, segle XV) Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l’Empordà a les ordres de Bernat Gilabert de Cruïlles. Fou capità de la guarnició de Castelló d’Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau de Cruïlles, un dels reialistes més destacats.
Dades dels Països Catalans 