Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Fàbrega i Grau, Àngel

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 març 1921 – Barcelona, 2 gener 2017)

Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge.

Amb el càrrec d’arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71).

Director del Departament d’Història Eclesiàstica (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l’obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d’arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975).

Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).

Escolà i Cugat, Josep Maria

2 Respostes

(la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 9 octubre 1884)

Sacerdot. A Lleida fundà l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana.

Publicà un Repertorio de planes de sermones i un Breviario Mariano.

Domingo i Sol, Manuel

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 1 abril 1836 – 25 gener 1909)

Eclesiàstic. Sacerdot (1860), es doctorà en teologia a València (1867).

Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el col·legi de Sant Josep de Tortosa (1873) per a seminaristes. I uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc.

Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús (1883-84), dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans.

El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol.

El 1930 li fou iniciat el procés de beatificació a Tortosa.

Díaz i Sicart, Jacint

Deixa un comentari

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1809 – Sarrià, Barcelona, 1885)

Humanista i sacerdot. Estudià a Cervera.

Ocupà càtedra a Sevilla i Barcelona. En jubilar-se prengué l’hàbit benedictí.

És autor de diversos opuscles erudits, referents sobretot a literatura llatina.

Destorrents, Rafael

5 Respostes

(Barcelona, 1375 – 1425)

Pintor i miniaturista. Conegut amb el nom de Rafael Gregori. Fill de Ramon Destorrents. El 1405 fou ordenat sacerdot, i obtingué un benefici al monestir de Pedralbes.

És autor de la il·luminació del missal de Santa Eulàlia, considerada una obra mestra de la miniatura catalana de l’època.

Li han estat atribuïts dibuixos en tinta del rotlle de pergamí amb les figures (en alguns casos, retrats) dels comtes de Barcelona i dels reis de Catalunya fins a Martí I l’Humà, que es conserva al monestir de Poblet.

Dalmau i Olivé, Josep

Deixa un comentari

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20 octubre 1926 – Gallifa, Vallès Occidental, 5 setembre 2018)

Sacerdot i escriptor polemista.

Ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat diversos llibres: Distensions cristianomarxistes (1967), L’agonia de l’autoritarisme catòlic (1968), Contrapunts al “Camí” de l’Opus Dei (1970), La fe a debat (1971), El malefici dels símbols (1973), Condemnats a creure (1977), Crònica d’un combat obrer (1978), Catalunya i l’Església al banquet dels acusats (1980), Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (1982), El Rosselló és Catalunya (1988) i Catalunya segrestada (1993).

Dalmau i Gratacòs, Frederic

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 11 desembre 1874 – Girona, 30 juliol 1926)

Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya.

Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona (1912).

Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc.

Dalmases i Jordana, Càndid de

2 Respostes

(Barcelona, 25 maig 1906 – Roma, Itàlia, 25 agost 1986)

Historiador. Fill de Faust de Dalmases i de Massot. Jesuïta (1921) i sacerdot (1936), es doctorà en història a Madrid el 1944.

Fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma (1947-54 i 1957-64), rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès (1954-57) i director (1947-54 i 1957-64) de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on ha publicat Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola (1943-65) i l’edició crítica dels Exercitia en col·laboració amb J. Calveras (1969).

És autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja (1964).

Cruselles i Terrades, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910)

Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona.

El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat.

Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896).

Coy i Cotonat, Agustí

Deixa un comentari

(Sort, Pallars Sobirà, 18 gener 1859 – Barcelona, 1920)

Publicista i historiador. Sacerdot (1885), fou destinat a Cuba (1895) i a l’hospital militar de Barcelona (1915).

Col·laborà sovint a la premsa barcelonina, especialment a “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico”.

Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals: Sort y comarca Noguera-Pallaresa (1906), Villafranca del Panadés (1909), El vino en Cataluña (1911), La batalla de Lepanto (1911), Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta (1913), Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza (1914).