Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Manescal, Onofre

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Professor de teologia, sacerdot i orador. Pronuncià discursos i sermons en llatí, català i castellà.

És conegut sobretot per Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandesa de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d’Aragó, predicat a la catedral de Barcelona i publicat el 1602.

Famós per la seva defensa de la llengua catalana, tenia pretensions d’historiador.

Fou un dels quatre censors de l’edició de la primera part de la Crònica Universal… de Jeroni Pujades.

Llord, Josep -sacerdot-

(Barcelona, segle XVII)

Sacerdot. Rector de Fondarella (Pla d’Urgell), fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona.

Autor de Foment de la pietat i devoció cristiana (1693), d’una gran difusió, i altres llibres de pietat.

Junqué i Tauran, Benet

Deixa un comentari

(la Bisbal del Penedès, Baix Penedès, 1902 – Montserrat, Bages, 1930)

Fotògraf. Nom que prengué Joaquim Junqué i Tauran en ingressar a Montserrat el 1918; fou ordenat de sacerdot el 1925.

Després d’estudiar al Collegio di Sant’Anselmo (Roma), fou director de la impremta de Montserrat durant alguns anys.

Fotògraf expert, féu albums de vistes de Montserrat i col·laborà eficaçment en la preparació de la Bíblia il·lustrada.

Morí de tifus després d’un llarg viatge de treball seguint l’itinerari de Pau de Tars.

Guitard, Joan

Deixa un comentari

(Vallcebre, Berguedà, 16 març 1815 – Perpinyà, 8 novembre 1904)

Sacerdot. Estudià a Solsona i a Vic.

Formant part de l’exèrcit liberal, durant la primera guerra carlina, es passà al bàndol carlí.

Acabada la guerra, féu estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà.

Anà amb Antoni M. Claret a Cuba. En tornar a Europa s’establí a Perpinyà.

Grau i Collell, Josep

Deixa un comentari

(Fígols d’Organyà, Alt Urgell, 5 gener 1937 – Barcelona, 24 febrer 1995)

Poeta. Estudià teologia, psicologia analítica i ciència de la literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants.

Ha publicat Joc d’arrels i d’estels (1965) i Antologia de sacerdots poetes (1975).

Gironella, Guillem Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Trobador en llengua occitana. Pertanyent a la família dels senyors de Gironella (Berguedà).

Hom ha cregut identificar-lo, amb fonament, amb un canonge de la seu de Girona, enterrat al claustre del convent de Sant Daniel, que visqué probablement a la segona meitat del segle XII.

En resten tres poesies de caràcter amorós, d’una correcció i elegància molt remarcables.

Gelabert i Rincón, Josep

Deixa un comentari

(el Morell, Tarragonès, 1859 – Llagostera, Gironès, 6 febrer 1936)

Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.

Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera (1900-36).

Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d’Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d’Olot i ses valls (1908) i articles científics.

Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.

Gay i Coll, Francesc

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 14 març 1889 – la Pinya, Garrotxa, 12 agost 1936)

Escriptor teatral. Rector de la Pinya.

En iniciar-se la guerra civil fou assassinat.

Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L’estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc.

Gatell i Domènech, Josep Ildefons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 1918)

Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes.

Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme. És autor, entre altres obres, d’una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d’una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d’obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire.

Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.

Gallifa, Joan

2 Respostes

(Sant Boi de Lluçanès, Osona, segle XVIII – Barcelona, 3 juny 1809)

Sacerdot teatí. Participà en el complot de l’Ascensió del 11 i 12 de maig de 1809. Fou condemnat a mort i executat juntament amb d’altres.

Des del 6 de juny de 1909 les seves despulles estan al claustre de la catedral de Barcelona, on té dedicat un monument.