(Sabadell, Vallès Occidental, 22 maig 1883 – Gènova, Itàlia, 23 febrer 1938)
Periodista i escriptor. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i militant de la Lliga Regionalista.
És autor de La nit del 6 d’octubre a Barcelona (1935) i de Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), ambdues obres escrites en col·laboració.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)
Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.
Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.
El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).
El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.
(Sabadell, Vallès Occidental, 16 abril 1860 – Barcelona, 11 febrer 1923)
Filòleg i eclesiàstic. Professor d’hebreu i de grec al seminari de Barcelona (1884-1905) i posteriorment prefecte d’estudis (1905-17). El 1889 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.
Obres principals: Gramàtica hebrea, Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona (1908), el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres Antología sobre la profecía de Jeremías, i publicà una versió catalana medieval dels Ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí.
El 1906 va presentar, al Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’obra Importància de l’ortografia: necessitat d’equilibrar l’element fònic amb l’etimològic, el qual tingué força ressò.
(Sabadell, Vallès Occidental, 5 setembre 1879 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 20 gener 1964)
Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques.
Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans.
El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila.
(Sabadell, Vallès Occidental, 9 octubre 1828 – Barcelona, 2 abril 1900)
Religiós escolapi. El 1858 fou nomenat primer prefecte del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que era a l’època un dels centres docents més eficaços de l’illa de Cuba.
La seva dedicació pedagògica havia de ser intensa i eficaç. Hi dirigí el seminari fundat el 1873. Fou rector durant tres períodes del col·legi de Guanabacoa i, també per un temps, del de Puerto Príncipe.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1950)
Polític i advocat.
Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu.
Milità a la Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’Acció Popular Catalana.
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 octubre 1918 – 16 gener 1987)
Historiador de l’art i pintor. Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà. Formà part del grup del Cenacle que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939.
Conreador de l’impressionisme i, després, de l’expressionisme.
A part de nombrosos treballs en revistes especialitzades, ha publicat L’art sabadellenc (1961-67), Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España (1974) i Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 (sis volums: 1975-82).
Des de 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell.
(Sabadell, Vallès Occidental, febrer 1747 – la Vinyavella, Esparreguera, Baix Llobregat, 1 abril 1799)
Compositor. Monjo benedictí, estudià a l’Escolania de Montserrat i professà en aquell monestir a 16 anys; on fou organista i un dels intèrprets més notables de la seva època.
Compongué música sacra, destinada principalment als oficis del monestir. El seu estil revela una influència italiana evident, pròpia de l’època, així com una devoció profunda.
En el Magnificat, per a cor i orquestra, uneix la salmòdia gregoriana, conductora del cor, amb les intervencions brillants del solista, que imita les improvisacions i corals del cant gregorià.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1934 – )
Paleontòloga. Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona.
Especialista en mamífers del Terciari inferior, introductora a l’estat espanyol de l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils. Juntament amb altres investigadors portà a terme l’estudi dels dinosaures a la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques.
Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas rojas de Morella, Morella y su fauna fósil, Dinosaures i el seu entorn geològic i Dinosaurios de la Comunidad Valenciana.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 abril 1956 – )
Compositor. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Ros i Marbà (direcció) i Josep Soler i Sardà (contrapunt, instrumentació i composició).
Ha compost música per a cinema i per a espectacles teatrals i de dansa, així com nombroses partitures orquestrals i de cambra, algunes de les quals han estat guardonades. La seva música manté viva l’herència de l’Escola de Viena i ha interessat a Friedrich Cerha.
També es dedicà a l’ensenyament.
Dades dels Països Catalans 