Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.
Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.
(Baix Camp / Conca de Barberà / Alt Camp)
Curs d’aigua de les muntanyes de Prades, afluent del Francolí per la dreta. Té una orientació general d’oest a est.
Neix sota Capafonts per la unió de diversos torrents que devallen de la serra de Prades (torrent de l’Abellera) i de la serra de la Mussara. Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd, al nord, i de Mont-ral i de la Riba, on desemboca el seu col·lector, al sud.
És de règim torrencial.
(o el Rebrugent o riera d’Amer) Riu de la Serralada Transversal, afluent del Ter per l’esquerra. Format per l’aigua de barrancs.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols. Recorre la vall d’Hostoles, en direcció sud-est, seguint una gran falla; el fons de la vall és emplenat per un corrent basàltic, que davalla dels volcans de la regió olotina i que tanca les aigües de la plana d’en Bas; l’antic llac originat formà l’alta vall del Fluvià, que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important.
Entra a la comarca de la Selva passant pel terme d’Amer, on aflueix al Ter, al peu de l’actual presa del Pasteral, al massís de les Guilleries.
Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.
A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.
Riu de la vall d’Àneu, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall de la Bonaigua.
És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua. Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu.
Una gran zona forestal, en part d’avetoses, cobreix la baga d’aquesta vall.
(Noguera)
Riu, afluent dretà del Segre.
Neix al Montsec, a 1.080 m alt, i, després de travessar el muntanyam per la gorja del pas de les Escales o del pas Nou, corre en direcció nord-sud al llarg de 23 km, drenant la conca de Meià, els antics termes de la Baronia de Lavansa i de Baldomar; desemboca aigua avall de l’estret de Salgar.
El seu principal afluent, per la dreta, és el barranc de la Clua.
De cabal escàs, presenta un règim fluvial mediterrani amb forta secada estiuenca.
(o riera de Mediona) Riu. Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona.
Passat Sant Quintí de Mediona, pren el nom de riu de Bitlles i rega les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola del Penedès i Lavit. S’uneix a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.
(Vallès Oriental / Vallès Occidental / Barcelonès)
Riu del vessant mediterrani, que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents.
És forma prop de Montmeló per l’aiguabarreig del Congost i del Mogent. Encapçala la seva conca la Serralada Pre-litoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny.
Corre al llarg de 17 km, primer en direcció sud-oest per la depressió tectònica del Vallès, després tomba cap al sud-est, travessa la Serralada Litoral i entra en el pla de Barcelona; desemboca a la Mediterrània, al nord-est de Barcelona, a la vora de Sant Adrià de Besós, formant un petit delta que la mar va destruint.
Té règim pluvial mediterrani, en contraposició amb l’habitual sequera estiuenca, es produeixen inundacions episòdiques, generalment tardorals.
Els afluents són poc importants, i entre ells sobresurten els de la dreta: la riera de Tenes, la de Caldes i el Ripoll.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).
Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).
Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.
La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.360 m alt) i antic municipi, a partir del 1970 formà, amb els d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, el nou municipi actual. És situat a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
És esmentat ja l’any 839. De l’antic monestir de Bescaran, desaparegut, es conserva un campanar romànic de tres pisos, amb finestrals dobles. Pertangué al capítol de la seu d’Urgell.
Dins el terme, prop del límit amb el d’Aristot i Estamariu, hi ha un gran dolmen anomenat Cabana del Moro, on han estat trobades restes de l’edat del bronze.
Dades dels Països Catalans 