(Noguera)
Coll de la dreta de la Noguera Ribagorçana, per on entra el canal d’Aragó i Catalunya a la Noguera, prop d’Andaní.
Hi deriva la sèquia d’Alfarràs.
Foix, coll de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Noguera (geo)
Moles, grau de
(Noguera / Pallars Jussà)
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp i la baronia de Rialb.
Ha donat nom a la serra de Grau de Moles (1.263 m alt), entre el coll de Comiols, al sud-oest, i la serra de Sant Quiri, al nord-est, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca.
Meià, conca de
(Noguera)
Vall monoclina de la comarca, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies; és una depressió sinclinal formada pel desdoblament en falles de l’anticlinal del Montsec.
El principal nucli de població és Artesa de Segre, per on la conca troba sortida al Segre.
L’economia es basa en l’agricultura, que es destina als conreus mediterranis de secà.
Llobregós, el
(o riu Bregós, o Riubregós) Riu, afluent esquerrà del Segre, a la Depressió Central Catalana.
Neix a 740 m alt, al vessant meridional de la serra de Pinós, al Solsonès, corre en direcció sud-est – nord-oest, i travessa la part septentrional de la Segarra, fins a desembocar prop de Ponts. El seu curs és de 48 km de longitud.
Rep com a principals afluents, per la dreta, el riu de Llanera i la riera de Sanaüja.
La seva vall ha estat aprofitada per a l’establiment de conreus.
Llarga, serra -Noguera-
(Noguera)
Alineació de la part baixa de la comarca, situada al punt de contacte de la depressió Central amb les serres exteriors del Pre-pirineu.
S’estén en direcció oest-est, i separa les conques de la Noguera Ribagorçana i el Segre.
Està constituïda pels estrats oligocènics de la depressió Central, que es redrecen formant un anticlinal diapíric, d’inclinació suau, que es prolonga cap a l’est, amb les serres de Bellmunt i d’Almenara.
L’altura màxima és de 450 m.
Farfanya, riu de
(Noguera)
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per la dreta del Segre.
Neix a la serra de Montclús, prop del coll d’Àger, i passa engorjat en la zona dels Aspres pels municipis d’Os de Balaguer i Castelló de Farfanyà, per on penetra a la plana del Segre, desembocant prop de Menàrguens.
Les seves aigües són aprofitades al curs baix per al regadiu.
Cup, sèquia de
(Noguera)
Sèquia de l’horta de Balaguer, dita també sèquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retornà al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155.
Comiols, serra de
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra pre-pirinenca (1.356 m alt), que forma part del límit entre la conca de Tremp i la vall del Segre.
És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques.
Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols (1.102 m alt).
Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument siguint la inclinació de les capes.
Carbonera, serra -Noguera-
(Noguera)
Alineació muntanyosa (787 m alt), situada al marge septentrional de la Depressió Central, continuació vers l’est del Mont-roig, del qual és separada pel Segre, que forma el congost de Camarasa.
Canelles, pantà de
Embassament de la Noguera Ribagorçana, el més gran de la conca del riu (716 milions de m3), les cues del qual, a causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, malgrat les previsions, no arriben, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guart, i del Pont de Montanyana, a la Noguera.
La central de Canelles (el salt té 96 m), de l’ENHER, té una potència instal·lada de 150.000 kW i una producció anual mitjana de 110 milions de kWh.
Dades dels Països Catalans 