Riu del Pre-pirineu,
Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, dins el terme de Gombrèn, segueix la direcció nord-est – sud-oest fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet, al municipi de Castellar de N’Hug.
Segueix després la direcció sud-est – nord-oest, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat.
La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija, prop del coll de Merolla.
Curs d’aigua estacional. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d’Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages).
La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs.
A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera.
El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí.
(Selva)
Riu de 25 km de longitud.
Neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigrós, però, immediatament rep el nom de riera Gran; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca per l’esquerra, a la Tordera.
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
(o riu de Querol) Riu de les dues comarques, de 30 kms de longitud.
Neix a l’estany de Lanós (Alta Cerdanya). Al coll de Pimorent pren la direcció sud-est, i drena la vall de Querol fins al Segre (dreta), aigües avall de Puigcerdà.
Sèquies de Puigcerdà (que alimenta l’estany) i de Cerdanya.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(ort. ant: Aransa) Poble (1.493 m alt) i cap del municipi de Músser i Arànser fins al 1966.
Situat al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut).
El castell d’Arànser i, al límit amb l’antic terme d’Aristot (Alt Urgell), el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya.
(Alt Urgell / Andorra)
Riu de la zona axial dels Pirineus. Format al poble d’Aós, per la unió del riu de Setúria (la capçalera del qual, la conca de Setúria, és dins la parròquia andorrana de la Massana) amb el riu de Salòria.
Al pont de Bixesarri, el riu penetra en territori andorrà (dins la parròquia de Sant Julià de Lòria) i, després de passar per Bixesarri, desemboca a la Valira, per la dreta, prop d’Aixovall.
En el seu sector més baix és conegut també amb el nom de riu de Bixesarri.
(Catalunya)
Nom pre-romà d’un riu de la costa nord, citat a l’Ora Marítima, potser la Muga.
Riu que neix al vessant meridional de l’Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens.
Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada.
Riu que neix a la serra que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica (Comenges) i aflueix a la Garona, per l’esquerra, poc abans de la vila de Les.
(Anoia / Alt Penedès)
Riu, afluent dretà del Llobregat. Neix als altiplans de Calaf i corre en direcció nord-oest – sud-est fins al seu aiguabarreig a Martorell.
De règim pluvial mediterrani amb màxim primaveral, té el cabal escàs, però de gran potència erosiva.
Els seus afluents formen valls profundes i de molt de pendent per aconseguir el nivell de base; els més importants són les rieres de Tous, Òdena, Castellolí, Carme (el principal) i el riu de Bitlles.
La vall del riu serví des d’antic per a l’establiment de comunicacions (via romana del riu Anabis i camí ramader medieval).
L’aprofitament de l’aigua possibilità la creació d’un important corredor industrial (fàbriques de paper i de teixits).
