(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques.
Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l’antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada.
Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca.
La seva vall és anomenada vall de Bellera.
(Ripollès)
Format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem).
Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa. Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s’uneix dins el congost o grau d’Escales al riu d’Oix per formar el Llierca.
Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.
És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).
La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.
(o la Batllia de Bellver) Petita regió, dita igualment Petita Cerdanya i alguna vegada també Baixa Cerdanya, a la vall del Segre, centrada en el pla de Talló, comprèn els termes de Bellver de Cerdanya, Riu de Pendís, Prullans i Talltendre.
Les seves valls altes constitueixen la capçalera del riu de la Batllia.
Té l’origen en la fundació de la batllia de Bellver de Cerdanya (1225) pel comte Nunyó Sanç I de Rosselló i de Cerdanya.
(Berguedà)
Riu de la comarca, afluent dretà a la capçalera del Llobregat.
Neix al vessant meridional de la serra de Cadí, a les fonts de l’Adou, també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols.
La vall, orientada en direcció nord-oest – sud-est, al peu de la serra de Gisclareny, és subseqüent; el riu s’hi obre pas erosionant les margues eocèniques.
Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra, el seu afluent més important, el riu de Gréixer; passà per Bagà i l’aiguabarreig amb el Llobregat és a Guardiola de Berguedà.
El seu cabal és de règim pluvionival amb fortes oscil·lacions estacionals. En són aprofitades les aigües per a la indústria.
Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues.
A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m.
(o Banyoles) Nom del delta del Llobregat a l’edat mitjana.
Sector de marina dels antics termes de Sant Boi de Llobregat (els Banyols de Sant Boi, esdevingut més tard el Prat de Sant Boi, dellà Aigua o de Llobregat) i de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyuls de Provençana, esdevinguda més tard el Prat de Provençana o deçà Aigua).
Poble. Té una església parroquial dedicada a Sant Sadurní.
Es troba a la vall de Baiasca, d’origen glacial, encaixada i suspesa, coberta de bosc i drenada pel riu de Baiasca, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.376 m alt) de l’antic municipi de Benés (Alta Ribagorça), situat a la dreta del riu d’Avellanos, afluent, per l’esquerra, del riu de Manyanet.
La seva església depèn de la de Castellnou d’Avellanos.
El segle XIX formava un municipi amb aquest darrer poble i Vilancós.
Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.
L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).
Dades dels Països Catalans 