Arxiu d'etiquetes: rieres

Palafolls (Maresme)

17 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 16,56 km2, 16 m alt, 9.171 hab (2017)

0maresmeSituat a la dreta de la Tordera, que drena el terme juntament amb la riera de Palafolls, a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Selva, i separat de la costa pel municipi de Malgrat. És accidentat pels darrers contraforts orientals del massís del Montnegre. Gran part del territori és cobert de boscs (alzines, pins, faigs, castanyers).

Agricultura de secà i també de regadiu; els conreus principals són patates, mongetes, arbres fruiters i blat de moro. Indústria química, de la construcció, tallers mecànics i de la fusta. Lloc de segones residències, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Calella.

L’antic castell de Palafolls fou el centre de la baronia de Palafolls. El centre administratiu és el nucli de les Ferreries (dit també Palafolls).

El municipi comprèn, a més, el poble i parròquia de Sant Genís de Palafolls (antiga capital) i l’església de Sant Pere de Vivelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Pacs del Penedès (Alt Penedès)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,27 km2, 201 m alt, 902 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’esquerra del riu de Foix, que drena el terme, juntament amb la riera de Llitrà (dita també riera de Pacs), al nord-est de Vilafranca del Penedès (de la qual el separen els turons de Sant Pau), al centre de la comarca. Superfície molt plana.

Conreus de secà (cereals i, sobretot, vinya). Indústria vinícola (amb la presència de diversos cellers) i fabricació de materials per a la construcció. Granges avícoles. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població dispersa.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Genís, d’origen medieval, però bastida el segle XVII.

Dins el terme hi ha els veïnats de l’Agrícola, el Salinar i la Serra, i la urbanització Pacs Residencial.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Òrrius (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,66 km2, 259 m alt, 694 hab (2017)

0maresmeSituat a la capçalera de la riera d’Argentona, a l’antic vessant septentrional de la Serralada Litoral que n’accidenta el terme, al límit amb el Vallès Oriental, a l’oest de Mataró. El sector forestal és ocupat principalment per pins i alzines.

Economia agrària (hortalisses al regadiu; cereals i patates al secà) i indústria tèxtil. Pedreres de material per a la construcció. S’ha incrementat la funció de segona residència i estiueig, iniciada al segle XIX. Subàrea comercial de Mataró, dependent de Barcelona.

El poble és a la capçalera de la riera d’Òrrius, afluent per l’esquerra de la d’Argentona. L’església parroquial és dedicada a sant Andreu. Al cim del turó de Sellecs (534 m alt), hi ha les restes d’un important poblat ibèric, dit popularment el Castellot.

Dins el terme hi ha també l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Oliana (Alt Urgell)

21 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 32,37 km2, 469 m alt, 1.826 hab (2017)

0alt_urgellSituat al peu de la serra d’Oliana, s’estén a l’esquerra del Segre, quan el riu comença a eixamplar la seva vall, a la sortida de les serres pre-pirinenques, al sector meridional de la comarca. És el centre de la ribera d’Oliana i Peramola, eixamplament de la vall del Segre que comprèn les terres entre el grau d’Oliana i la ribera de Bassella.

Gràcies a les sèquies derivades del Segre i de la riera d’Oliana, que col·labora al regatge de l’horta d’Oliana, és possible l’agricultura de regadiu, que es destina sobretot als conreus d’horta i a prats (per al bestiar boví). Conreus mediterranis de secà. Ramaderia bovina (per a aprofitament de la llet), porcina i ovina. Destaca la indústria derivada de la fusta (serradores). Incipient indústria hotelera. Central elèctrica a l’embassament d’Oliana. Àrea comercial de Ponts. El principal augment demogràfic, experimentat durant el segle XX fou entre el 1940 i el 1950.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu. El 1690 s’hi establí un dels primers col·legis escolapis dels Països Catalans.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Anoves i la caseria del Castell d’Oliana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 30,79 km2, 265 m alt, 1.734 hab (2017)

0alt_penedes(o Oleseta)  Situat al vessant nord-occidental del massís de Garraf, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat. El terme és drenat per la riera d’Olesa i per la de Begues, que s’uneixen a l’Hospital i aflueixen, a través de la riera de Ribes, a la Mediterrània. Terreny molt accidentat, ocupat en gran part per boscs de pins i pastures.

Conreus de secà: cereals, vinya, llegums, farratge, hortalisses i fruiters. Hi ha ramaderia (cabrum i bestiar porcí) i avicultura. Indústria alimentària i de materials de la construcció. Hi ha diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera d’Olesa; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

Dins el terme hi ha, a més, l’hospital de Cervelló (dit també hospital d’Olesa), així com nombroses masies que s’han anat deshabitant.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ogassa (Ripollès)

19 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 45,22 km2, 951 m alt, 228 hab (2017)

0ripollesSituat al vessant sud-oriental de la serra de Sant Amanç fins a la portella d’Ogassa, al nord-oest de Ripoll, el terme s’estén fins a la riba dreta del Ter i del seu afluent, la riera d’Ogassa.

Agricultura pobra, amb conreus de cereals, patates i farratge. Ramaderia de bestiar boví i oví. Hi ha mines de carbó (a l’agregat de Surroca) que havien arribat a representar unes 40.000 tones anuals d’extracció, però actualment, ha causa de les dificultats geològiques del jaciment, han estat abandonades. S’hi fabriquen materials per a la construcció (ciment). Àrea comercial de Ripoll.

L’església parroquial del poble (Sant Martí) fou consagrada el 1024 i hi és venerada la Mare de Déu de Puigdefranca.

El municipi comprèn, a més, el poble de Vidabona, l’antic poble i actual refugi de Saltor, els veïnats del Bac de la Roda i Fogonella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Òdena (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 52,66 km2, 421 m alt, 3.614 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, a l’esquerra de l’Anoia, afluent del Llobregat, als vessants orientals de la serra de Rubió, al nord-est d’Igualada, el terme és regat per la riera de Castellolí i la riera d’Òdena.

L’agricultura és de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya, els ametllers i les oliveres. Guixeres en explotació. Té importància l’activitat industrial, on destaquen la fabricació de materials per a la construcció, la indústria derivada de la fusta (mobles), la tèxtil (gèneres de punt) i l’alimentària (cava). Àrea comercial d’Igualada.

Demogràficament ha oscil·lat durant el segle XX, experimentà un augment de 469 hab entre el 1900 (1.239) i el 1920, i una disminució de 498 hab fins al 1940, amb un creixement continu d’ençà del decenni del 1960.

El poble està situat als vessants d’un turó on hi havia l’antic castell d’Òdena. L’església parroquial està dedicada a sant Pere (segle XX).

El municipi comprèn, a més, el poble de l’Espelt, les caseries de les Casetes d’En Mussons i de les Casetes d’En Vives, el raval de l’Aguilera i les masies i veïnats de Can Sabater, Can Soler, la Font de Mas Arnau, el Pla i Samuntà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre d’Esports

Navarcles (Bages)

7 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 5,52 km2, 269 m alt, 5.950 hab (2017)

0bagesSituat a l’extrem oriental del pla de Bages, a l’esquerra de la riera de Calders, prop de la seva confluència amb el Llobregat, i per la riera de Navarcles, afluent de la de Calders, al nord-est de Manresa.

A la vora del riu hi ha conreus d’horta per a consum local, però hi prepondera el secà (cereals, vinya). Ramaderia porcina i avicultura. El sector secundari i els serveis, però, són els principals recursos econòmics del municipi: indústria tèxtil (colònia del Galobard) i lloc de segona residència i estiueig. Àrea comercial de Manresa. Població en ascens.

El poble és a la confluència de la riera de Navarcles amb la de Calders, prop del Llobregat; l’església parroquial (segle XVII) conserva des del 1863 les relíquies de sant Valentí. Resta de l’època medieval la capella de Sant Bartomeu (segle XIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mura (Bages)

12 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 47,79 km2, 454 m alt, 227 hab (2017)

0bagesSituat als vessants del nord-oest de la serra de Sant Llorenç del Munt, atravessat de llevant a ponent per la riera de Mura (o de Nespres), a l’extrem sud-est de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental. El terreny és aspre i escabrós, la major part del qual és ocupat per rocam i per la zona forestal (pins, roures, alzines, matolls i pasturatges).

L’agricultura és poc important: conreus de cereals, oliveres, vinya i regadiu. Centre d’estiueig i de segones residències. Una part del terme està inclosa al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Àrea comercial de Manresa.

El poble té un aire pintoresc i es troba ben conservat, prop de les restes de l’antic castell de Mura. L’església parroquial de Sant Martí és romànica (segles XI-XII). Fou l’origen del marquesat de Mura.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Lleïr, l’església pre-romànica del Marquet, el gran casal romànic del Puig de la Balma, les coves de la coma d’en Vila, el veïnat de la Mata i l’antic poble de Santa Creu de Palou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Excursionista

Muntanyola (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 40,30 km2, 807 m alt, 613 hab (2017)

0osonaSituat al sector sud-occidental de la plana de Vic, al sector meridional de l’altiplà del Lluçanès, al límit amb el Bages. El terme és cobert en gran part de bosc.

L’agricultura, activitat minoritària, és dedica al conreu de cereals (civada, ordi i blat). El principal recurs és la ramaderia (bestiar boví i oví). Cuniculicultura. Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Àrea comercial de Vic. El poblament és dispers.

El terme és format per les antigues parròquies de Caraüll, de Múnter i de Muntanyola, aquest darrer situat a la vall de la riera de Muntanyola. L’església parroquial de Sant Quirze va ésser renovada al segle XVIII. El castell de Muntanyola, lloc d’origen de la família Montcada, s’esfondrà per un terratrèmol el 1448 i fou reconstruït com a masia.

El municipi comprèn, a més, els termes separats de les Comes i de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques