Arxiu d'etiquetes: rieres

Renau (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,22 km2, 175 m alt, 153 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau, al nord-est de Tarragona.

La meitat del territori és ocupat per l’agricultura de secà, el principal conreu és la vinya, seguit del de garrofers, avellaners, oliveres, ametllers i cereals. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatges i boscs. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Regressió demogràfica, en via de despoblament.

El poble és a la dreta de la riera de Renau; església parroquial de Santa Llúcia.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Peralta, la caseria de l’Altrera i l’ermita del Lloret.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rellinars (Vallès Occidental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 17,79 km2, 322 m alt, 735 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Bages, a l’esquerra del Llobregat i accidentat pels contraforts de ponent de la serra de l’Obac, on neix la riera de Rellinars.

Agricultura d’horta (tomàquets, patates, llegums) que al llarg del temps ha anat substituint el tradicional conreu de la vinya i l’olivera. Ramaderia i avicultura. Tenen importància les funcions residencials i d’estiueig i han desaparegut les activitats industrials tradicionals (forns, molins, destil·leries, etc). Àrea comercial de Manresa.

Al poble destaquen les ruïnes de l’església pre-romànica de Sant Pere i Sant Fermí.

El terme comprèn el mas de les Ferreres i els veïnats de les Codines i de les Boades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Rajadell (Bages)

21 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 45,53 km2, 361 m alt, 536 hab (2017)

0bages(ant: Riudagell)  Situat a les ribes de la riera de Rajadell de 38 km de longitud, afluent del Cardener, que passa molt encaixat pels termes d’Aguilar de Boixadors i Rajadell, a l’oest de Manresa.

Agricultura de secà: oliveres, vinya. Ramaderia. Prop de la meitat de la població viu disseminada. Acusà un màxim de població el 1930 (803 h). Ha esdevingut poble d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Manresa.

El poble és establert al voltant de les restes de l’antic castell de Rajadell i de l’antiga església parroquial de Sant Iscle.

Al terme hi ha també les parròquies de Monistrolet, bona part de la vella demarcació de Vallformosa, la sufragània de Sant Amanç, l’antic monestir de Santa Llúcia de Rajadell, l’església de Valldoria i l’antiga quadra de la Cirera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Esclat Gospel

Premià de Dalt (Maresme)

15 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,57 km2, 142 m alt, 10.345 hab (2017)

0maresme(o Sant Pere de Premià)  Situat al vessant meridional de la serra de Marina, que accidenta el terme, i drenat per la riera de Premià.

El sector agrícola s’ha especialitzat en les flors i plantes ornamentals conreades en hivernacles. La principal activitat industrial és la tèxtil, seguida per la fabricació de materials per a la construcció. Hi té tradició l’estiueig i darrerament s’han estès nombroses urbanitzacions i residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El lloc té origen en una vil·la romana, Premiliana, esmentada a partir del segle X. Església parroquial de Sant Pere, del gòtic tardà.

El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna i Tió i de la Pixotella, la caseria i església de Sant Mateu i el santuari de la Cisa. El barri marítim de Premià de Mar s’independitzà municipalment l’any 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escoles Betlem

Portbou (Alt Empordà)

25 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,22 km2, 28 m alt, 1.107 hab (2017)

0alt_empordaSituat al litoral, en una cala (badia de Portbou) del sector septentrional de la Costa Brava, entre el cap de Cervera i la punta del Claper, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat per la serra de l’Albera.

Vora la riera de Portbou, s’estenen els conreus d’horta. L’economia, fins fa poc, estava basada en l’activitat duanera i fronterera, que en féu un centre de serveis relacionats amb el trànsit (sobretot ferroviari) i el turisme. La supressió de la duana (1995) suposà un canvi en l’estructura econòmica del municipi, encara que l’existència de l’estació de trens i el trànsit que origina fan del municipi un nus ferroviari (a conseqüència de la diferent amplària dels rails de les xarxes ferroviàries espanyola i francesa) de primer ordre. Àrea comercial de Figueres.

El nombre d’habitants arribà a un màxim el 1930 (3.976 h), data en que ha anat disminuint progressivament.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, neogòtica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ponts (Noguera)

44 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 30,52 km2, 363 m alt, 2.622 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall mitjana del Segre, entre aquest riu i el Llobregós, els quals reguen el terme, juntament amb la ribera de Ponts, al sector nord-oriental de la comarca.

Agricultura amb conreus de secà: cereals, vinya i olivera; i també de regadiu: farratges, hortalisses, gira-sols, patates, etc, els quals es localitzen vora el Segre. Ramaderia de bestiar boví, oví i, sobretot, porcí; granges avícoles. Té importància l’activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil (gèneres de punt, confecció) i cal esmentar també les indústries derivades de la fusta, de l’agricultura, de la construcció i de material elèctric. Funcions comercials, indústria hotelera i és centre d’una àrea comercial que comprèn l’extrem més nord-oriental de la comarca.

La vila és dominada pel tossal on s’aixeca l’antic castell de Ponts, enrunat, que fou el centre de la baronia i marquesat de Ponts, amb l’església romànica del monestir de Ponts. Església parroquial de Santa Maria, neogòtica. Pels volts de Corpus se celebra la festa del Roser de Ponts.

Dins el terme també hi ha el poble del Tossal i el Terme de Ponts (dins el municipi d’Oliola).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Escola

Pontons (Alt Penedès)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 25,94 km2, 584 m alt, 456 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem oest de la comarca, accidentat per les serres d’Ancosa i de Puigfred, amb la depressió de Pontons i regada per la riera de Pontons, al límit amb Anoia i l’Alt Camp. Gran part del terme és cobert de bosc.

Agricultura de secà (cereals, vinya) i una part de regadiu (patates i fruiters). Antigament hi eren explotades unes mines. És lloc d’estiueig; hi ha colònies de vacances. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. El 1910 tenia 510 h.

El poble és a la dreta de la riera. Església parroquial de Santa Magdalena. Castell de Pontons documentat des del 996.

El terme comprèn també la quadra de Maspontons, la parròquia amb capella romànica de Sant Joan de la Muntanya i el veïnat dels Sovals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pineda de Mar (Maresme)

20 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 10,74 km2, 10 m alt, 26.349 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, entre els últims contraforts de la serra del Montnegre i la costa. És drenat per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda.

Agricultura de secà (conreus mediterranis, patates, llegums) i de regadiu (verdures, maduixes i altres fruites), que és possible gràcies a l’aprofitament de l’aigua del subsòl per mitjà de bombes de motor. Entre les activitats industrials sobresurt en primer lloc la tèxtil, seguida de la fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Important centre turístic i de la indústria hotelera. Àrea comercial de Calella. Notable creixement demogràfic a partir del 1960.

La vila s’estén entre la carretera de Barcelona a Girona i la mar. Església parroquial de Santa Maria. Al segle XVI sofrí un greu saqueig i destrucció per part del corsari turc Dragut.

El terme comprèn, també, les ruïnes del castell de Montpalau, el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Ciclista – Centre Cultural i Recreatiu

Pera, la (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,54 km2, 93 m alt, 457 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès.

S’hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d’embotits) i una bòbila (rajoles). Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l’església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l’aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palma de Cervelló, la (Baix Llobregat)

5 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 5,46 km2, 100 m alt, 2.998 hab (2017)

0baix_llobregatSe segregà del municipi de Cervelló el 1998, del qual formava part com a entitat de població. Situat a l’esquerra de la riera de la Palma, afluent per l’esquerra de la de Cervelló, les muntanyes de la serra de l’Ordal entren al terme per ponent, on se situen els punts més alts, a les faldes de la muntanya de Montmany, a l’est, el territori baixa fins a la plana al·luvial del Llobregat. A les muntanyes hi ha boscos de pi i alzina.

Actualment l’aportació de l’agricultura ha perdut pes i només és residual, la principal font de riquesa actual són els serveis.

Al poble destaca la capella romànica de Sant Joan del Pla o de l’Erm (segle XI), església parroquial de Santa Maria (esmentada el 1231).

Dins el terme també hi ha els nuclis de Can Vidal i Can Mascaró i diverses masies pairals, com la de Can Pongem (edificada entre el 1650 i el 1757).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques