Arxiu d'etiquetes: rieres

Montclar (Berguedà)

8 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 21,89 km2, 728 m alt, 121 hab (2017)

0bergueda(o Montclar de Berguedà)  Situat al baix Berguedà, a l’esquerra de la riera de Montclar, afluent del Cardener, al sud-oest de Berga. El terme en part és cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, civada, patates, blat de moro i farratge). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Hom hi celebra una fira de camp per Reis (6 de gener). Àrea comercial de Berga. La població, totalment disseminada, tendeix a disminuir.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

Dins el terme, que comprèn també l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, hi ha l’església romànica de la Santa Creu de Montclar, així com la masia i el veïnat del Casó i la masia de Torregassa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mieres (Garrotxa)

12 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 26,29 km2, 286 m alt, 317 hab (2016)

Situat al límit amb el Pla de l’Estany, a la vall del riu Tort. El terme és boscat i accidentat al sud per les serres de Finestres i Rocacorba.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà que produeix farratges i, sobretot, cereals (blat, blat de moro i mill), complementada per la ramaderia de bestiar boví (producció de llet). Àrea comercial de Banyoles. La població ha minvat notablement des de la fi del segle XIX, sobretot en el període 1960-80.

La vila es troba entre la riera de Mieres, afluent del Ser, i el riu Tort, i hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca.

Dins el terme hi ha el barri de la Cellera (amb l’església de Santa Maria de Romeria), el poble del Freixe, els veïnats del Samuntà i Burgueroles i els antics pobles de Ruïtlles i Pinçac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mediona (Alt Penedès)

31 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,55 km2, 430 m alt, 2.282 hab (2016)

0alt_penedesSituat a la vall de Mediona, al peu de la serra de Puigfred, al límit amb l’Anoia. El terme és drenat per diversos torrents que formen la capçalera de la riera de Mediona, o riu de Bitlles. Hi abunden les pinedes de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, on predomina el conreu de la vinya, també hi ha ametllers i cereals; complementada per la ramaderia i l’avicultura. Entre les activitats industrials cal destacar la tèxtil (fabricació de teixits de cotó). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig, que ha frenat el descens demogràfic dels darrers decennis. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap municipal és el poble de Sant Joan de Mediona. El municipi conserva part de l’antic castell de Mediona; al costat hi ha l’església i santuari de Santa Maria.

El terme comprèn també, entre altres nuclis, el poble de Sant Pere Sacarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masquefa (Anoia)

10 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,06 km2, 257 m alt, 8.386 hab (2016)

0anoiaSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Baix Llobregat, dominat pels alts de Masquefa, al sud-est d’Igualada. Hi abunden els boscos de pi roig i alzines.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, especialment la vinya; a més, produeix cereals d’hivern i també olives. Ramaderia de bestiar boví i oví, Cuniculicultura. Té importància l’activitat industrial (metal·lúrgica, tèxtil, vinícola, etc). També és un centre d’estiueig, amb algunes urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement els darrers decennis.

La vila, antic poble camí, és situada a la vora de la riera de Masquefa i dominada per l’església parroquial de Sant Pere. No hi ha vestigis de l’antic castell de Masquefa.

El terme comprèn part del poble de la Beguda Alta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maspujols (Baix Camp)

5 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 3,66 km2, 214 m alt, 774 hab (2016)

0baix_campSituat al centre de la comarca, al peu dels darrers contraforts de la serra de la Mussara, al nord-oest de Reus i drenat per la riera de Maspujols. El terme és poc extens i més aviat pla.

La principal activitat econòmica és l’agricultura de secà, que ocupa tres quartes parts del territori; el conreu més estès són els avellaners, seguits de la vinya, cereals i oliveres. Ramaderia porcina i granges avícoles completen la vida econòmica local. Àrea comercial de Reus.

Al poble, que agrupa tota la població del municipi, es formà al voltant del mas Pujol, notable masia que és encara la casa principal de la població; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Prop del poble, hi ha l’ermita de Sant Antoni.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Marganell (Bages)

11 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 13,53 km2, 291 m alt, 277 hab (2016)

0bages

Situat al vessant nord del massís de Montserrat i drenat per la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat. El terreny, accidentat, culmina al puig de Sant Jeroni (1.224 m alt) i en bona part ocupat per bosc de pins, matoll i erms.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà, amb conreus de cereals i vinya. Ramaderia (vaques i porcs) i aviram. Producció casolana de mató. La major part de la població activa treballa a les indústries de Castellbell. Àrea comercial de Manresa.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Esteve situada al raval de Cal Janet, i per la casa de comú, al Carrer de la Tenda.

Dins el terme hi ha la colònia Puig, l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, amb una notable església romànica, i el nou monestir de Sant Benet de Montserrat. El segle X pertanyia al terme del castell Marro.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Marçà (Priorat)

7 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 16,06 km2, 315 m alt, 586 hab (2016)

0priorat

Situat al sud de Falset. El terreny és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou i drenat per la riera de Marçà, afluent de capçalera de la riera de Capçanes. La superfície no conreada és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrària, amb conreus de secà, que ocupen bona part de l’extensió total del municipi; el conreu predominant és la vinya (amb més del 50% de l’àrea conreada) i també cereals, oliveres, avellaners i ametllers. Aviram. Indústria derivada de l’agricultura (vi, oli). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, no ha cessat de minvar des del 1900.

El poble es troba al peu del turó de la Miloquera, on hi ha restes prehistòriques i les ruïnes de l’antic castell de Marçà; destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maià de Montcal (Garrotxa)

14 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 17,29 km2, 241 m alt, 433 hab (2016)

0garrotxa

Situat entre el riu Fluvià i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al límit amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. El terme és drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per la dreta. El terreny és en part accidentat, amb bosc d’alzinars i rouredes (poc explotat); la resta penetra en la plana empordanesa.

Agricultura de secà (blat de moro, farratge, vinya, oliveres i patates). Hi ha cria de bestiar (vedells i porcs). Àrea comercial de Figueres. La població ha sofert una davallada constant des de mitjan segle XIX.

El poble és al peu del Montcal, dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XII), esmentada ja el 978. El 1969 li fou unit l’antic municipi de Dosquers.

Dins el terme hi ha també el barri de les Ferreries, la caseria de Bruguers, els veïnats de Jonqueres (amb el santuari de Santa Magdalena de Maià), Pocafarina, Llorenç, Llorençà i el Pla i el santuari de Sant Prim i Sant Felicià.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Lloret de Mar (Selva)

49 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

0selva

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).

El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Juncosa (Garrigues)

4 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 76,49 km2, 575 m alt, 418 hab (2016)

0garrigues

Situat als contraforts de la serra la Llena, entre el Montsant i el Set, subafluent de l’Ebre, al sud de les Borges Blanques, al límit amb el Priorat. Hidrografia representada per llargues valls, com la vall Major (o riera de Juncosa) i la vall de Reig. Domina la brolla de brucs i estepes.

Economia agrícola de secà: conreus associats de blat, ametllers i oliveres; aquestes darreres representen més del 50% de la producció total. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Avicultura. Cooperativa agrícola dedicada a l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Lleida.

El poble concentra tota la població del municipi i és dominat per l’església de Santa Maria. Té l’origen probablement en el lloc d’Hortó.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de la Sisquella i l’antic castell de Vall-de-reig.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques