Arxiu d'etiquetes: rieres

Sant Hilari Sacalm (Selva)

34 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 83,28 km2, 803 m alt, 5.578 hab (2017)

0selvaSituat al sector oest de la comarca, al límit amb Osona i accidentat per la calma superior del massís de les Guilleries, a les vores de la riera d’Osor, afluent del Ter. Boscos d’alzines, faigs i castanyers.

Agricultura de secà, en regressió. Ramaderia porcina. Indústria derivada de la fusta, alimentària (explotació d’aigües minerals) i de la construcció. Té importància com a centre balneari i d’estiueig; hi ha establiments hotelers. Àrea comercial de Girona.

La vila és a la capçalera de la riera de Sant Hilari o d’Osor. L’església parroquial de Sant Hilari, d’origen romànic, fou totalment reformada als segles XVII-XIX.

El municipi comprèn, a més, diverses cases singulars (mas Saleta, mas Soler, etc), els castells de Solterra i de Mas Carbó, el poble de Santa Margarida de Vallors, l’antic poble de Mansolí, els veïnats del Serrat de Matamala, el pla de les Arenes i el santuari del Pedró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

148 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 48,23 km², 124 m alt, 89.516 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a l’esquerra de la riera de Rubí i a la capçalera de la riera de Sant Cugat, afluent per l’esquerra del Ripoll, entre la depressió del Vallès i els vessants nord-occidentals de la serra de Collserola.

El sector agrícola, important temps enrere, és pràcticament inexistent. Ha estat, des de principi del segle XX, lloc d’estiueig tradicional de la burgesia barcelonina, transformat actualment en nucli residencial amb nombrosos barris i urbanitzacions (Valldoreix, la Floresta, Mira-sol, Can Montmany, colònia Montserrat, l’Arrabassada i Sol-aire). El seu terme municipal és el menys industrialitzat de la comarca, encara que la creació del parc tecnològic del Vallès ha beneficiat l’establiment de diverses empreses del sector secundari i terciari (serveis). Àrea comercial de Barcelona.

pobl_sant_cugat_vallesDemogràficament presenta una població en ascens durant tot el segle XX.

La vila es formà al voltant del conjunt monumental del monestir de Sant Cugat del Vallès, l’església del qual ha esdevingut la parroquial (abans del 1835 ho era la de Sant Pere d’Octavià). Cases modernistes i noucentistes.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic terme i església de Campanyà, l’antiga quadra de Vilanova de Sant Cugat, l’antic castell i quadra de Canals, les esglésies de Sant Vicenç del Bosc, Sant Llorenç de Fontcalçada, Sant Medir, l’antiga parròquia de Santa Maria de Gausac, l’ermita del Sant Crist de Llaceres, l’antiga masia fortificada de la torre Negre i la facultat de teologia dels jesuïtes Sant Francesc de Borja.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Televisió – Notícies – Institut Arnau Cadell

Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat)

8 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 10,81 km2, 87 m alt, 4.038 hab (2017)

0baix_llobregat(o Sant Climent d’Almafà)  Situat al vessant nord-est del massís de Garraf, al sud-oest de Sant Feliu de Llobregat. Drenen el territori una sèrie de rieres que formen la riera de Sant Climent. El territori, molt trencat, és en part cobert de pinedes i matollar.

La principal riquesa és l’agricultura, predominantment de secà, amb conreus de garrofers, vinya i alguns fruiters (cirerers). De regadiu s’hi conreen hortalisses. Ramaderia porcina. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble és a la capçalera de la riera homònima. Església parroquial de Sant Climent, amb campanar romànic. Museu del Pagès. El lloc formà part de la baronia d’Eramprunyà fins a mitjan segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)

15 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 13,70 km2, 258 m alt, 6.005 hab (2017)

0valles_oriental(o Vilamajor, o Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor)  Situat al vessant septentrional del Montseny, a la vall de la riera de Vilamajor, afluent del Mogent per la dreta, al nord-est de Granollers.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen cereals (blat, moresc i ordi), patates, farratge i vinya; el regadiu es possible a petita escala mitjançant l’aprofitament d’aigua de pous, i produeix hortalisses, patates i farratge. Important ramaderia ovina, porcina i bovina. Granges avícoles. Indústria tèxtil, sidero-metal·lúrgica, de la construcció i de materials per a la construcció. Estiueig. Població en ascens, bona part de la qual es troba disseminada.

El poble es formà a redós de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, construïda el 1555, renovada el 1798 i bastida de nou després del 1939.

El terme comprèn a més notables masies dels segles XVI-XVII, diverses barriades, com la del Pla i el poble del Fou (en depenia l’antiga església i convent de Sant Jaume de Rifà).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Salomó (Tarragonès)

9 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,21 km2, 165 m alt, 545 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, 21 km al nord-est de Tarragona, a l’esquerra del Gaià i accidentat per la serra de Montferri.

L’agricultura es destina als conreus de secà (garrofers, vinya, oliveres i cereals). Ramaderia (bestiar porcí, conills i avicultura). Cooperativa agrària (vi i oli).

El poble és a la vora de la riera de Salomó, afluent per l’esquerra del Gaià. L’església parroquial de Santa Maria, amb portalada romànica i campanar amb glorieta; conserva el Sant Crist de Salomó, venerat a la comarca i amb representacions litúrgiques anuals del ball del Sant Crist (cada diumenge del mes de maig).

El municipi comprèn, a més, la masia i antic terme de la Pollarossa i l’antiga quadra de Masbrú; s’ha trobat interessants restes de l’eneolític a la Cova Fonda o de Vergeràs, prop del Gaià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball del Sant Crist – Cooperativa Agrícola

Rubió (Anoia)

17 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 48,00 km2, 629 m alt, 230 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb el Bages i accidentat pels escarpats relleus de la serra de Rubió, que arriba als 835 m alt al límit amb el terme d’Òdena. Drena el terme la riera de Rubió, afluent de l’Anoia dins el terme de Jorba. La major part del territori correspon a sector forestal, dividits entre els boscs de pins i alzines i els pasturatges.

Economia agrària, amb conreus localitzats als replans més suaus (cereals, farratges, patates, vinyes i oliveres). La ramaderia (bestiar porcí i de llana) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. Població disseminada, en procés de descens constant.

El poble, antic cap del municipi, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, gòtica i fortificada, i les restes de l’antic castell de Rubió.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Sant Pere d’Ardesa i de Sant Martí de Maçana i la caseria del Pla de Rubió, actual cap municipal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola del Bosc

Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

7 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 8,47 km2, 566 m alt, 241 hab (2017)

0concaSituat en un fondal al sud-oest del coll de Deogràcies, a la capçalera del riu Vallverd, afluent del Francolí. Més d’una tercera part del territori és inculte (matollar i bosc).

Agricultura de secà, amb predomini de cereals, vinya i ametllers; minsa agricultura de regadiu. Cooperatives agràries. Antic comerç especialitzat en safrà. Estiueig. Àrea comercial de Valls.

Màxim de població a l’any 1887 (llavors 813 h), i des d’aleshores s’ha anat reduint; molts emigraren, sobretot a Amèrica, arran del desastre de la fil·loxera.

El poble es troba entre el riu de Vallverd i el seu afluent la riera de Rocafort. L’església parroquial de Sant Salvador és barroca. El castell de Rocafort, que fou el centre de la baronia de Rocafort, no es conserva; modernament s’ha bastit un nou castell aprofitant les pedres del lloc enderrocat de Torlanda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudoms (Baix Camp)

25 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 32,43 km2, 125 m alt, 6.515 hab (2017)

0baix_campSituat vora la riera de Riudoms, estès al vessant oriental de la Serralada Pre-litoral Catalana, al pla del Camp de Tarragona.

La construcció de l’embassament de Riudecanyes afavorí el desenvolupament dels conreus de regadiu enfront dels de secà (temps enrere més estesos); avellaners i productes d’horta; de secà, domini de l’olivera i una mica de vinya. Cria de porcs i granges avícoles. Indústria alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Reus.

La vila és situada mig km a l’oest de la riera de Maspujols. Església parroquial de Sant Jaume (1610-17), barroco-renaixentista, on s’hi venera el cos incorrupte del beat Gran (Bonaventura de Barcelona). L’ermita de Sant Antoni és tocant al poble. Hi ha restes de vil·les romanes a les Planes i a la Timba.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Riudecols (Baix Camp)

14 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 19,46 km2, 299 m alt, 1.165 hab (2017)

0baix_campSituat a l’oest de la comarca, als margues de la riera de Riudecols, a l’oest de Reus. El terme és força accidentat.

Vora el riu hi ha una part de conreus d’horta, però hi prepondera l’agricultura de secà, amb predomini d’avellaners; altres conreus són els de vinya i els d’ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura i cria de porcs. Indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Reus.

La vila és a l’esquerra de la riera de les Irles, en un pendís. Església parroquial de Sant Pere (1872).

El municipi comprèn a més les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu i de la torre dels Moros, els llocs de les Voltes i les Irles i l’antic lloc dels Banys; comparteix amb Alforja el santuari de Puigcerver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudecanyes (Baix Camp)

18 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 17,10 km2, 195 m alt, 1.101 hab (2017)

0baix_campSituat al centre de la comarca, a la vall de la riera de Riudecanyes, que rega el terme, i on s’ha construït l’embassament de Riudecanyes, i accidentat per la serra de l’Argentera i pels contraforts orientals de la serra de Pradell.

L’agricultura és de secà, i es conrea gran part del terme; més d’una quarta part dels conreus són destinats a avellaners, seguits d’oliveres, vinya i ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. Estiueig. Àrea comercial de Reus.

La vila és a la dreta de la riera, sota la presa del pantà. Església parroquial de Sant Mateu, de la segona meitat del segle XVI.

El castell-monestir d’Escornalbou és dins el terme. A la partida del Gort fou excavat un poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques