Arxiu d'etiquetes: rieres

Sant Salvador de Guardiola (Bages)

8 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 37,15 km2, 334 m alt, 3.127 hab (2017)

0bages(o Guardiola de Bages)  Situat al sector sud-oest de la comarca i de Manresa, a les vores de la riera de Guardiola, afluent del Llobregat.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió) i cereals. Indústria alimentària, perfumeria i tèxtil. El terme ha pres caràcter de lloc d’estiueig o de segona residència d’un bon nombre de manresans, amb la construcció de nombrosos xalets i urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa. Població dispersa, en ascens.

El poble sorgí al peu de l’antic castell de Guardiola, del qual hi ha restes; capella gòtica de la Mare de Déu de Gràcia. L’església parroquial és del 1640 i és situada al pla.

El municipi comprèn, a més, el poble de Salelles i diversos veïnats o ravals, com el Sellerès, Coll d’Arboç, el Parrot, etc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Montserrat

Sant Quirze Safaja (Moianès)

11 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 26,21 km2, 627 m alt, 627 hab (2017)

0moianesSituat en un terreny muntanyós accidentat per la serra de Bertí, no lluny de la riera de Tenes (o riera de Sant Quirze), al nord-oest de la comarca, en contacte amb l’altiplà del Moianès i al límit amb Osona. A l’àrea forestal hi ha boscs de pins, alzines i roures.

L’agricultura, quasi íntegrament de secà, ocupen els escassos sectors plans del terme; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc, ordi), patates i farratges. Ramaderia. Fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig amb urbanitzacions i masies. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tenes. Església parroquial de Sant Quirze, d’origen romànic, ampliada al segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Pol de Mar (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,53 km2, 15 m alt, 5.062 hab (2017)

0maresme(o Sant Pol de la Marina)  Situat al litoral, tocant a la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d’alzines i matollar.

L’activitat turística i la funció del municipi com a centre d’estiueig han fet disminuir considerablement l’agricultura; al secà s’hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Àrea comercial de Calella.

pobl_sant_polDes de finals del segle XIX i inicis del XX fou lloc d’estiueig dels barcelonins i s’hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s’ha incrementat amb el turisme.

La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l’església de l’antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant del qual s’anà formant la població. L’església parroquial de Sant Jaume és d’estil gòtico-tardana. Ermita romànica de Sant Pau; cases modernistes.

Durant la Guerra de Successió la població fou incendiada (1713) per les tropes borbòniques i durant la Guerra del Francès fou incendiada l’antiga església del monestir.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira Alternativa – Escola Hoteleria i Turisme – Club Nàutic

Sant Pere Sallavinera (Anoia)

12 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 22,02 km2, 588 m alt, 156 hab (2017)

0anoia(o Sallavinera)  Situat als altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell, formada per diversos torrents, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Bages. Els bosc de pins i els pasturatges ocupen una bona part del terme.

Agricultura amb tots el conreus de secà, destinats principalment a cereals i també a llegums, farratge i patates; havia tingut importància la vinya. La ramaderia porcina i l’aviram complementen l’economia. Hi ha mines de lignit i aigües minerals. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la dreta de la riera de Sant Pere, afluent de capçalera de la de Rajadell, al sud-est del terme; església parroquial de Sant Pere, de base romànica.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Boixadors (ruïnes de l’antic castell), la Fortesa i la Llavinera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Nits Culturals

Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 34,72 km2, 305 m alt, 4.313 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants meridionals del massís del Montseny.

Agricultura (blat, patates, farratges, hortalisses i vinya). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (pinsos). Segones residències. Àrea comercial de Granollers. Població en ascens.

El poble és a la dreta de la riera de Vilamajor. El nucli antic, dit la Força, és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, gòtico-tardana, amb interessant campanar romànic, separat, dit la Torre Roja, i que formà part possiblement de l’antic castell de Vilamajor.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Susanna de Vilamajor, l’antic lloc de Brugueres, l’ermita de Sant Elies i la partida de Vallserena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Pere de Ribes (Garraf)

38 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 40,80 km2, 44 m alt, 30.142 hab (2017)

0garrafSituat al vessant sud del massís de Garraf.

L’agricultura és de secà; s’hi conreen cereals, llegums, tubercles, farratges, hortalisses i fruiters. Cria de bestiar i avicultura. Pedreres de calcàries. Indústries derivades de l’agricultura, de la construcció, de la fusta, alimentària, paperera, de les arts gràfiques i química. Economia influïda per la proximitat de Sitges (turisme, urbanitzacions, casino) i Vilanova i la Geltrú (barris de les Roquetes del Garraf i Vilanoveta). Àrea comercial de Barcelona. A partir del 1960 la població s’ha quintuplicat.

El poble és a l’esquerra de la riera de Ribes. El nucli primitiu de Sota-ribes sorgí al voltant del castell de Ribes i de l’antiga església parroquial. El 1910 fou bastida la nova església parroquial, d’estil neogòtic.

El municipi comprèn, a més, l’antic lloc de Puigmoltó i les antigues quadres del Cortei, les Torres, etc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Martí Vell (Gironès)

8 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 17,52 km2, 65 m alt, 245 hab (2017)

0gironesSituat al sector oriental de la comarca, al nord del massís de les Gavarres, al nord-est de Girona, al límit amb el Baix Empordà. És drenat per la capçalera del Rissec i per la riera de Sant Martí, afluent del Ter per la dreta. Terreny força muntanyós.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals, farratge i petites extensions d’olivera i vinya. Ramaderia i avicultura. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Sant Martí. L’església parroquial de Sant Martí, amb campanar gòtic tardà, és de la fi del segle XVI.

El municipi comprèn, a més, els veïnats del Puig, la Vilosa i el barri del Mercadal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Tous (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 39,21 km2, 465 m alt, 1.196 hab (2017)

0anoia(o Tous)  Situat al sud-oest de la conca d’Òdena, a les vores de la riera de Tous i accidentat per la serra de Queralt.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Petita indústria (tèxtil i agropecuària). Àrea comercial d’Igualada.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tous, sota el turó que domina l’antic castell de Tous, restaurat modernament, i al voltant del qual es formà la població. L’església parroquial és dedicada a sant Martí (segle XIX).

El municipi comprèn, a més, el poble de Fiol, l’antic castell i església de la Roqueta de Fiol, la caseria de Flix, el santuari de Sentfores, les masies de l’Albereda i l’Eucària i l’església de Sant Pere de l’Erm.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Julià de Vilatorta (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,94 km2, 600 m alt, 3.101 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a la riba esquerra d’un afluent del Gurri, accidentat a l’est per les Guilleries. Aquesta part muntanyosa, a l’est del terme, és ocupada per boscs de pins i alguns claps d’alzinar, i s’hi troben algunes antigues masies.

L’agricultura de secà, amb conreus de cereals, patates i farratges, es concentra a la part baixa de la població. Té importància també la ramaderia bovina i porcina. L’activitat tradicional ha estat la terrisseria, actualment molt reduïda. Hi ha indústria tèxtil. El terme ha esdevingut lloc d’estiueig des del començament del segle XX. Àrea comercial de Vic.

El poble es troba prop de l’antic casal fortificat de Bellpuig, a l’esquerra de la riera de Sant Julià (que desemboca al Gurri al terme de Vic); conserva moltes cases antigues amb llindes de pedra (Casal Núria); església de Sant Julià, d’origen romànic, ampliada i modificada diverses vegades.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Vilalleons (unit el 1941), el santuari de Puig-l’agulla i l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol – Escola Bellpuig – Club de Tennis

Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)

6 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 11,79 km2, 954 m alt, 242 hab (2017)

0berguedaSituat a la vall de la riera de Cerdanyola, a la confluència d’aquest amb el Bastareny. Més de les dues terceres parts del territori són dominats per bosc, erms, matolls i bardisses.

Minsos conreus de secà i de regadiu, amb horts per a consum propi. La principal activitat econòmica del municipi era l’extracció de carbó de les mines de la zona, les quals varen tancar a principis de la dècada del 1990. Àrea comercial de Berga.

Fins el 1942 fou cap d’un municipi que comprenia tres entitats de població: Sant Climent de la Torre de Foix, Sant Llorenç prop Bagà i Guardiola de Berguedà, i es constituí de nou en municipi independent el 1993, segregant-se de Guardiola de Berguedà.

El poble és l’únic nucli habitat del municipi, és situat just després de l’aiguabarreig de les dues rieres. L’església parroquial de Sant Julià fou, possiblement, un antic monestir que degué tenir una comunitat clerical vers el 984, però que, havent decaigut, fou unida al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques