Arxiu d'etiquetes: rieres

Vinaixa (Garrigues)

12 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 37,59 km2, 479 m alt, 483 hab (2017)

0garriguesSituat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins.

Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra de la riera Brugosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilobí del Penedès (Alt Penedès)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 9,34 km2, 286 m alt, 1.094 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la part nord de la plana del Penedès, en un terreny pla, al sector centre-occidental de la comarca, drenat per la riera de Llitrà (dita també riera de Vilobí).

La principal font de riquesa és l’agricultura de secà, els conreus més estesos són els cereals, la vinya i els ametllers. Avicultura. Explotació de guixeres. Indústria del vi i del paper. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és prop de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-rubí, prop de la caseria de les Guixeres de Vilobí; l’església parroquial conserva el nom de la de Santa Maria de Vallformosa, poble que es troba dins el terme i del qual depengué l’antiga quadra de Vilobí.

El municipi comprèn també el barri de Pujolet i Bellver del Penedès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp)

9 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 17,16 km2, 226 m alt, 521 hab (2017)

0baix_campSituat al centre de la comarca, accidentat per la serra de l’Argentera, al peu del turó d’Escornalbou (649 m alt), drenat pel barranc de Rifà i per la riera de Vilanova i de l’Olivera, que s’ajunten al terme de Mont-roig i desguassen a la mar. Hi ha boscs de pins.

A l’agricultura alternen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses i fruiters). Avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Antigues mines sense explotar. Àrea comercial de Reus.

El poble és a l’esquerra del barranc de l’Hort dels Frares; església parroquial de Sant Joan. Es formà a redós del monestir d’Escornalbou.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de l’Arbocet i de Masmunter. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilallonga del Camp (Tarragonès)

20 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,04 km2, 124 m alt, 2.340 hab (2017)

0tarragonesSituat a les ribes del Francolí i a la dreta del seu afluent, el riu del Glorieta, i travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, a l’extrem nord-oest de la comarca.

Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia de llana i porcina. Indústria derivada de l’agricultura, de plàstics i una fàbrica de bigues de ciment. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a la dreta de la riera de la Selva; església parroquial de Sant Martí, del segle XVII; resta un portal de l’antiga muralla, vora la qual hi ha la casa d’on procedeix el famós cirurgià Pere Virgili.

El municipi comprèn, a més, els antics termes del Mas de l’Obra, les Sorts i Carxol, la masia i antiga quadra de la Montoliva, l’antic poble de Font de l’Astor i l’ermita del Roser.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilada (Berguedà)

10 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 22,34 km2, 757 m alt, 424 hab (2017)

0berguedaSituat en un terreny muntanyós, al nord-est de Berga, a la vall baixa del Margançol, afluent del Llobregat, drenat, a més, per la riera de Vilada o de Camprubí, afluent del Margançol per la dreta. Una bona part del territori és coberta de bosc de pins i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i de llana; aviram. Explotació forestal. Indústria tèxtil cotonera i tallers de fabricació de claus. Àrea comercial de Berga. Població en descens.

El poble és a la dreta de la riera de Vilada; església parroquial de Sant Joan Baptista.

El municipi comprèn, a més, el lloc de Roset, l’antic poble de Gardilans i l’església romànica de Sant Miquel de les Canals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vidreres (Selva)

9 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,05 km2, 93 m alt, 7.652 hab (2017)

0selvaSituat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals i patates); hi predominen les explotacions agràries d’extensió petita o mitjana. Ramaderia ovina, porcina i, sobretot, bovina. Indústria alimentària (important la lletera), de la construcció i d’elaboració del suro. La proximitat de la Costa Brava ha afavorit el desenvolupament econòmic. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona.

La vila és a l’esquerra de la riera de Vidreres, afluent de la de Sils; l’església parroquial de Santa Maria (l’edifici actual és del segle XVIII) havia estat possessió del monestir de Breda. Fora vila hi ha les restes de l’antic castell de Vidreres o de Sant Iscle de Vidreres, centre de la batllia de Vidreres del vescomtat de Cabrera.

El terme comprèn també el poble de Caulès de Vidreres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vendrell, el (Baix Penedès)

65 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Baix Penedès (Catalunya): 36,80 km2, 49 m alt, 36.568 hab (2017)

0baix_penedesSituat al litoral, accidentat a l’est pel massís de Garraf, drenat per la riera de la Bisbal (o riera del Vendrell), que desguassa a la mar, comprèn l’extrem sud de la comarca.

Hi predominen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers), que aprofiten aigües de deus. La propietat de la terra és repartida i predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia de llana i porcina. Activitats industrials molt diversificades: indústria alimentària, de materials per a la construcció, derivada de la fusta, paperera i tèxtil. Importants nuclis turístics (Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs). És centre d’àrea comercial. Notable augment demogràfic els darrers decennis. Nus de comunicacions entre Barcelona, Lleida, Tarragona i València.

La vila és a la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, es formà a l’entorn de l’església parroquial de Sant Salvador, reconstruïda al segle XVIII amb el magnífic campanar coronat pel popular penell dit l’Àngel; Casa Museu d’Àngel Guimerà; expansió urbanística a partir del segle XVIII iniciat pel primer raval, la França. El 1979 hi foren inhumades les despulles de Pau Casals, dutes de l’exili. Hi té una gran tradició l’activitat castellera (colla dels Nens del Vendrell).

El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Sant Vicenç de Calders, amb un important nus ferroviari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallromanes (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,65 km2, 153 m alt, 2.514 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, drenat per la capçalera de la riera de Vallromanes (afluent, per l’esquerra, de la riera de Mogent), i és drenat també per la riera d’Ardenya, al sud de la comarca, al límit amb el Maresme. El territori és muntanyós, ocupat en una bona part per matollar i bosc de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, fruiters, farratges, llegums i vinya). Ramaderia bovina i ovina. És important la funció de zona de segones residències i estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la vora de la riera de Vallromanes; església parroquial de Sant Vicenç. torre Tavernera, notable masia fortificada. El lloc pertangué al castell de Sant Miquel de Montornès, les ruïnes del qual s’enlairen al límit amb el terme de Montornès del Vallès, municipi del qual formà part fins al 1940.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vall-llobrega (Baix Empordà)

4 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 5,45 km2, 49 m alt, 924 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la vall de la riera de Vall-llobrega, afluent de la d’Aubí, als contraforts més orientals del massís de les Gavarres. El sector nord-occidental és muntanyós i cobert en bona part de boscs de pins i alzines sureres.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Hi ha una certa activitat turística gràcies a la proximitat de la Costa Brava, i especialment de la vila de Palamós. Àrea comercial de Girona.

El poble, dit el barri de l’Església, és a la dreta de la riera de Vall-llobrega; església parroquial de Sant Mateu.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Robau, la Roca de Grià i el raval del Dalt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallirana (Baix Llobregat)

12 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 23,88 km2, 177 m alt, 14.784 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf i accidentat al sector del massís de Garraf de les serres d’Ordal. Comprèn tota la vall de la riera de Vallirana, afluent de capçalera de la riera de Cervelló, que neix al puig Bernat i s’uneix a l’anterior a la Llibra. Una gran part del territori, molt muntanyós, és ocupat per bosc de pi blanc.

Agricultura de secà (cereals i oliveres). Avicultura. Pedreres de calcària. Indústria tèxtil, alimentària (xocolata Ollé) i de fabricació de ciment (Pòrtland), i els sectors metal·lúrgics, de la fusta, químic i de la construcció. La proximitat de la ciutat de Barcelona i el paisatge han afavorit la funció d’estiueig i convertit en un centre de segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble s’allargassa a l’esquerra de la riera de Vallirana, tot seguint la carretera de Barcelona a Tarragona pel massís de l’Ordal, gairebé unit al nucli de Cervelló pels barris de la Llibra i de les Casetes; l’església parroquial de Sant Mateu ha estat tradicionalment sufragània de la de Cervelló.

Dins el terme hi ha la gran masia d’Ardenya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques