(Vallromanes, Vallès Oriental)
Riera, que neix al vessant occidental de la serra de Sant Mateu i desemboca a la riera de Vallromanes, per l’esquerra, prop del Raval.
Ardenya, riera d’ -Vallès Oriental-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: rieres
Ardenya, riera d’ -Alt Empordà-
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Curs d’aigua, que neix al vessant meridional del roc de Frausa, prop del límit amb el Vallespir.
Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa.
Arçamala
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga possessió del monestir de Ripoll.
Hi passa la riera d’Arçamala, que neix al vessant septentrional de la serra de puig Estela, i desemboca al Ter, per l’esquerra, tocant a Sant Joan de les Abadesses.
Aravell
(Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)
Poble (738 m alt) i antic municipi (21,18 km2), agregat el 1970 a l’actual. Situat a la dreta de la riera d’Aravell.
L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve, als afores hi ha, a cosa d’un quilòmetre a l’est, l’ermita de Sant Marc, on té lloc un aplec el 25 de març.
Aravell pertanyia al vescomtat de Castellbó.
Antigues
Antic terme, situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la vall d’Ora.
És drenat per la rasa d’Antigues, que neix al coll d’Arques, sota la serra de Busa i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l’aiguabarreig d’aquest amb l’aigua d’Ora.
Alzina d’Alinyà, l’
Llogaret (1.365 m alt), situat en un coster, a la dreta de la riera d’Alzina, prop del camí d’Alinyà a la vall de la Vansa.
Es comunica amb Organyà per una carretera forestal que passa pel coll de Galliner i per Fígols d’Organyà.
La seva església és agregada a la parròquia d’Alinyà.
Àlguema, riera d’
Afluent dretà del riu Manol.
Neix prop de Sant Martí Sesserres, dins el terme municipal de Cabanelles i, després de passar per Lledó d’Empordà, Creixell, Vilamorell i Santa Llogaia d’Àlguema, desguassa al Manol, poc abans del Pont del Príncep, a 3 km de Figueres.
Entre Cabanelles i Creixell, passa a molt poca distància del Fluvià.
Aiguamog, l’
Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l’antic terme de Tredòs. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall.
Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la ribera d’Aiguamog, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l’indret conegut com a Aigoestortes.
Després del salt d’Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda.
Agell
Llogaret i antiga quadra. Les seves cases, en part d’estiueig, s’agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l’església de Santa Helena (construcció gòtica del segle XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona.
Tots dos són a l’esquerra de la riera d’Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d’Argentona.
Adri
Poble, al vessant oriental de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri (o de Montcal), que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda.
Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri (afluent, per l’esquerra, del Ter), fins prop de Santa Eugènia de Ter.
Dades dels Països Catalans 