Arxiu d'etiquetes: rieres

Vallfogona de Ripollès (Ripollès)

18 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 39,20 km2, 956 m alt, 204 hab (2017)

0ripollesSituat sobre la riera de Vallfogona, al peu de les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al límit amb la Garrotxa. Molt accidentat.

S’hi conreen blat, moresc, patates i farratge. Ramaderia (bestiar boví). Guixeres.

La vila és al vessant dret de la riera de Vallfogona; la població antiga era adossada al castell de Vallfogona, dit la Sala, modernament s’ha desplaçat vers la moderna carretera i el santuari marià de la Salut de Vallfogona, actual parròquia.

El lloc formà part de la baronia de Milany, dita posteriorment també baronia de Vallfogona i el 1600 fou el comtat de Vallfogona.

El municipi comprèn, a més, el castell de Milany, el santuari de Santa Magdalena de Cambrils, l’església de Santa Cecília de Ragort i el veïnat de Puigsec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallcebre (Berguedà)

17 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 27,99 km2, 1.123 m alt, 251 hab (2017)

0berguedaSituat als vessants de les serres de Mata-rodona, d’Ensija i els cingles de Vallcebre, drenat per diversos afluents, per la dreta, del riu de Saldes, principalment per la riera de Vallcebre. Hi ha bosc (especialment la baga de Vallcebre), matollar i brolla.

Agricultura de secà (cereals, farratges i patates). Ramaderia porcina, bovina i ovina. Importants jaciments de lignit, que han transformat l’estructura econòmica i social del terme. Àrea comercial de Berga.

El poble és presidit per l’església parroquial de Santa Maria de Vallcebre (antigament Vallcebre Sobirà).

El municipi inclou, a més, l’església romànica de Sant Julià de Fréixens i els veïnats de les Casulles, el Portet i la Barceloneta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tossa de Mar (Selva)

40 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 38,58 km2, 5 m alt, 5.542 hab (2017)

0selvaSituat a la Costa Brava, en un terreny muntanyós, a les ribes de la riera de Tossa, que neix al coll de la Talaia i desguassa directament a la mar, al límit amb el Baix Empordà. La costa és abrupta, amb la badia de Tossa i el cap de Tossa (on hi ha un far) entre cales i platges. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos, sobretot alzines sureres, que havien donat lloc a una important indústria del suro.

La superfície agrícola ocupa una petita part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de pous; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat) i vinya. Hi predominen les petites extensions agràries. Activitats marineres en regressió. Indústria de la construcció. Segon centre turístic de la Costa Brava selvatana. La població cresqué molt durant el segle XVIII amb l’auge del comerç de cabotatge, la qual cosa provocà la construcció d’una vila nova.

La vila s’estén a la dreta de la riera de Tossa, davant la badia de Tossa; l’anomenada Vila Vella, fortificada (segle XII), conserva el seu caràcter medieval en els seus estrets carrerons, monument nacional des del 1931. L’antic castell de Tossa fou enderrocat en bastir-se el far. A l’eixample hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç (1775) i la capella dels Socors. Restes d’una vil·la romana al lloc dels Ametllers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torrent (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,96 km2, 44 m alt, 161 hab (2017)

0baix_emporda(o Torrent d’Empordà)  Situat als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a ponent del massís de Begur. Hi ha boscs d’alzines sureres al sector muntanyós.

L’agricultura és localitza a la plana, a la vall del riu, al sector de llevant del terme; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda. La cria de bestiar i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Palafrugell.

El poble és a la capçalera de la riera de Torrent; església parroquial de Sant Vicenç. Hi ha restes de l’antiga muralla. El lloc (castell de Torrent) fou adquirit el 1377 per Berenguer de Cruïlles.

El municipi comprèn, a més, el poble de Torrentí i la caseria del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)

8 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 13,56 km2, 126 m alt, 5.950 hab (2017)

0baix_llobregat(o Sant Martí de Torrelles)  Situat a la dreta del Llobregat i a les ribes del seu afluent, la riera de Torrelles, als vessants de la Serralada Litoral i accidentat pel massís de Garraf. El terme és força muntanyós, i molt boscat, amb predomini de pins.

L’economia es basa en l’agricultura (de secà) i la ramaderia. S’hi conreen cereals, vinya i arbres fruiters (en especial cirerers). Estiueig. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble es troba a la petita vall a l’esquerra de la riera de Torrelles; església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha el poble de Torrelletes, la caseria de les Cases del Frare i diverses urbanitzacions i masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tona (Osona)

18 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 16,54 km2, 596 m alt, 8.114 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem sud de la plana de Vic.

L’agricultura és totalment de secà i es basa en el conreu de cereals (blat, principalment), patates i farratges; hi predomina la petita explotació agrària. Ramaderia. Important activitat industrial basada en la indústria sidero-metal·lúrgica, la fabricació de mobles, la producció de materials per a la construcció (bòbiles), la tèxtil i l’alimentària (embotits). Centre balneari (aigües minerals clorurades sòdiques, sulfuroses i bromo iodurades lítiques) i d’estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

El poble es troba a la dreta de la riera de Tona, sota el puig del Castell (691 m alt), on s’aixequen les restes del castell de Tona i l’antiga església parroquial de Sant Andreu, romànica; l’actual és l’església de Santa Maria del Barri, del segle XIX (antic santuari de Lurda).

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Mont-rodon, així com diverses masies i torres d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Teià (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,63 km2, 128 m alt, 6.333 h (2017)

0maresme(o Taià)  Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt).

Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d’estiueig, d’ençà que a principi del segle XX es convertí en centre d’atracció turística. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

La vila és a la vora de la riera de Teià; església parroquial de Sant Martí, de finals del segle XVI; es conserven algunes cases pairals.

Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe.

A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s’independitzà municipalment el 1825.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tavèrnoles (Osona)

6 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 18,76 km2, 537 m alt, 317 hab (2017)

0osonaSituat a les Guilleries, a la dreta del Ter i el seu afluent, la riera de Tavèrnoles, a la plana de Vic, accidentat per la serra de Savassona. Una gran part del terme municipal és ocupada per vegetació natural (boscos de pins, alzines i roures).

Agricultura de secà (blat, ordi, panís, patates i farratges). Important ramaderia (bovins, ovins i porcins); avicultura. Pren importància com a lloc d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Vic. Població disseminada.

El poble és centrat per l’interessant església parroquial romànica de Sant Esteve (erigida el 1083 i modificada el 1728 amb una nova façana), amb una cripta i de planta d’una sola nau coberta amb volta.

Al terme hi ha també el poble i antic castell de Savassona (amb l’església romànica de Sant Feliu de Savassona).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Taradell (Osona)

17 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 26,48 km2, 623 m alt, 6.344 hab (2017)

0osonaSituat al sud-est de la plana de Vic, és accidentat, al sector oriental del terme, pels contraforts del nord-oest del Montseny. El terme comprèn part de la vall alta del riu Gurri, al qual aflueix per la dreta la riera de Taradell. La meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural.

L’agricultura és totalment de secà: es conreen cereals (blat i moresc) i patates. Ramaderia ovina, bovina i porcina; aviram. Indústria tèxtil (cotó, llana i fibres artificials). Estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Taradell; l’església parroquial de Sant Genís, barroca-neoclàssica amb campanar romànic, és esmentada ja el 893; restes de l’antic castell de Taradell (esmentat ja el 893) que fou el centre de l’extensa baronia de Taradell.

El terme comprèn també l’antic terme de les Masies de Taradell i el raval de Santa Eugènia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Deportiva

Talamanca (Bages)

4 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 29,43 km2, 552 m alt, 193 hab (2017)

0bagesSituat en una planícia, al sector oriental de la comarca, a l’esquerra del Llobregat, límit occidental del terme. El territori, molt trencat, és drenat per la riera de Talamanca, afluent per la dreta de la de Mura (aquesta forma el límit meridional). Dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (boscos de pins i alzines), i alterna amb importants claps de rocam.

La resta és dedicada a l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Ha esdevingut centre d’estiueig i de segones residències.

El poble és en un planell de la serra del Rossinyol, damunt la riba esquerra de la riera de Talamanca; l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), té una interessant portada romànica i conté el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca; de l’antic castell de Talamanca no resta pràcticament res.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques