Arxiu d'etiquetes: Ribagorça (bio)

Erill, Berenguer d’ -varis-

4 Respostes

Berenguer d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Noble. Entre les seves actuacions militars, destaca la seva participació a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell.

Berenguer d’Erill  (Catalunya, segle XII – 1236)  Eclesiàstic. Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36). Conseller de Jaume I de Catalunya, el va acompanyar en el setge de Borriana.

Berenguer d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Era un dels principals valedors del comte Nunyó Sanç del Rosselló a les bandositats d’aquest contra l’infant Ferran (I) d’Aragó, oncle de Jaume I el Conqueridor. Com a tal fou figura destacada de les concòrdies de 1226-27. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I. Assistí a les corts generals de Montsó (1236). Participà al setge de València (1238). Fou un dels nobles que juraren els convenis de capitulació de la ciutat.

Berenguer d’Erill  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Noble. El 1347 s’embarcà cap a Sardenya expedició que era delmada al fort revés dels Aidu di Turdu, en lluita amb els Oria.

Erill, Arnau d’ -varis-

2 Respostes

Arnau (I) d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Oncle de Berenguera, la qual dividí amb ell el patrimoni familiar. Aquest rebé del comte Ermengol VIII d’Urgell el castell de Calassanç (1186). Després d’ell, la línia successòria no resta clara. El següent senyor d’Erill fou un Guillem (I).

Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurava diverses vegades al seguici i consell dels reis Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic.

Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó després de la caiguda de Carinyena en mans de les forces de Pere I el Cruel.

Entença -varis/es bio-

9 Respostes

Antoni d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Fill de Bernat Guillem. Morí jove i sense successió directa. Posseïa els drets dels Entença a Barbastre. Deixà hereu el seu oncle Manuel, cortesà de Pere III el Cerimoniós.

Berenguera d’Entença  (Ribagorça, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Dama. Era filla d’un Manuel d’Entença, possiblement germà natural de Teresa d’Entença, la muller de l’infant Alfons. Aquesta Teresa d’Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer.

Bernat Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Conseller reial. Fill legítim de Ponç Hug d’Entença i germà de Manuel. Pare de Guillem i d’Antoni d’Entença.

Jussiana d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Filla de Ponç Hug d’Entença. Fou muller de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença per raó del seu matrimoni. Foren pares de Guillem d’Entença.

Pere d’Entença  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l’Ènova.

Pere Mir d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Testimoni reial, junt amb Gombau I d’Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Ja havia estat també testimoni del testament d’Alfons I el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II d’Aragó, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars.

Ramon Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Pot ésser identificat amb Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença.

Sibil·la d’Entença  (Catalunya, segle XIII – Aragó, segle XIII)  Dama. Era filla de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Era germana, doncs, del segon Bernat Guillem d’Entença. Es casà amb el noble aragonès Fortún de Bergua. Fill seu fou Pero Fernández de Bergua.

Cornell, Pere

2 Respostes

(Ribagorça, segle XIII)

Noble. Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya. A la mort del seu cunyat Pero Ahonés (1226), figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei.

Reconciliat amb aquest (1227), lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers (1229), i després, de Borriana (1233) -d’on fou nomenat capità-, de València i d’Almenara.

Intervingué en l’atorgament dels furs als nous pobladors del Regne de València. El 1236 era majordom del regne d’Aragó.

Castre-Pinós i de Tramaced, Felip (V) Galceran de

7 Respostes

(Ribagorça, abans 1400 – 1461)

(dit el Barbut)  Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced, conseller i camarlenc del rei Alfons IV el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i germà de Pere Galceran. Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot.

Figurà entre els garants de les treves de Majano amb Castella (1430). El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II el Sense Fe.

Castre-Pinós i de So, Ivany de

3 Respostes

(Ribagorça, 1430 – després 1493)

Cavaller. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i germà de Guillem Ramon i de Joan. Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt.

Home bel·licós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458. Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera (1464-66), que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics.

El 1466 caigué presoner de Pere IV de Catalunya, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat. Joan II el premià amb rendes confiscades.

Castre -llinatge-

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – )

Família de l’alta noblesa ribagorçana. Fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya i de Blanca d’Antillón.

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill i successor:

Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea (Ribagorça, abans 1275 – 1301)  Fill i successor de Ferran Sanxis de Castre. Desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonça Eiximenis d’Urrea. Alfons II de Catalunya li retornà els béns entre el 1285 i el 1286. De la seva muller Maria Álvarez d’Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro.

Castellnou -varis bio-

3 Respostes

Alfons de Castellnou  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. El 1367 era ambaixador seu prop del nou rei Ferran de Portugal. Conclogué amb ell un tractat d’aliança. Aquest conveni resultaria útil de cara a minar la posició de Pere el Cruel de Castella, envaït llavors pel pretendent Enric de Trastàmara, el qual lluitava amb la col·laboració del monarca català.

Artau de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Figurà diverses vegades al consell i seguici d’aquest comte. Apareix entre els consellers signants de mitja dotzena de documents importants al període 1136-59. Un d’ells és la infeudació a favor del vescomte Reverter de Barcelona i dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

Berenguer de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1349 fou mobilitzat pel capità general Ramon Berenguer, oncle de Pere III de Catalunya, davant els temors d’una entrada bel·licosa des de Castella de l’exiliat infant Ferran (II) d’Aragó, germanastre del rei, que era refugiat a terres castellanes des del fracàs de la Unió esdevingut l’any anterior. Participà després a la guerra contra Castella. Era un dels qui formaren en armes a Aragó el 1363, com a reforç d’urgència després de la caiguda de Carinyena en poder dels castellans.

Bernat de Castellnou  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el conqueridor. Participà amb aquest a la conquesta de València. Per la seva valuosa col·laboració el rei li donà la senyoria d’Alaquàs i també un solar edificable a la capital valenciana, expugnada el 1238.

Dalmau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. És autor d’una dansa (Domma de mi mercè us prenga) de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll. Hom no coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb un dels dos homònims contemporanis de la família vescomtal de Castellnou.

Gilabert de Castellnou  (Rosselló, segle XIII)  Noble. De molt jove, el 1285, secundà l’infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, a la croada invasora procedent de França, oposant-se així a l’actitud del seu sobirà natural, Jaume II de Mallorca.

Gombau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels nobles convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331).

Guillem de Castellnou  (Rosselló, segle XII)  Noble. Apareix al seguici i consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona des del 1157, per bé que en no gaires ocasions.

Guillem de Castellnou  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II de Catalunya, que l’envià com a procurador reial a la Vall d’Aran (1313), per reprendre’n la possessió després del tractat que havia clos un llarg període d’ocupació francesa. Fou molt ben rebut pels aranesos.

Jaspert de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1136 apareix, titulant-se vescomte de Castellnou, com a conseller ocasional del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Sembla el membre més antic entre els ben documentats a la branca principal d’aquest llinatge.

Bardaixí, Antoni de -conseller, s. XIV/1434-

1 Resposta

(Ribagorça, segle XIV – Catalunya, després 1434)

Algutzir i conseller reial. Iniciador de la línia dels senyors d’Albesa (Noguera).

Defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d’Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d’Urgell.

La seva successió passà als Torquemada.

Espés, Guerau d’

5 Respostes

(Catalunya, vers 1400 – vers 1470)

Cavaller. Partidari, com els seus fills (Gaspar, Ramon i Lluís), de Joan II el Sense Fe en la guerra civil catalana (1462-72). Participà en la defensa de la Força de Girona (1462). El 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa. Fou declarat enemic de la terra per la Generalitat.

Arribà a ésser majordom major de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20.000 sous en morir el 1868.

També fou el pare de Joana d’Espés  (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV)  Fou una de les dames de més confiança de la reina Joana Enríquez.