Arxiu d'etiquetes: Reus (nascuts a)

Bové i Salvador, Salvador

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, juny 1869 – Badalona, Barcelonès, 15 juny 1915)

Historiador i lul·lista. Canonge magistral de la catedral d’Urgell, col·laborà a la “Revista de Catalunya” (1896-97).

És autor d’El canonge Pau Claris (1894), Institucions de Catalunya (1895), Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude (1896) i, com a especialista en l’estudi del lul·lisme, publicà, entre d’altres obres, Les doctrines lul·lianes (1904), El sistema científico luliano (1908) i Vida Coetània (1915).

Fundà la “Revista Lulliana” (1901-05).

Bové i Montseny, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 octubre 1829 – Barcelona, 16 maig 1901)

Polític. D’ideologia republicana, participà, a Madrid, en la revolució del 1854. Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional.

El 1869 fou membre de la Junta revolucionària de Reus i, posteriorment, president del Comitè Republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat.

Bofarull i Miquel, Casimir de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 5 maig 1749 – Maó, Menorca, 1 novembre 1804)

Militar. Serví a Amèrica i participà a la Guerra Gran (1794), durant la qual comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya. Arribà a general i morí en una missió a les Balears.

Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals, protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa Maria (Andalusia) unes classes d’arts i oficis.

És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies.

Bofarull i de Brocà, Andreu de

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 26 març 1810 – 13 octubre 1882)

Escriptor, publicista i historiador. Nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró, i germà d’Antoni. Estudià lleis a la Universitat de Cervera.

Arxiver municipal de Reus (1863), on fundà el periòdic teatral “El Juglar”, el primer d’aquest gènere a Catalunya, el “Diario de avisos y noticias” (1844) i el “Diario de Reus” (1859).

És autor de Anales históricos de Reus (1845), Poblet (1848), Guía de Reus (1856), Don Jaime el Conquistador (1856) i, en col·laboració, l’obra Tarragona monumental.

Fou membre de la Societat Arqueològica Tarraconense.

Berenguer i Mestres, Francesc

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 21 juliol 1866 – Barcelona, 8 febrer 1914)

Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Gaudí, del qual fou amic íntim, en les obres de la Sagrada Família i de la Colònia Güell.

Obres seves són el Celler Güell, al massís de Garraf (1888-90), el mercat de la Llibertat de Gràcia, l’asil-santuari de Sant Josep de la Muntanya (1910-14) i la casa on visqué Gaudí, al parc Güell (1905), entre altres construccions de cases particulars a Barcelona i al Principat.

Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or.

Benaiges i Pujol, Josep Maria

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1855 – Malgrat de Mar, Maresme, 1938)

Compositor. Organista de la catedral de Tarragona i, a partir del 1884, de la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del col·legi de sords-muts.

Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics: La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, d’una balada: En la corte de Abd-el-Rahman; de dos capricis simfònics: Zambra, El amanecer, etc.

Batlle i Huguet, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 gener 1907 – Tarragona, 14 juliol 1990)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art.

Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s’especialitzà en l’estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona.

Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona… (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979).

President de la Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del “Butlletí Arqueològic” que edita.

Bartrina i d’Aixemús, Joaquim Maria

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 26 abril 1850 – Barcelona, 3 abril 1880)

Poeta i prosista. Germà de Francesc. La seva obra, en català i en castellà, es debat entre un romanticisme tardà i el naturalisme, entre l’intimisme i l’anàlisi crítica.

Tot i morir jove, les seves inquietuds el van portar aviat a destacar en la vida cultural de la seva ciutat i també de Barcelona, on col·laborà en les més importants publicacions de l’època. Va ser premiat als Jocs Florals de 1876, i va traduir Catul, Heine i Darwin.

El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus, construït el 1920, porta el seu nom en memòria d’un dels socis més destacats.

Bartrina i d’Aixemús, Francesc

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1846 – Barcelona, 20 gener 1917)

Poeta. Germà de Joaquim Maria. Començà publicant poesies a diverses revistes de Reus i de Barcelona.

Conegut pel seu llibre de poesies Íntimes i quadrets (1886), d’inspiració senzilla i popular. És autor també de Los cants del laletà (1860), La tardor (1861), Sospir de l’arpa (1862) i El ramet de ginesta (1867), entre d’altres.

Cultivà una poesia amarada de religiositat, i va ser diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

Barberà i Suqué, Josep

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 8 setembre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 30 maig 2000)

Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d’escalada (GAM i CADE).

El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72).

Difusor de l’excursionisme i l’escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l’excursionisme i l’escalada a Catalunya.

Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996).

El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom.

En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).