(Barcelona, 27 juliol 1914 – Birmingham, Alabama, EUA, 28 març 1968)
Violinista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d’on més tard fou professor.
Compongué alguns lieder i diverses obres de música de cambra.
Es traslladà als EUA, on assolí gran prestigi amb la Birmingham Symphony Orchestra, amb la qual estrenà les seves obres orquestrals.
(Reus, Baix Camp, 1855 – Malgrat de Mar, Maresme, 1938)
Compositor. Organista de la catedral de Tarragona i, a partir del 1884, de la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del col·legi de sords-muts.
Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics: La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, d’una balada: En la corte de Abd-el-Rahman; de dos capricis simfònics: Zambra, El amanecer, etc.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Gramàtic i eclesiàstic.
Fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué métodos de ortografía o por cuales medios se arregló en lo antiguo el método de escribir en catalán.
Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar, Diccionario catalán-castellano-latino (1803-05).
(Barcelona, 21 novembre 1876 – 1936)
Escriptor. Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix seminari de Tortosa.
Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques (1922). Escriví drames, com Sang tortosina (1915) i El màrtir de l’Eucaristia (1926), la novel·la Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927). Traduí al català les obres de sant Cebrià.
Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la guerra civil.
(Sidamon, Pla d’Urgell, 1913 – Washington DC, EUA 1987)
Monjo benedictí de Montserrat. Doctor en teologia, llicenciat en Sagrada Escriptura i professor de llengua copta, des de l’any 1962, a la Universitat Catòlica de Washington (EUA).
És autor de treballs d’investigació remarcables sobre qüestions d’història. És també un dels traductors del Nou Testament per a l’anomenada Bíblia de Montserrat.
Fou director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1808)
Canonge i professor. Membre de la Conferència Física Experimental de Barcelona (1766) i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència (1766-1808).
És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum.
(Barcelona, 1924 – 16 abril 2014)
Escultor. És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització.
Posteriorment ha realitzat obres d’un caràcter més experimental.
Professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.
(Barcelona, 1837 – 1906)
Tècnic tèxtil. Fou un dels primers que, en generalitzar-se el teler mecànic, l’estudià d’una manera científica, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços.
El 1860 fundà una escola pràctica per a l’ensenyament del teixit mecànic, de gran influència en el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana per les innovacions que introduïa. Establí la primera escola de la Península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic.
Va escriure obres tècniques, entre les quals cal assenyalar Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos (1880), Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos (1882) i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos, o formulario para la combinación de tejidos (1886).
(Barcelona, 24 novembre 1936 – Moià, Moianès, 25 març 2011)
Arqueòleg. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-76) i conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona des del 1960.
Ha pres part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’en Ferran, a Argençola, i la de la vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, on ha impulsat diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs.
Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1978).
Autor de Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés (1961) i Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic (1963).
(Barcelona, 4 febrer 1919 – 31 gener 2009)
Llatinista i romanista. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Rafael. Professor emèrit (1987) de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi del llatí medieval.
Dirigí el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae i ha publicat Particulariedades sintàcticas del latín medieval (cartularios españoles de los siglos VIII al XII) (1953); Mots fantasmes en el llatí medieval de Catalunya (1961); Nota sobre la influència dels glossaris en el llatí medieval català (segles X-XI) (1973); La llengua catalana mil anys enrera (1995); Diàleg sobre la meravellosa història dels mots (1996); “Els camins del mar” i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998).
Membre de la Acadèmia de Bones Lletres des del 1977; de l’IEC, n’ha estat vice-president (1983-86) i director de les oficines lexicogràfiques (1990-92); membre també del Consell Assessor del TERMCAT.
Ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi (1991).
