Arxiu d'etiquetes: professors/es

Barret i Moner, Josep Albert

1 Resposta

(Barcelona, 1865 – 8 gener 1918)

Enginyer industrial. Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer.

Exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis, a l’Escola Elemental del Treball i a la Universitat Industrial de la Mancomunitat de Catalunya, on ensenyà pràctiques de taller i de maquinistes i conductors de màquines de vapor.

Presidí l’Associació d’Industrials Mecànics i Metal·lúrgics i la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics, col·laborà amb l’Associació d’Enginyers i formà part del Consell Superior del Foment del Treball Nacional.

Morí assassinat quan era director de l’Escola Elemental del Treball.

Barraquer i Roviralta, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 4 juny 1855 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 12 octubre 1928)

Metge neuròleg. De família de metges, va cursar la carrera de medicina a Barcelona.

Fou un dels fundadors de la moderna escola de neurologia de l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.

Va descriure, per primera vegada, la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva (malaltia de Barraquer-Simons), el reflex de prensió plantar, etc.

Per les seves recerques en el camp de la neurologia és considerat un dels capdavanters en l’avenç d’aquesta branca mèdica al nostre país.

Barraquer i Bordas, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 abril 1923 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 2010)

Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona.

Director de neurologia de l’hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra.

És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l’espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres.

Barraquer i Barraquer, Ignasi

5 Respostes

(Barcelona, 25 març 1884 – 13 maig 1965)

Oftalmòleg. Fill de Josep Antoni Barraquer i Roviralta i personalitat indiscutible en la seva especialitat.

Professor d’oftalmologia a la Facultat de Medicina i a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, centres en els quals va continuar l’obra del seu pare.

Autor de nombrosos treballs i innovador de diverses tècniques, el seu procediment d’operar les cataractes (facoèrisi), amb l’ús de ventoses en comptes de pinces, ha estat conegut i acceptat mundialment.

Va construir la Clínica Barraquer (1939-40) i va fundar (1947) l’Institut Barraquer, dedicat a l’estudi, l’ensenyament i la investigació oftalmològica.

Barral i Altet, Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 gener 1947 – )

Historiador de l’art. Professor de la Sorbona i de la universitat de Rennes.

Entre les seves obres sobresurten les dedicades als mosaics –Els mosaics de paviment medievals a França (1978), Les mosaiques romaines et médiévales de la région Laietana (1978), Els mosaics de paviments medievals a Catalunya (1979)- i a l’arquitectura i la pintura –La catedral romànica de Vic (1979), L’art preromànic a Catalunya (1981), Tresors artístics catalans (1995)-.

Codirector dels “Quaderns d’estudis medievals”.

Baró i Güell, Josep

Deixa un comentari

(Cervià de Ter, Gironès, 14 juny 1891 – Girona, 8 febrer 1980)

Músic. Professor de cobla i mestre director.

Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l’Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista.

Fundà i dirigí l’orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona.

Compongué diverses sardanes.

Barberà i Humbert, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 27 gener 1874 – 19 febrer 1947)

Compositor, professor i musicòleg. Deixeble de Felip Pedrell al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual fou professor de composició i, més endavant, director (1931-38).

Escriví nombroses col·laboracions de premsa i obres pedagògiques. Harmonitzà cançons populars.

Entre les seves composicions destaquen Simfonia en la menor, el poema simfònic Alfeu i Aretusa, Fulls d’àlbum, i diverses peces per a orquestra o piano sol, a més de composicions corals.

Barberà i Canturri, Josep Maria de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1833 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1900)

Eclesiàstic i literat. Ensenyà al seminari de Tarragona. Traduí textos sagrats al castellà i al català, com les Odes d’Anacreont.

Deixà inèdits diversos poemes com Lo prodigi del sigle (1863) i altres escrits de caràcter religiós, lingüístic i històric. Entre els darrers figura la monografia Los restos de Roger de Lauria, ¿dónde están? (1892).

Barbal i Farré, Maria

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà, 17 setembre 1949 – )

Novel·lista. Professora d’institut.

El 1984 guanyà el premi Joaquim Ruyra, però és dóna a conèixer amb Pedra de tartera (1985, premi Joan Crexells), que reflecteix la seva preocupació pel Pallars que la va veure néixer.

Altres obres: La mort de Teresa (1986), Mel i metxines (1990), Càmfora (1992, premis 1993 de la Crítica i Nacional de Literatura), Escrivia cartes al cel (1996), Ulleres de sol (1997) i el recull de contes Bari (1998).

Magrinyà i Solé, Carles

4 Respostes

(Valls, Alt Camp, 15 novembre 1885 – Barcelona, 1959)

Escriptor. Féu estudis eclesiàstics, inacabats, a Tarragona. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona, on s’hi establí per dedicar-se a l’ensenyament. Col·laborà a “La Crònica de Valls” i a “Pàtria”.

Sobresortí com a llatinista. És autor de traduccions: Tibul fou feta en col·laboració amb Joan Mínguez i per a la Fundació Bernat Metge, amb extensa introducció escrita per Magrinyà.

Poeta postsimbolista, publicà Esteles de llum (1920) i El meu hort ha florit (1927).