Arxiu d'etiquetes: professors/es

Costa i Batllori, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 gener 1933 – )

Veterinari, especialista en nutrició animal.

Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1973) i del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (1977), des d’on promogué la creació de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Professor de zootècnica de l’escola universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i autor de més d’un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal.

Cortès i Minguella, Enric

Deixa un comentari

(Guimerà, Urgell, 1939 – )

Biblista. Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17. Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía (1976).

Fou secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació (1973) i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya.

Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona.

Cortès i Lladó, Antoni

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 13 maig 1887 – Sevilla, Andalusia, 8 febrer 1981)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1911) i professor a la Universitat de Barcelona (1911-16), amplià estudis a París (1917).

Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la universitat de Salamanca (1918) i Sevilla (1919).

Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa.

Corredor i Pomes, Josep Maria

1 Resposta

(Girona, 3 juny 1912 – Perpinyà, 29 setembre 1981)

Escriptor. Doctor en lletres per Montpeller, fou professor al Liceu de Perpinyà, on visqué exiliat des del 1939.

La seva tesi fou Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (1951), editada també en català (1960).

Publicà Conversations avec Pablo Casals (1954, en català el 1967), El món actual i el nostre país (1962), De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976).

Coromina i Subirà, Bartomeu-Tomàs

1 Resposta

(Barcelona, 1808 – Madrid, 1867)

Gravador. Fou professor de l’Academia de Bellas Artes de Madrid.

S’especialitzà en encunys i ocupà el càrrec de director a la Fábrica Nacional del Sello a Madrid.

El seu germà, Francesc Coromina i Subirà (Barcelona, 1797 – Madrid ?, 1868), també gravador, treballà a la Casa de la Moneda de Sevilla, i més tard a la de Madrid.

Corominas, Benet

Deixa un comentari

(Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877)

Polígraf. Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874. Fou vicari provincial dels dominicans de Manila (1875). Emmalaltí i tornà a Àvila.

Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis… Institutionum Canonicorum Libri IV (Manila, 1871) i Las campanas (Manila, 1863), recull d’articles publicats en els periòdics “Católico Filipino” i “El Oriente”, de Manila.

Cornellas, Climent

Deixa un comentari

(Perafita, Osona, 1815 – Catalunya, segle XIX)

Lingüista. Era llicenciat en dret. Ensenyà francès i anglès a Barcelona i a Madrid.

Féu una gramàtica per a l’aprenentatge de cada un d’aquells idiomes, amb catorze i sis edicions, respectivament.

També publicà El antigalicismo, obra escrita per evitar els gal·licismes fàcils a les versions del francès al castellà.

Corma i Centellas, Ernestina

5 Respostes
(Barcelona, 1896 – Buenos Aires, Argentina, 1960) Pianista. Fundà a Buenos Aires (1943) una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica i ha estat continuada pels seus fills Carles i Giocasta Kussrov Corma.

Corbella i Pascual, Artur

Deixa un comentari

(Tarragona, 1854 – Badalona, Barcelonès, 1923)

Jurista. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1874) i doctorat a Madrid.

Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la universitat de Barcelona i notari a Reus.

Estudià temes de dret civil català, i col·laborà a la revista dels “Estudis Universitaris Catalans”. Dirigí i fundà la “Revista del Notariado”.

Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos (1892), El Código civil español comentado y concordado (1890) i Derecho catalán (1906), la seva obra més consultada.

Combalia i Dexeus, Victòria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1952 – )

Historiadora i crítica d’art. Col·laboradora del diari “El País” (des del 1982) i professora universitària.

Ha publicat obres sobre Picasso (1981), Ràfols-Casamada (1988), Joan Miró (1990), Antoni Tàpies (1984, 1990) i Joan Brossa (1997, 1998).

Altres llibres: La poética de lo neutro (1975), Arte español: nombres para la década de los 80 (1992).