Arxiu d'etiquetes: professors/es

Jaume, Josep

1 Resposta

(Rosselló, 1731 – 1809)

Escriptor i jurista. Fou advocat del Consell Sobirà del Rosselló i professor de dret a la Universitat de Perpinyà.

És autor de diverses obres de caràcter jurídic, la majoria inèdites. També deixà manuscrites antologies de poesies populars religioses, especialment nadales, molt interessants del punt de vista folklòric, amb diverses composicions originals.

Una part d’aquests valuosos treballs ha estat impresa modernament, encara que de forma esparsa. Escriví en francès unes memòries notables, que foren publicades el 1894.

Janini i Cuesta, Josep

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)

Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.

Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.

Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).

Jaén i Fuentes, Ramon

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 30 abril 1883 – Califòrnia, EUA, 26 març 1919)

Escriptor. Es doctorà en dret i en lletres. Des del 1915 ensenyà llengua i literatura castellanes a l’acadèmia militar de West Point, de la qual passà a la universitat de Califòrnia.

És autor de traduccions, contes, les novel·les L’Almanguenà i La oración del huerto (1908) i d’altres escrits menors.

Iturbi i Bàguena, Josep

3 Respostes

(València, 28 novembre 1895 – Los Angeles, EUA, 28 juny 1980)

Pianista i director d’orquestra. Germà d’Empar. Estudià amb Joaquim Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913.

Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d’aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista.

Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l’Orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals.

Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs.

Huguet i Breva, Gaietà

2 Respostes

(Castelló de la Plana, 24 juliol 1848 – 26 novembre 1926)

Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n’anà a Sud-Amèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York).

Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Francesc Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor.

Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l’opuscle Orientacions valencianes (1905).

Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.

Huerta y Caturla, Trinidad

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 8 juny 1804 – París, França, 1875)

Guitarrista i tenor. Actuà de primer com a cantant i després com a guitarrista a Amèrica del Nord i a Europa.

S’establí a París, on es dedicà a l’ensenyament.

Hernández i Móra, Joan

2 Respostes

(Maó, Menorca, 27 octubre 1902 – Madrid, 15 octubre 1984)

Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Francesc. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d’expansió de la llengua catalana.

Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura de Mateu Orfila.

Hernández i Couquet, Vicent Lluís

Deixa un comentari

(València, 1837 – Sevilla, Andalusia, 9 setembre 1868)

Escultor. Després d’estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles de València fou professor de la de Santa Isabel de Sevilla (1854) i formà part de la comissió de monuments històrics i artístics d’aquesta província.

Dirigí la restauració de la façana plateresca de l’ajuntament de Sevilla (1858) i esculpí tres estàtues al·legòriques per a la façana del Teatre Principal de València.

Guiter, Enric

3 Respostes

(Ceret, Vallespir, 14 juny 1909 – 15 abril 1994)

Escriptor, lingüista i científic. Es doctorà en física a Montpeller (1939), i en lletres (1943) amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin. Professor a Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà, dirigí l’Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966).

Ha publicat, a més de nombrosos articles, Preverbes et dictions catalans (1969), els llibres de poesia Cançó de juny (1951) i De porpra i d’or (1957), la peça teatral Teló de boca (1952) i les narracions Contes a Pipiu (1960).

Guitard, Gerard

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1925 – 23 març 2009)

Geòleg. És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993.

Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l’han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.