Arxiu d'etiquetes: professors/es

Goula i Soley, Joan

6 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 30 març 1843 – Buenos Aires, Argentina, 16 juliol 1917)

Compositor i director d’orquestra. Va dirigir l’orquestra de l’Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d’orquestra a Europa i Amèrica.

Com a professor de cant, va formar al tenor Francesc Viñas i altres cantants famosos.

A partir del 1895 va viure a l’Argentina, on fundà i dirigí un conservatori.

Compongué l’opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals.

González i Llubera, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1893 – Cambridge, Anglaterra, 21 març 1962)

Hebraista. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i féu cursos complementaris a Madrid, París i Londres.

Establert a Anglaterra, esdevingué hispanista de prestigi. Des del 1920 treballà a la universitat de Belfast (Irlanda del Nord), d’on fou nomenat professor el 1920.

Aleshores ja havia publicat treballs d’importància, com Viajes de Benjamín de Tudela, versió espanyola (Madrid, 1918), La literatura hebraica en Cataluña (1920) i La prefilología en la España medieval.

Absorbit per l’ensenyament, féu un gran mestratge en el camp dels estudis hispànics, amb tendència a desenvolupar-hi la part catalana. Això ha fet possible l’aparició d’un bon conjunt de catalanòfils britànics, com Pierce i Tate. Publicà d’altres escrits remarcables, com la versió del Llibre d’ensenyaments delectables, d’Ibn Sabara (1931).

Fou el primer president de l’Associació d’Hispanistes de la Gran Bretanya i Irlanda. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Hispanic Society of America i de l’Anglo-Catalan Society.

Poc després d’haver fixat la seva residència a Cambridge, i quan es disposava a intensificar els seus treballs d’investigació, massa sacrificats fins aleshores per les activitats docents, fou atropellat per un automòbil i morí poc després, de les ferides rebudes.

González García Meneses, Antonio

Deixa un comentari

(Cadis, Andalusia, segle XIX – ? , segle XIX)

Dirigent internacionalista. A Barcelona fou professor de matemàtiques i ciències aplicades a l’Ateneu Català de la Classe Obrera.

Participà en el primer grup bakunista de 1869-73. Redactor de “La Federación”, prengué part activa en el Primer Congrés Obrer Espanyol del juny de 1870.

Posteriorment, participà en les insurreccions del juliol de 1873.

Gómez i Pin, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1944 – )

Filòsof. Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal (1974), Ordre et substance: l’enjeu de la Quete aristotélicienne (1976), Límites de la conciencia y del matema (1983), Filosofía, el saber del esclavo (XVII Premi Anagrama de Ensayo, 1989), La Dignidad, lamento de la razón repudiada (1995) i Descartes, la exigencia filosófica (1996).

El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els primers autors que estudià a fons.

Als darrers temps, els seus treballs s’han orientat envers la filosofia de la matemàtica.

Godes i Terrats, Pasqual

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1898 – 19 agost 1944)

Compositor i director d’orquestra.

Fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, director d’orquestra de diversos teatres de Barcelona.

Autor de comèdies musicals, com L’Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d’altres.

Gisbert i Vicente, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 agost 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 febrer 2011)

Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann.

Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica.

La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric.

Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marià Burguès” (1982).

Girona, Antoni

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – 1330)

Prelat. Era professor de teologia i filosofia.

Fou bisbe de Galtelli (Sardenya) i més tard auxiliar de Girona. Pertanyia a l’orde carmelità.

Escriví en llatí tres obres de filosofia i religió: In magistrum sententiarum commentaria, Conciones dominicales et sanctorales i In philosophiam Aristotelis commentaria.

Giralt i Casadesús, Ricard

4 Respostes

(Barcelona, 15 desembre 1884 – 28 abril 1970)

Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d’unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou.

Participà en els Congressos d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català.

D’ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdues a Girona).

Féu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic (1932-49).

Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.

Giral i Quintana, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1941 – )

Economista i publicista. Coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre (1967) i de L’economia de la regió de Tarragona.

Ha escrit també La població catalana, apèndix de la versió catalana de La població (1964), d’Alfred Sauvy, i és coautor de l’obra col·lectiva Economia crítica. Una perspectiva catalana (1972).

Fou professor de l’Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Giner de los Ríos, Hermenegildo

4 Respostes

(Cadis, Andalusia, 14 octubre 1847 – Granada, Andalusia, 20 agost 1923)

Polític, professor i escriptor. Germà de Francisco, amb el qual col·laborà en la Institución Libre de Enseñanza.

Catedràtic als instituts de Burgos, Alacant i Barcelona. Desposseït de la seva càtedra (1875), fou rehabilitat (1881).

Adscrit al partit republicà, després de Solidaritat Catalana, passà al partit radical. Diputat a corts per Barcelona (1908, 1910 i 1914).

Com a conseller municipal de cultura de Barcelona, impulsà la infraestructura escolar (construcció d’escoles i renovació del material didàctic), les colònies, biblioteques i caixes d’estalvi escolars i per les campanyes entorn del laïcisme.

Escriví sobre pedagogia (Resumen de psicología, 1904; Preceptos pedagógicos para el profesorado de las escuelas libres, neutrales o laicas, 1913) i art (Filosofía y arte i Teoría del arte e historia de las bellas artes en la antigüedad).