Arxiu d'etiquetes: professors/es

Gimeno i Regnier, Eugeni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l’Exposició de València de 1867.

En 1878 s’instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d’estudis per Espanya.

Fou nomenat conservador de l’església d’Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l’Escola Nacional d’Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).

Giménez i Lloberas, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)

Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).

Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.

Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.

Giménez i Atenelle, Albert

4 Respostes

(Barcelona, 1937 – )

Pianista. Deixeble de Frank Marshall i Marcel Ciampi al Conservatori de Música de París, als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm. 1 de Beethoven.

Ha guanyat diversos premis en concursos internacionals.

Desenvolupa la seva carrera musical en el vessant artístic i en el pedagògic (a l’Escola de Música de Barcelona, que creà amb els germans Claret i Serra).

Genís i Aguilar, Martí

1 Resposta

(Vic, Osona, 21 juny 1847 – 10 desembre 1932)

Escriptor. Estudià farmàcia a Barcelona, on es doctorà el 1874, exercí a Vic, on fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut.

Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’Esbart de Vic (1867). Concorregué assíduament als jocs florals, i en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921.

La seva poesia, inspirada en un romanticisme tradicional, exalta els valors tradicionals de l’amor, la família i la religió: Guspires d’una llar (1919), Estampes de l’Esbart (1933) i l’antologia La garba muntanyesa (1879).

Publicà les novel·les Julita (1874), la seva obra més important, Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L’espalmada (1890) i La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les tingueren una gran popularitat a la fi del segle XIX.

També publicà els reculls de narracions Narracions casolanes (1907) i Records i contes (1921).

Gener, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 1711 – Roma, Itàlia, 1781)

Filòsof i teòleg. Jesuïta (1726). Professor a Gandia i a Girona.

Se n’anà a Itàlia abans de l’expulsió de l’orde. Mantingué correspondència amb Gregori Maians i amb Daniel Finestres.

Va escriure les obres Theologia dogmatico-scholastica (1767-77, en sis volums) i Scholastica vindicata (1766).

Gelpí i Blanco, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – 1971)

Enginyer. Fill de Joan Gelpí i Jofre.

Publicà Pluviometría y aforos (1933) i Lecciones de termicodinámica (1953) i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Gelabert i Buxó, Alfons

Deixa un comentari

(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)

Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.

Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).

Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.

Gelabert i Alart, Concordi

2 Respostes

(Barcelona, 1 setembre 1882 – 7 abril 1944)

Crític musical. Germà d’Antoni. Professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y carne (1902) i de l’opereta El desterrado.

Fou director artístic de la companyia Gramophon.

Gay i Planella, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 18 març 1868 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1926)

Músic i compositor. Estudià amb Carles G. Vidiella, Francesc Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02).

El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s’instal·là el 1924 a Buenos Aires.

Escriví l’opereta Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900).

És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa.

Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.

Gay i Beyà, Narcís

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)

Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.

Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.

Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).