Arxiu d'etiquetes: pobles

Crespià (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 11,38 km2, 138 m alt, 267 hab (2016)

0pla_estany

Situat a l’esquerra del Fluvià, al límit amb la Garrotxa i l’Alt Empordà. Hi ha pinedes, alzinars i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà i de regadiu (cereals, userda, patates, oliveres i vinya), afavorit darrerament per la construcció de l’embassament de Serinyà, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a poca distància, i a l’esquerra, del Fluvià; l’església parroquial de Santa Eulàlia, refeta i engrandida al segle XVI, conserva la porta romànica i un retaule gòtic en marbre. El 24 de febrer hi té lloc la tradicional Fira de la Mel (documentada des del 1895).

El municipi comprèn, a més, el poble de Pedrinyà, l’antic poble de Portell, el veïnat de Pompià i l’ermita de Sant Miquel de la Roca.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Creixell (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 10,46 km2, 48 m alt, 3.467 hab (2016)

0tarragones

(o Creixell de Mar)  Estès des de la costa (platja de Creixell) fins al primers contraforts de la Serralada Litoral, al nord de Torredembarra.

La vida econòmica del municipi és dominada actualment pel turisme, que s’ha imposat al sector agrícola i ha omplert el terme d’urbanitzacions i càmpings. Àrea comercial de Tarragona. La població, després d’una devallada progressiva iniciada a la fi del segle XIX, ha experimentat un notable ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la costa, en un turó dominat per l’antic castell de Creixell; l’església parroquial de Sant Jaume conserva pintures murals del segle XVII, amb un campanar coronat per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

A la costa hi ha l’antic barri pescador de les Botigues del Mar.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 27,71 km2, 96 m alt, 2.364 hab (2019)

0pla_estany

Estès per la vall del Terri, des del sud-est del pla de Banyoles fins a la confluència del riu amb el Revardit. Hi ha abundància de pasturatges i algunes hectàrees de bosc (pins i alzines).

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura, l’agricultura de secà (cereals, blat de moro, farratges i alls) i de regadiu (hortalisses i llegums) i algunes petites indústries. Àrea comercial de Banyoles.

El poble, a la dreta del Terri, és d’origen romà; destaquen l’antic castell de Cornellà, l’església romànica de Sant Antoni, antiga capella del castell i l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, refeta al segle XVIII.

El terme comprèn, a més, els pobles de Borgonyà del Terri, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos, la caseria de Palol de la Farga i els veïnats d’Ermedàs i Pont-xetmar, on hi han diverses esglésies d’interès; el 1976 li fou agregat l’antic municipi de Sant Andreu del Terri, juntament amb els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogaret de Prades del Terri.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Corbins (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 21,01 km2, 211 m alt, 1.401 hab (2016)

0segria

Estès per la plana al·luvial que formen, en la seva confluència, la Noguera Ribagorçana i el Segre, al nord-est de Lleida.

La vida econòmica del municipi és bàsicament ramadera i agrícola, amb predomini dels conreus de regadiu (horta i arbres fruiters), alimentats amb aigües del canal de Pinyana i del barranc de Picabaix. Àrea comercial de Lleida.

El poble és damunt un turó, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha restes de l’antic castell de Corbins, d’origen islàmic, i del qual hi ha vestigis. Hi destaquen l’església parroquial dedicada a sant Jaume i l’edifici restaurat de l’antiga comanda hospitalera. El 1126 hi tingué lloc la batalla de Corbins i fou el centre templer de la comanda de Corbins.

Dins el terme hi ha el despoblat de les Cases de Corbins i han estat trobades restes romanes al tossal dels Moros.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Sol Ixent

Copons (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 18,66 km2, 432 m alt, 300 hab (2016)

0anoiaSituat al vessant occidental de les serres de Rubió i els Vinyals, a la vall alta de l’Anoia i al nord-oest d’Igualada. El garrigar i els ermots ocupen més de la meitat del terreny. La zona forestal comprèn pinedes i rouredes.

Agricultura de secà: cereals, vinya i oliveres, Bestiar porcí i oví. Avicultura. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és damunt l’aiguabarreig de l’Anoia i de la riera Gran, al costat de l’antic castell de Copons; té un nucli antic ben conservat, amb la plaça porxada i diversos edificis nobles del segle XVIII, bastits de pedra i argamassa, amb grans dovelles, caires i brancals de pedra picada; també del segle XVIII és la seva església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn, a més, les caseries de Viladases i de Sant Pere de Copons, així com un conjunt de 18 molins que es troben disseminats a les riberes del riu Anoia, alguns d’ells encara en molt bon estat.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Conesa (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 29,02 km2, 705 m alt, 116 h (2016)

0concaSituat al nord de la comarca, al límit amb la baixa Segarra, envoltat per les serres de Cantallops i la del Cogulló i el pla de Maria. Gairebé la meitat del terreny, molt muntanyós, és ocupat per pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, sobretot patates i llegums. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

El poble, que concentra tota la població del municipi, conserva dos portals de l’antiga muralla, hi destaquen el nucli antic, de caràcter medieval, l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic (segles XIII-XIV) i, al lloc dit el Castell, la casa delmera de Santes Creus.

Dins el terme hi ha també els antics castells o termes de Sabella (on es troba l’església romànica de Sant Pere), de Saladern i de Torlanda, despoblats.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Conca de Dalt (Pallars Jussà)

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 166,48 km2, 507 m alt, 439 hab (2016)

0pallars_jussa(o el Pont de Claverol o Pallars Jussà)  Accidentat per les serra del Boumort, a la part occidental, i pels vessants septentrionals de la serra de Sant Corneli, hi ha el pantà de Sant Antoni, la Noguera Pallaresa limita el terme.

Conreus de cereals (ordi i blat), farratges, oliveres i vinya. Ramaderia porcina i ovina. Aviram. Central hidroelèctrica de Sossís. Àrea comercial de Tremp. A partir de la segona meitat del segle XX ha tingut un espectacular descens demogràfic.

El municipi es formà l’any 1969 per la unió dels antics termes i pobles del Pont de Claverol (cap del municipi), Claverol, Aramunt (amb restes del poble medieval, documentat per primera vegada el 959), Hortoneda de la Conca, Sant Martí de Canals, Pessonada, Toralla, Erinyà, Serradell, Rivert, Sossís, les Eres i Torallola, a més d’algunes caseries de poblament disseminat.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Coma i la Pedra, la (Solsonès)

Municipi del Solsonès (Catalunya): 60,62 km2, 1.004 m alt, 261 hab (2016)

0solsonesSituat a la vall de Lord, al naixement del riu Cardener, afluent del Llobregat, al nord de Solsona. El relleu és accidentat per la serra del Port de Comte i la del Verd. Els boscos ocupen una gran part del territori, amb pinedes de pi negre i pi roig, rouredes, alzinars i prats alpins.

Les principals activitats econòmiques són la ramaderia (el bestiar boví aprofita les pastures naturals) i l’explotació forestal, si bé recentment, amb la instal·lació de l’estació d’esquí de Port de Comte, el turisme també ha adquirit importància. Central elèctrica en la confluència del Cardener amb el Mosoll. Àrea comercial de Solsona.

La capital del municipi és el poble de la Coma, situat vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu. L’església parroquial (Sant Quirze) conserva ferros forjats d’una església més antiga. Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona.

A més del poble de la Pedra, dins el terme es troba el llogaret de Pratformiu.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Colomers (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 4,35 km2, 41 m alt, 188 hab (2016)

0baix_empordaSituat al límit amb el Gironès, al peu de la serra de Valldevià, a l’esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre, al nord-est de Girona.

El territori és ocupat per pinedes, per pollancredes i pels conreus de secà (cereals i vinya) i en menor superfície, de regadiu (blat de moro), gràcies al rec del Molí, que rega tota la riba esquerra del Ter fins a la mar. Ramaderia de bestiar boví. Àrea comercial de Girona.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la vora del riu. És esmentat ja el 840 com a lloc de colonització del monestir d’Amer; destaca l’església parroquial dedicada a pre-romànics. Es conserven restes del clos emmurallat.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Collsuspina (Moianès)

Municipi del Moianès (Catalunya): 15,06 km2, 901 m alt, 349 hab (2016)

0moianesSituat en una collada de relleus tabulars, a l’extrem oriental de l’altiplà de Moià, dominant la plana de Vic, al sud-est de la ciutat de Vic. Al sector nord assoleix les màximes altituds, al turó de Sant Cugat (1.042 m), al peu del qual neix el Congost. El terme és drenat pels torrents de Santa Coloma i Mal, que formen a llur confluència la riera de Marfà, tributària del Llobregat. La zona forestal és formada per boscs de pins i alzines i matollars.

Els conreus principals, tots de secà, són cereals, llegums, patates i farratge. Hom explota pedreres de guix. Àrea comercial de Vic.

El poble es formà al llarg de l’antic camí de Vic a Manresa, vora la masia de l’Espina. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Socors.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Cugat de Gavadons i la caseria de les Casetes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques