Arxiu d'etiquetes: pobles

Colldejou (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 14,48 km2, 431 m alt, 171 hab (2016)

0baix_campSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre, al vessant oriental de la serra de Llaberia i la mola de Colldejou. El relleu és molt accidentat i ocupat en unes tres quartes parts per boscs i pasturatges, i poc apte per al conreu.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (conreus de vinya, avellaners, ametllers i cereals); el regadiu és minso. La ramaderia, tradicionalment important, s’ha reduït darrerament; s’hi ha desenvolupat però l’avicultura. El 1954 es fundà la Cooperativa Agrícola. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba al vessant sud de la mola de Colldejou, des d’on hi ha una magnífica vista de la costa; hi destaca l’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, que depèn del bisbat de Tortosa.

Dins el terme hi ha les restes d’un fort de les guerres carlines i la capella de la Mare de Déu de les Malalties, al mas de Magrinyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Collbató (Baix Llobregat)

18 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,07 km2, 388 m alt, 4.396 hab (2016)

0baix_llobregatSituat a l’extrem nord de la comarca, a l’est d’Igualada, als vessants meridionals del massís de Montserrat i a la dreta del Llobregat. Hi ha pinedes i pasturatges.

La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres i ametllers), si bé darrerament el municipi s’ha convertit també en un centre de segones residències, amb diverses urbanitzacions. A més, hi ha un prestigiós taller de construcció d’orgues. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és al peu de Montserrat; hi destaca l’església parroquial de Sant Corneli, del segle XVIII; molt a prop hi ha les ruïnes del castell de Collbató.

Dins el terme hi ha també el raval de la Font del Còdol, part de la Vinyanova, les famoses coves del Salnitre i d’altres amb restes neolítiques i ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Coll de Nargó (Alt Urgell)

28 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 151,41 km2, 573 m alt, 574 hab (2016)

0alt_urgellSituat a la vall del Segre, entre la serra de Sant Joan i la de Turp. El terreny és accidentat i cobert de boscs d’espècies diverses.

Els conreus han estat tradicionalment de secà (oliveres i cereals), però amb la construcció del pantà d’Oliana el regadiu s’ha expandit. Hi ha també ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble es troba a la dreta del Segre, prop del coll de Nargó, que li ha donat nom; destaca l’església parroquial de Sant Climent, romànica del segle X, molt primitiva, amb campanar pre-romànic, que ha estat declarada monument nacional.

El municipi comprèn també els antics municipis de Gavarra i de Montanissell (agregats el 1969), les caseries d’Aubàs, de les Masies de Nargó i l’antic terme de Remolins.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Colera (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 24,35 km2, 10 m alt, 522 hab (2016)

0alt_emporda(o Sant Miquel de Colera)  Situat a la costa, prop de la punta dels Canons i recolzat en els darrers contraforts de la serra de l’Albera, al nord-est de Figueres.

El principal recurs econòmic del municipi és actualment el turisme, que s’ha imposat a les tradicionals activitats agrícoles (especialment el conreu de la vinya), ramaderes i pesqueres i ha omplert el terme de càmpings, hotels i urbanitzacions, com el nucli turístic de la platja de Garbet. També hi ha un port esportiu en una de les dues grans badies que formen el litoral. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona del port de Colera, a l’esquerra de la riera de Molinars; amb l’església parroquial de Sant Miquel, que havia pertangut al monestir de Colera.

Dins el terme, separat del de Portbou el 1934, hi ha alguns sepulcres megalítics i comprèn també el poble de Molinars.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cogul, el (Garrigues)

6 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 17,51 km2, 279 m alt, 174 hab (2016)

0garriguesSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Segrià, a la vall del riu de Set, afluent del Segre, al sud-est de Lleida.

La vida econòmica local es basa sobretot en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats que han donat lloc a una cooperativa oleícola. També hi ha conreus de cereals i vinya. Ramaderia porcina. Àrea comercial de Lleida.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a l’esquerra del riu de Set, dominat per les ruïnes de l’antic castell del Cogul; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, de façana barroca, i algunes cases dels segles XVI i XVII. En una balma propera al poble, l’any 1907 es van descobrir les pintures rupestres del Cogul.

Dins el terme hi ha també el despoblat i antic terme de la Cova.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Clariana de Cardener (Solsonès)

16 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 40,78 km2, 500 m alt, 141 hab (2016)

0solsonesSituat a la conca del Cardener, regat, a més, pel seu afluent, el Negre, al límit amb el Bages. El relleu és suaument ondulat per petits turons, amb pinedes i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és limita a les activitats agrícoles de secà (cereals i patates) i ramaderes (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Solsona. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir.

El poble és format per unes poques cases al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, al peu d’un turó on hi ha les ruïnes de l’antiga església de Sant Miquel (esmentada al segle XII); l’ajuntament es reuneix a can Nadal. L’antic castell de Clariana, enrunat, és esmentat ja el 1012.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Joval, les antigues quadres d’Hortoneda, Borrelles i Buida-sacs i, a l’indret on es troba l’ermita romànica de Sant Ponç, l’embassament de Sant Ponç, inaugurat el 1954.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cistella (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 25,55 km2, 130 m alt, 293 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’anomenada Garrotxa empordanesa, a l’oest de Figueres. El relleu és accidentat a l’oest pels contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, amb pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és agrícola, totalment de secà: cereals (blat, userda, blat de moro), vinya i oliveres; i ramadera (bestiar boví, oví i porcí). Hi ha una mica d’explotació forestal. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cistella, afluent per la dreta del riu Manol; l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic (segle XII) i refeta al segle XVIII, exhibeix una notable façana i una finestra esculpida.

Dins el terme hi ha el poble de Vilarig, amb un castell-palau del segle XIV, reformat posteriorment, i el santuari de la Mare de Déu de Vida (segles XV-XVII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol

Cervià de Ter (Gironès)

17 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 9,90 km2, 45 m alt, 916 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a l’esquerra del Ter. A la zona muntanyosa, al nord, hi ha pinedes i pollancredes, amb explotació d’arbres de ribera per a la producció de fusta.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, llegums i farratges, en rotació) i la ramaderia, sobretot porcina, que ha donat lloc a una fàbrica d’embotits. L’avicultura i altres activitats industrials (explotació d’argiles i química) complementen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Girona.

El poble és al centre de la plana al·luvial, a uns 700 m del Ter; prop seu, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Cervià; l’església parroquial, dedicada a sant Genís, va ser reedificada al segle XVIII.

Dins el terme hi ha l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria de Cervià i el poble de Raset (amb l’església de Sant Cristòfol).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cervià de les Garrigues (Garrigues)

17 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 34,20 km2, 444 m alt, 686 hab (2016)

0garrigues(ant: Cervià de Madona)  Situat a la vall del riu de Set, afluent del Segre, al sud de les Borges Blanques. El terreny és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra la Llena, amb boscs de pins.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, amb fort predomini de l’olivera, que ha donat lloc a una cooperativa oleícola i a algunes indústries subsidiàries, seguida dels cereals, els ametllers i la vinya. Ramaderia (porcina i ovina) i avicultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu Set; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic terme de les Besses, l’antiga quadra dels Faigs i el despoblat de Vallseca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Cervelló (Baix Llobregat)

24 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 24,10 km2, 122 m alt, 8.861 hab (2016)

0baix_llobregatEstès des de la riba dreta del Llobregat fins a la serra de l’Ordal. Hi abunden els boscos de pins.

La vida econòmica local es basa en la indústria (força diversificada -vidre, metal·lúrgica, tèxtil, del paper i alimentària- i causa del constant ascens demogràfic del municipi), complementada per l’agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters). El municipi és també un centre d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cervelló; destaca la nova església parroquial de Sant Esteve, neogòtica; al sud hi ha les ruïnes del castell de Cervelló (que fou el centre de la baronia de Cervelló), amb l’antiga església parroquial de Santa Maria de Cervelló, romànica.

Dins el terme hi ha l’antiga quadra i monestir de Sant Ponç de Corbera (romànic), l’antiga masia i pont del Lledoner i el poble de la Palma de Cervelló (que se segregà el 1998), així com nombroses urbanitzacions d’estiueig o de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques