Arxiu d'etiquetes: pobles

Espolla (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,55 km2, 124 m alt, 421 hab (2016)

0alt_emporda

Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana empordanesa, comprèn una part de la vall alta de l’Orlina i la capçalera del Merdanç. La zona muntanyosa és boscada (suredes, fagedes i rouredes).

La base de l’economia és el conreu de la vinya, que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola. També hi ha ramaderia (bovina i porcina) i explotació de fonts d’aigües ferruginoses i meners de ferro. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al sector de la plana; se’n destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’origen romànic, completament reformada el 1786.

Al terme hi abunden els monuments megalítics i, al poble dels Vilars, hi ha una necròpoli hallstàtica, i comprèn, també, el poble de les Baussitges, l’antic terme de Desprac, l’antic monestir de Sant Genís Desprac, els masos de Freixe i Freixenet i l’antiga quadra i masia de Corbera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCooperativaTrobada Cantadors

Espluga Calba, l’ (Garrigues)

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 21,53 km2, 434 m alt, 375 hab (2016)

0garrigues

Situat a l’est i al sector més elevat de la comarca, al vessant oest de la serra del Tallat, regat pel Rinet i pels seus afluents, al límit amb l’Urgell i la Conca de Barberà. Relleu accidentat.

La principal activitat és l’agricultura: conreus de secà (cereals, olivera, vinya, ametllers) i arbres fruiters al regadiu. La ramaderia (porcina, ovina) està en augment; avicultura. L’activitat agrícola, dedicada especialment a la producció d’oli i vi, ha donat lloc a una cooperativa vinícola i oleícola. Explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, ha disminuït notablement a partir del 1940.

La vila és a la vora del Rinet; església parroquial dedicada a santa Maria. El 1408 els hospitalers hi establiren la comanda de l’Espluga Calba, que perdurà fins al 1797.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Espinelves (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,43 km2, 752 m alt, 201 hab (2016)

0osona

Situat al sud-est de la comarca, en un terreny muntanyós, a la zona de les Guilleries, a la vall mitjana de la riera d’Espinelves, afluent per la dreta de la riera Major, al sud-est de Vic.

Hi abunda el bosc de diverses espècies, l’explotació del qual és la base tradicional de l’economia (castanyers, alzines). Se’n destaca la producció d’avets per a les festes de Nadal. S’hi cultiva l’Abies masjoanensis; pel desembre hi té lloc la Fira de l’Avet. Conreus de secà: cereals i patates. Àrea comercial de Vic.

El poble, situat dalt d’un turó a l’esquerra de la riera d’Espinelves, és dominat per l’església romànica de Sant Vicenç (segles XI-XII) amb campanar rectangular, de gran valor arquitectònic, i el notable retaule del mestre d’Espinelves.

El terme comprèn, a més, els veïnats de la Creu Roja i de França.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Duesaigües (Baix Camp)

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 13,58 km2, 268 m alt, 242 hab (2016)

0baix_camp

Situat l’oest de la comarca, al límit amb el Priorat i drenat per diversos torrents que formen part de la capçalera del Riudecanyes, com els barrancs de l’Argentera i dels Masos. El relleu és accidentat per la serra de l’Argentera i els contraforts del Puigcerver, que tanca a ponent el Camp de Tarragona; on hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (avellaners, vinya, oliveres, garrofers i ametllers); el regadiu és limita a unes 15 ha. Hi ha ramaderia de llana. Àrea comercial de Reus. La població, que havia iniciat una lenta però constant devallada a partir de la plaga de la fil·loxera, s’ha estabilitzat.

El poble agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a santa Maria, construïda el 1753 sobre una d’anterior del segle XIV.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Dosrius (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Deltebre (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 107,44 km2, 6 m alt, 11.544 hab (2016)

0baix_ebre

Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del delta de l’Ebre, des de la gola de Tramuntana, fins a la península del Fangar. El terme es la zona humida més important de Catalunya, abunda en basses, aiguamolls i ports naturals, i forma part del parc natural del Delta de l’Ebre, espai protegit des del 1983 per la seva riquesa ornitològica.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’arròs (hi ha dues cooperatives arrosseres). La ramaderia bovina, la pesca d’anguiles i de marisc, el turisme i algunes petites indústries completen l’oferta econòmica. Pel maig hi té lloc una fira de maquinària agrícola i ramadera (Deltafira).

Format modernament (1977), comprèn els pobles de la Cava (cap del municipi) i Jesús i Maria. 

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut

Das (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 14,58 km2, 1.219 m alt, 215 hab (2016)

0baixa_cerdanya

(o Adàs)  Estès des de la Tosa d’Alp fins a l’esquerra del Segre, al sud-oest de Puigcerdà. A la zona muntanyosa, al sud, hi ha boscos i pastures.

La vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet). També s’hi han desenvolupat l’estiueig i els esports d’hivern. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana, a l’est de la Valira; església parroquial de Sant Llorenç, amb absis romànic i altar barroc. Prop seu hi ha les ruïnes d’una fortalesa medieval coneguda per la torre de Das.

El terme comprèn els pobles de Mosoll, Sanavastre i Tartera, amb residències de lleure, part de l’estació d’esquí de la Masella, l’antiga masia de la Pardinella i el despoblat de Vencilles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Darnius (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 34,93 km2, 193 m alt, 550 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’anomenada Garrotxa d’Empordà, a la vall que forma el Ricardell, subafluent de la Muga. Terreny accidentat per la serra de l’Albera; hi abunden els boscos de pi i d’alzina surera.

Els conreus són especialment de secà (cereals, vinya i oliveres), amb algunes hectàrees de regadiu (hortalisses i cereals) a la vall de la Muga. La ramaderia (bestiar oví, boví i porcí), l’avicultura i l’apicultura completen l’economia del municipi. Àrea comercial de Figueres. La població, que no havia cessat de disminuir des de la fi del segle XIX, actualment s’ha estabilitzat.

El poble és a la dreta del Ricardell; destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), i cases senyorials dels comtes de Darnius.

Dins el terme hi ha el veïnat d’Arnera, el llogaret i antic castell de Mont-roig (on, el 1794, tingué lloc la batalla de Mont-roig) i el santuari de Sant Esteve del Llop; prop de la masia de can Puig hi ha un notable dolmen.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cunit (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 9,74 km2, 10 m alt, 11.808 hab (2016)

0baix_penedes

Situat a la costa, al límit amb el Garraf, a l’est del municipi de Calafell, té una platja sorrenca d’uns 2,5 km de llargada. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral, amb pinedes de pi blanc.

L’agricultura de secà (vinya -que ha minvat considerablement-, seguit de cereals, garrofers, oliveres i ametllers), base tradicional de l’economia local del municipi, viu una regressió en benefici del turisme i la indústria de la construcció, que han omplert el terme d’urbanitzacions, apartaments, campings i hotels, i han provocat un notable creixement demogràfic. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és prop de la platja; l’església parroquial de Sant Cristòfol conserva elements romànics (segle XIII) a la sagristia.

Dins el terme hi ha el mas i antiga quadra de Vila-seca amb la caseria de Puigdetiula.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 99,84 km2, 110 m alt, 1.292 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès. El sector de tramuntana és drenat pel Rissec i la resta del terme, per nombroses torrenteres. El terme és accidentat pel sector septentrional del massís de les Gavarres, i ocupat en una bona part amb pinedes i alzines sureres.

La seva vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges, vinya i oliveres), una petita part dedicada al regadiu (hortalisses), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura i darrerament s’hi ha desenvolupat molt el turisme.

El terme és va crear el 1974 per la fusió dels tres antics municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (cap del municipi). L’església parroquial és la de Sant Sadurní (segle XVIII).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques