Arxiu d'etiquetes: pobles

Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)

53 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 129,41 km2, 591 m alt, 342 hab (2016)

0pallars_sobira

També conegut amb el nom artificiós de Baix Pallars, creat el 1969 amb l’annexió dels termes de Peramea, Montcortès de Pallars i Baén. Situat en una cubeta, a la vora de la Noguera Pallaresa, al sud de Sort. Té tres unitats geogràfiques diferenciades: la zona de Baén (al marge esquerra del riu), la vall principal de la Noguera Pallaresa i el pla de Corts (enlairat al marge dret del riu).

Cultius de cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i ovina. Pedreres de guix. Fins al finals del segle XX fou molt destacada la producció de sal. El sector serveis té força importància, per la gran quantitat d’atractius turístics.

El poble de Gerri de la Sal s’originà al voltant del monestir benedicti de Gerri.

Al terme també hi ha els poblets de Bresca, Useu, Buseu i Ancs.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Ger (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 33,38 km2, 1.135 m alt, 436 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a la solana, entre el puig Pedrós i el Segre, el qual rega la part sud del terme. El nord és muntanyós, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig i prats alpins, on hi ha el llac de Guils.

Ramaderia bovina (que aprofita els prats de regadiu), porcina, ovina i equina, complementada darrerament per l’agricultura de regadiu (cereals, farratges, patates i arbres fruiters), gràcies a la sèquia de Cerdanya, i petites indústries manufactureres de la fusta i de l’alimentació.

El poble es troba arrecerat sota un turó, a la confluència dels torrents que formen la riera de Ger s’hi destaca l’església parroquial de Santa Coloma, d’origen romànic, però molt modificada; prop seu hi ha els barris de Sant Pere de Ger i del Bovater.

Dins el terme hi ha els pobles de Saga i Gréixer, també amb esglésies romàniques d’interès, i els despoblats de Montmalús, Niula i Altejó.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gelida (Alt Penedès)

21 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 26,69 km2, 196 m alt, 7.238 hab (2016)

0alt_penedes

Situat a la vall baixa de l’Anoia, que forma l’estret de Gelida a la sortida de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al nord-est de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat, a l’est, per la serra de l’Ordal (puig d’Agulles, el Montcau).

Els conreus són bàsicament de secà (vinya, cereals, farratges i oliveres); el petit regadiu (hortalisses, arbres fruiters, farratge, patates i llegums) aprofita l’aigua de l’Anoia i de les abundants fonts del terme. Avicultura. El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la del paper, de gran tradició al municipi, però també l’alimentària, la tèxtil, de la fusta, etc. El municipi es també un tradicional centre d’estiueig i segones residències, fet que, juntament amb el desenvolupament industrial, ha permès el continuat augment demogràfic.

El poble és a la dreta de l’Anoia, dominat per les restes de l’antic castell de Gelida, de grans proporcions, que fou centre de la baronia de Gelida, i l’església parroquial de Sant Pere. S’hi destaquen també diverses cases i xalets modernistes. Un funicular del 1924, modernitzat el 1982, connecta el poble amb la línia de ferrocarril de Barcelona–València.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Puig, les caseries de Sant Salvador de la Calçada, la Valenciana, els Tarongers, la Ferreria i el Carrer dels Molins, així com diverses urbanitzacions.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Ràdio

Gavet de la Conca (Pallars Jussà)

30 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 90,90 km2, 421 m alt, 297 hab (2016)

0pallars_jussa

Estès a l’esquerra del riu de Gavet, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, fins als estreps septentrionals del Montsec de Rúbies i format per un conjunt d’antics pobles de la conca de Tremp. Hi ha boscos de roures i alzines, i també hi abunden els boixos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, farratges i llegums) i la ramaderia ovina i porcina. El canal de Gavet duu aigua del pantà de Talarn a la central de Gavet, a la vora esquerra de la Noguera Pallaresa, vora Sant Serni. Àrea comercial de Tremp.

El poble es troba a l’esquerra del riu de Gavet; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. El 1970 li foren incorporats els antics termes municipals d’Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gavà (Baix Llobregat)

31 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 30,75 km2, 9 m alt, 46.266 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la costa, al sector meridional del delta del Llobregat. El terme és accidentat: al nord-oest, pels darrers contraforts del massís de Garraf, al sud és ocupat per pinedes. Té 4 km de platja, des de l’estay de la Murtra, important reserva ecològica, fins a la platja de Castelldefels.

Els dos grans motors de l’economia local i causes de l’espectacular creixement demogràfic dels darrers anys són la indústria, molt diversificada, i l’estiueig i el turisme, concentrats sobretot en el nucli de Gavamar, antic barri marítim. L’agricultura és dedicada sobretot a les hortalisses (destaquen els anomenats espàrrecs de Gavà).

El poble es troba cap a l’interior, al peu del sector muntanyós, i actualment forma un continu urbà amb Viladecans.

Dins el terme, a la vora oriental del massís de Garraf, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bruguers, situat sota les ruïnes del castell d’Eramprunyà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Televisió

Garriguella (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,01 km2, 56 m alt, 854 hab (2016)

0alt_emporda

Al nord-est de la ciutat de Figueres, al peu de la serra de la Baga d’En Ferran, a l’extrem nord de la plana empordanesa. El relleu és accidentat, al nord pels contraforts meridionals de l’Albera i la serra de Rodes. La zona forestal és ocupada per alzines sureres, pinedes (explotades econòmicament) i matollar.

Però el principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, totalment de secà i dedicada bàsicament a la vinya i que ha donat lloc a un celler cooperatiu que elabora vins i caves; també hi ha conreus de cereals i oliveres. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia iniciat una important davallada a partir de mitjan segle XIX, actualment tendeix a recuperar-se.

El nucli vell del poble, o Garriguella Vella, on hi ha la casa del comú, és a l’oest del poble de Noves, on hi ha la parròquia nova dedicada a santa Eulàlia.

Dins el terme hi ha també el santuari del Camp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Garrigoles (Baix Empordà)

1 Resposta

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,40 km2, 92 m alt, 163 hab (2016)

0baix_emporda

Al límit amb l’Alt Empordà, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre les conques del Ter i el Fluvià, al peu de la serra de Valldavià. La zona forestal és ocupada principalment de pinedes.

La vida econòmica del municipi es basa en les tradicionals activitats agrícoles de secà, com són els cereals, l’alfals i el blat de moro, amb vinyes i oliveres intercalades. La ramaderes (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura, complementen l’economia. Àrea comercial de Girona. La població, en descens des de mitjan segle XIX, actualment sembla estabilitzada.

La capitalitat municipal va ésser traspassada al poble de les Olives, on es conserva la notable masia de can Ros. L’església parroquial és la de Sant Sadurní de Garrigoles. Pertangué al comtat d’Empúries.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Garrigàs (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,89 km2, 101 m alt, 435 hab (2016)

0alt_emporda

Estès per la depressió empordanesa, al sud de Figueres i a l’esquerra del Fluvià, el qual forma en part el límit meridional del terme i al qual aflueixen alguns torrents.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà, i s’hi conrea la trilogia blat-userda-blat de moro, amb conreus intercalats de vinya i d’olivera; hi ha algun petit sector de regadiu. La ramaderia consta de bestiar boví i porcí. També hi ha una central productora d’electricitat i premses d’oli. Àrea comercial de Figueres. La població ha experimentat una lenta però constant davallada des de mitjan segle XIX.

El poble és al sector septentrional del terme; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

El municipi comprèn també els pobles d’Ermedàs, Tonyà, Vilajoan i Arenys d’Empordà, on hi ha l’església romànica de Sant Sadurní.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Garriga, la (Vallès Oriental)

43 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 18,80 km2, 252 m alt, 15.912 hab (2016)

0valles_oriental

Estès per la vall del Congost, al començament de la plana vallesana, al peu dels contraforts dels cingles de Bertí i de la serra del Montseny. Al nord del terme el relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres i vinya); al regadiu, gràcies als regatges derivats del Congost, s’hi cultiva patates, llegums i arbres fruiters; la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i la indústria, bastant diversificada: tèxtil, alimentària, de mobles, etc. A partir de mitjan segle XIX, el municipi va esdevenir també un tradicional centre d’estiueig, gràcies a les seves fonts d’aigües minero-medicinals (aigües de la Garriga, explotades comercialment) i a la construcció del balneari Blancafort, fet que també va provocat el creixement demogràfic encara no aturat. Àrea comercial de Granollers.

Al poble, a l’esquerra del Congost, es destaca el notable conjunt de torres d’estiueig modernistes i noucentistes.

Dins el terme hi ha el gran casal fortificat de Rosanes, l’església romànica de Sant Esteve, coneguda com la Doma, l’antic hospital i capella romànica de Santa Maria del Camí i les caseries de Querol i Gallicant.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Digital

Garidells, els (Alt Camp)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 3,07 km2, 132 m alt, 193 hab (2016)

0alt_camp

Situat a l’esquerra del Francolí, al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès. El relleu és lleugerament accidentat, amb pinedes i pasturatges.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de secà (cereals, ametllers, avellaners i vinya), amb una petita zona de regadiu. Àrea comercial de Tarragona. La població, que va iniciar una davallada lenta però constant a partir de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat.

El poble és en un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell dels Garidells. L’església parroquial (segle XIX) és dedicada a sant Joan.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques