Arxiu d'etiquetes: pobles

Pontons (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 25,94 km2, 584 m alt, 456 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem oest de la comarca, accidentat per les serres d’Ancosa i de Puigfred, amb la depressió de Pontons i regada per la riera de Pontons, al límit amb Anoia i l’Alt Camp. Gran part del terme és cobert de bosc.

Agricultura de secà (cereals, vinya) i una part de regadiu (patates i fruiters). Antigament hi eren explotades unes mines. És lloc d’estiueig; hi ha colònies de vacances. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. El 1910 tenia 510 h.

El poble és a la dreta de la riera. Església parroquial de Santa Magdalena. Castell de Pontons documentat des del 996.

El terme comprèn també la quadra de Maspontons, la parròquia amb capella romànica de Sant Joan de la Muntanya i el veïnat dels Sovals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pontils (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 67,56 km2, 551 m alt, 118 hab (2017)

0concaSituat a la vall alta del Gaià, a l’aiguabarreig d’aquest riu amb les rieres de Biure i de Sant Magí, vora el límit comarcal amb l’Alt Camp i Anoia, accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Queralt, la de Brufaganya i la de la tossa de Montclar. La major part del terme està ocupat pel sector forestal, amb garrigues, pasturatge i boscs.

Agricultura cerealística de secà, a més de vinya, olivera i ametllers. Cria de bestiar porcí i avicultura. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

El poble és a la dreta del Gaià; ruïnes de l’antic castell de Pontils, esmentat ja el 975. L’església parroquial (Santa Maria), gòtica, conserva el portal romànic.

El terme comprèn, a més, els pobles de Santa Perpètua de Gaià (nom del municipi fins al 1991), Seguer, Montalegre, Valldeperes, Vilaperdius i Vallespinosa, el veïnat de les Eres de Vallespinosa, l’antic terme de Rocamora de Sant Magí, el famós santuari de Sant Magí de Brufaganya i l’ermita de Mitja Costa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Vilomara i Rocafort, el (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 27,41 km2, 202 m alt, 3.794 hab (2017)

0bagesSituat entre la riera de Mura i l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada de la gorja de Vilomara. El territori és drenat a més per la riera de Santa Creu. Ocupat principalment per boscs de pins i alzines i altres terres ermes i roquers.

Agricultura amb conreus de secà: predominen els cereals per damunt de la vinya; hi ha petites extensions d’oliveres. Indústria tèxtil cotonera desenvolupada a la fi del segle XIX al costat del Llobregat. Àrea comercial de Manresa. La població ha oscil·lat, amb un mínim el 1930 (1.098 h) i un màxim actualment.

És format per dues entitats, el poble antic de Rocafort i el nou del Pont de Vilomara, cap municipal, el qual és de fet un barri de Manresa. Pont gòtic.

El municipi comprèn, també, l’església mossaràbiga de Santa Maria de Matadars.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Molins (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,66 km2, 43 m alt, 531 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la depressió empordanesa, prop de Figueres; drenat pel Llobregat d’Empordà i per la Muga, el terme s’estén a l’esquerra d’aquest darrer riu, a la zona dels terraprims; a ponent hi ha la serra de Tramonts, amb matollar, garrigues i pinedes.

Població agrícola; els principals conreus de secà són la vinya i la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro: el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través dels regs del Molí i de la Font. Cooperativa vinícola que comercialitza vins de qualitat. Hi ha granges de porcí i d’aviram. Explotació de pedreres de roca calcària. Indústria hotelera. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’ha format aigua avall de l’antic nucli de Molins de Dalt, on hi hagué radicat l’antic castell de Molins (o torre d’en Buac). Església parroquial de Sant Sebastià, del segle XVIII.

Dins el municipi hi ha el santuari marià del Roure i les ruïnes del castell de Montmarí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Bar, el (Alt Urgell)

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 42,62 km2, 861 m alt, 171 hab (2017)

0alt_urgellSituat a la subcomarca del Baridà, compartit amb la Baixa Cerdanya, a banda i banda del Segre, accidentat pel Cadí.

Agricultura de secà: cereals (blat, sègol). Bestiar boví, que aprofita els pasturatges i s’utilitza per a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

Els aiguats del 1982 ocasionaren, a més de destrosses, un esllavissament de la muntanya de Bar, que domina el poble, el qual fou reconstruït uns 500 m. aigües avall del Segre.

El municipi es formà el 1970 per l’unió dels antics termes d’Aristot i Toloriu.

El terme comprèn, a més, els pobles de Castellnou de Carcolze, els banys de Sant Vicenç i Bar, els despoblats de Barguja i Soveix i el mas dels Arenys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Polinyà (Vallès Occidental)

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 8,79 km2, 123 m alt, 8.383 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a la dreta de la riera de Caldes, al nord-est de Sabadell. Té algunes petites extensions de bosc.

L’actual base econòmica del municipi ha esdevingut la indústria, localitzada als afores del nucli urbà; els principals sectors de la qual són la química, la metal·lúrgica, del paper, de les arts gràfiques, la tèxtil i d’altres. Des dels anys 1960 l’agricultura està en retrocés; conreus de cereals, vinya i farratge. Àrea comercial de Sabadell.

A partir dels anys 1960 s’inicià el gran augment demogràfic, per l’afluència de treballadors que requerien les noves indústries, això implicà que la població es quadrupliqués en menys de vint anys.

El poble és a la plana, prop de la carretera de Granollers a Sabadell; destaca l’antiga església parroquial de Sant Salvador, que conserva part de la primitiva obra romànica i restes de pintures murals. Museu municipal, amb troballes arqueològiques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Pobla de Segur, la (Pallars Jussà)

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 32,83 km2, 524 m alt, 2.949 hab (2017)

0pallars_jussaSituat a la confluència de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, a la zona de contacte entre l’alta muntanya i la conca de Tremp, al nord-est d’aquesta ciutat, al límit amb el Pallars Sobirà, per la serra de Peracalç.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del Flamicell (farratges, prats, fruiters i cereals), però la seva importància econòmica ha minvat davant el desenvolupament de les activitats industrials (tèxtil, de la fusta, alimentàries, etc). Central hidroelèctrica. Hi té una certa rellevància el turisme gràcies a la proximitat dels Pirineus. És centre d’una àrea comercial que comprèn les valls més septentrionals de la comarca. Important augment demogràfic durant el segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial, neoclàssica.

El terme comprèn a més els pobles i despoblats recents del Puig de Segur, Montsor, Puimanyons, Sant Joan de Vinyafrescal, la caseria de Gramuntill i l’antic monestir de les Maleses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Els Raiers

Pobla de Montornès, la (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,29 km2, 56 m alt, 2.795 hab (2017)

0tarragonesSituat al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima, i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral, al nord-est de Tarragona, el terme de Torredembarra el separa de la costa. L’aspecte paisatgístic del terme ha canviat amb l’augment dels ermots i les urbanitzacions.

Agricultura de secà, s’hi conreen sobretot oliveres, ametllers i vinya, encara que perd importància davant la progressió i diversificació industrial. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és situat al pla; l’església parroquial és dedicada a santa Maria (1575-78). En un tossal a l’oest del poble hi ha el santuari marià de Montornès, al lloc on s’aixecà el castell de Montornès (o Puigperdiguers), nucli primitiu de la població.

El municipi també comprèn el veïnat de Rubials i les urbanitzacions de Castell de Montornès i de Poblamar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Massaluca, la (Terra Alta)

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 43,40 km2, 357 m alt, 335 hab (2017)

0terra_altaSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, a la dreta del Matarranya fins a la seva confluència amb l’Ebre, creuat per un conjunt de serrats (serreta de la Pobla), a l’extrem nord de la comarca. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatge i boscs.

Els conreus representen només una tercera part de la superfície total. Agricultura pràcticament tota de secà (vinya, ametllers, oliveres, cereals, patates i hortalisses). Cooperativa oleícola i vinícola. La ramaderia és poc important (bens i cabres). Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és al peu de l’ermita de Santa Madrona. Església parroquial de Sant Antoni Abat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Mafumet, la (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 6,21 km2, 98 m alt, 3.854 hab (2017)

0tarragones(ant: la Pobleta de Mafumet)  Situat al límit amb el Baix Camp, a la dreta del Francolí, al nord-oest de Tarragona.

El principal conreu al secà és la vinya, seguida de les oliveres, els cereals, els avellaners i els fruiters; al regadiu predomina l’avellaner seguit dels arbres fruiters i els cereals. D’ençà del 1974, en què fou instal·lada una gran refineria de petroli, l’estructura econòmica del municipi ha passat d’ésser eminentment agrària a industrial. Hi ha també indústries auxiliars de la refineria; el conjunt forma part del complex petroquímic de Tarragona. Àrea comercial de Tarragona.

El poble forma gairebé un continu urbà amb el Morell; església parroquial de Sant Joan Baptista. El lloc sorgí dins l’antic terme del Codony.

El municipi comprèn les antigues quadres de Requesens, Camareria i el Vilar del Baró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol